2007. Bons propòsits

Per mí el 2006 va néixer a Amsterdam i morirà a Lisboa. L'any més mogut que he tingut mai, en tots els sentits...

El 2007 arribarà amb retard a Lisboa. Mentre vosaltres, barcelonins, ja estareu en el nou any, jo, aquí Portugal, encara estaré al passat. I no només és qüestió de l'hora de diferència...

Ja fa tres anys que tinc un mateix bon propòsit per a un any que comença (...)

FELIZ ANO 2007 !!!!

Per Nadal, cada ovella al seu corral

5 dies he passat a Badalona per Nadal. 5 dies en que he confirmat que tot continua igual. Que 5 mesos a Lisboa no són res al costat dels 23 anys que he estat a Badalona, i aquests són capaços de fer anècdota, de fer un simple parèntesi a allò que ha sigut tant intens. M'ha espantat retrobar-me amb la monotonia i veure tant lluny allò que era la meva realitat fins feia unes hores. Si en 23 anys canvien poques coses... No es pot esperar que en 5 mesos canviï res. Però tens una esperança de veure coses noves, de veure coses canviades.... Però RES...

Nadal de sopars i dinars. De veure la família i els amics. D'explicar com em van les coses.

Ara ja torno a ser a Lisboa i no fa tant de fred. Ara toca viure la 2a part. Una recta final que serà llarga i tan de bò tan intensa, positiva i maca com la primera.

A Lisboa encara està tot per fer i encara tot és possible.

Imagens dos Açores

Lagoa do Fogo; Caloura; Caldeira da Beija (Furnas); Lagoa das Furnas; Lagoa do Congro e (...)

São Miguel (Açores)

Diuen que si Déu existís viuria a les Açores... no estaria malament que es donés una volta per aquestes latituds i deixés el món una mica més en pau...

Les Açores són 9 illes, i jo estic a l'illa de São Miguel, la més gran i on està la capital, Ponta Delgada.

Les Açores són:

Verd, rural, oceà, a 1.200 km del continent, verd, vaques, mar, aigua, aïllament, roques volcàniques, oceà, sutaque*, natura, autèntic, miradors, vaques, carreteres infernals, 2h05 min. de Lisboa, aigua termal, verd, oceà, corbes, núvol-boira-vent-sol-pluja, vaques, volcà, bacallà, mar, aigua, pendents, natura, humitat, relax, isolament, certa claustrofòbia, oceà, verd, vaques...

*sutaque = accent del português de les Açores, molt partricular.

Un viatge fascinant perque gràcies al Paulo, a la seva família i als seus amics hem descobert els racons més verges de l'illa i la manera que tenen de viure-hi. OBRIGAD@ !

-----------

Demà a Lisboa, el meu present. Avui a les Açores, 1 h menys, demà passat a Barcelona 1 h més. Acabaré amb Jetlag !

2on viatge

Demà a les 05:00h marxo 5 dies al mig de l'oceà Atlàntic... Vou aos Açores !!!

Nadal a Lisboa

Per Nadal Lisboa es vesteix de gal.la. Els carrers de la Baixa i Chiado llueixen unes magnífiques llums de Nadal, que fins i tot a mí m'agraden. Al Terreiro do Paço (Praça do Comércio) hi han ficat un horrorós arbre de Nadal, segos diuen, el més gran del món i es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat.

I és que a la societat lisboeta li agrada això d'aparentar... Gastant una millonada en llumetes i arbres per semblar no sé què... Aparentar el que no són! I jo em pregunto perquè es gasten una millonada en posar llumetes a una de les artèries de la ciutat, l'avinguda Almirante Reis, quan és l'avinguda amb més droga, prostitució, pobresa, brutícia i mendicitat que he vist mai en la meva vida?... Aparentar el que no són... i a aquest pas el que no seran mai.

Canvi de nom... El mateix blog

He decidit rebatejar el meu blog. Donar-li un nom més personal, ja que el blog, un cop torni, continuarà existint i llavors el títol no tindrà sentit. L' 1 any a Lisboa / Portugal passa a dir-se samarqand{a. I aquest nom?... Samarqand és el nom d'una ciutat (Uzbequistan), en uzbec, i Samarcanda el nom en català. La simple sonoritat de la paraula em fascina, Samarcanda... Només pel nom hi vull anar... I com que m'agrada tant aquesta paraula, com sona, l'he posat com a títol del meu blog.

Doncs una petita explicació per a un nou nom. Però el blog continuarà sent el mateix...

El temps de Lisboa: HORRIBLE

S'acaba la tardor a Lisboa i el sol ha sortit derrotat d'una manera escandalosa... Malauradament la segona imatge ha sigut el pa nostre de cada dia. No exagero si dic que més del 75% dels dies ha plogut des de setembre, i quan no plovia havia una humitat com la que mostro en la fotografia... Dues imatges preses des de la finestra de casa... Dies en que sorprenia més si no plovia que no pas si plovia. Només espero que la primera imatge a partir d'ara es repeteixi més sobint...

d'Estremadura a Extremadura

El primer viatge "en sèrio" des de que estic a Lisboa m'ha portat des de l'Estremadura (Lisboa) fins a Extremadura (Espanya), passant per l'Alentejo. Un total de 958 km. realitzats en cotxe (llogat). 3 dies que hem aprofitat fins l'últim minut, on l'avançar i retrocedir el rellotge una hora he permès aprofitar encara més el temps. Un total de 14 poblacions visitades, d'Espanya i Portugal.

El millor del viatge, Monsaraz, Cáceres (que ja coneixia), Vila Viçosa, Marvão, Évora (que també coneixia), el paisatge de l'Alentejo, Mérida i Estremoz.

L'Alentejo és una regió fascinant, pels paisatges i pels típics pobles alentejans. Cases blanques amb tocs de colors grocs, blaus o fins i tot vermells. D'Extremadura hem visitat les tres capitals (Cáceres, Mérida i Badajoz), a part de la llunyana població d'Alburquerque.

Si comparem dues ciutats molt properes i de similars proporcions, Badajoz i Portalegre, les dues capitals provincials, el ritme de vida és radicalment diferent. Sembla mentida que una simple frontera canviï tant el tarannà d'una ciutat, i no només és qüestió idiomàtica... Cincerament, a Badajoz em sentia com a casa... amb les parts bones i dolentes que això comporta... I a Portalegre em sentia... senzillament, a Portugal, amb les parts bones i dolentes que això comporta...

Un viatge en que per primer cop des de que vaig aprobar, he conduït. I he conduït molt, de dia i de nit, per Espanya i per Portugal, per carreteres comarcals, Nacionals i Autovies... I m'he sentit "a vontade". Com diu l'anunci... "me gusta conducir", com a mínim més que si vaig de paquet.

Un viatge en que, com estem acostumats aquí Lisboa, els números i les poblacions juguen amb nosaltres... o nosaltres amb ells... molt graciós... o preocupant ;-)

Recomanació

No puc evitar recomanar la pel.lícula que vaig anar a veure ahir al cinema, no us enganyo si us dic que és una de les millors, per no dir la millor, pel.lícula que he vist en la meva vida. Fantàstica, meravellosa i molt romàntica, amb una fotografia també molt bonica. Un seguit de petites històries que formen un film encantador...

Paris je t'aime

Desembre... Temps de castanyes?

Ja estem al mes de desembre i les castanyeres de Lisboa continuen treballant a tot ritme. Són ben diferents a les castanyeres que estem acostumats a veure... Sobre tot per la manera que tenen de fer les castanyes... queden totalment blanques i molt més bones... El que més sobta d'aquestes castanyeres és la fumerada que fan, un fum blanc i espès, d'olor a castanyes, que no deixa veure més enllà del teu nas...

------------

El dissabte vaig anar a una festa Erasmus que es va fer en un pis a prop del Miradouro do Adamastor. No em vaig atrevir a contar tots els que hi erem, però superàvem de llarg la centena. Semblava la hora punta del metro de Barcelona aquell pis... I la gràcia és que més o menys ja tens tothom vist d'algun altre lloc, o d'una altra festa. Evidentment allà es parlava de tot menys en português :S. Per aquest motiu m'hi veuen poc en aquests tipus de festes...

1 de Dezembro

1 de desembre, festiu a Portugal. Celebren la independència de Castilla.
Expliquen que per aquelles dates, el regne de Castilla tenia dos mals de cap: Portugal i Catalunya. Com que l'exèrcit de Castilla tenia pocs homes van haver d'escollir una de les dues zones per mantenir-la al seu regne. Van escollir Catalunya i Portugal ho va tenir més fàcil per vèncer. La història va voler un Portugal independent i una Catalunya dins de l'Estat Espanyol. Millor? Pitjor? Per mi simplement és així. Portugal, en aquest camí en solitari ha aconseguit... I en aquest cas no sé ben bé què deu haver aconseguit...
M'agrada imaginar com seria la nostra realitat si en aquell dia, Catalunya s'hagués independitzat i Portugal ara fos una regió d'Espanya... Millor? Pitjor?... Mai ho sabrem... Imaginem !

----------

Els dos últims dies han estat espessos, pesats i feixucs... Necessito descansar... Deixar passar el temps per a que la boira mental s'escampi... Ha sigut una setmana de novetats, sorpreses i decepcions... Nova feina, estudiar, encara conèixer noves persones... però la boira ja escampa... com sembla que està escampant el mal temps de Lisboa. Millor fred però sol, que no pas calor però humitat i pluja.

Nova rutina

- Buenos días me llamo Josep Maria y llamo de CHEP, la empresa de palets azules, puedo hablar con el responsable del almazén por favor?...
- Que nosotros no recibimos los palets azules, coño !
- Pues disculpe y que pase un buen día...

Doncs a partir d'ara passaré 4 horetes al dia així.
En la vida Erasmus veus com els diners volen d'una manera incontrolada, i per posar una mica de fre a aquesta caiguda monetària he decidit agafar una feineta de telefonista. És horrorós. Però si vull estar una mica més tranquil, ho he de fer... D'aquesta manera trenco una promesa que vaig fer-me a mi mateix fa un parell d'anys, després d'estar al Telepizza: "No tornaré a treballar en treballs precaris". Doncs tururut pa amb oli!

Té gràcia perque CHEP-Espanya per programar els seus viatges recorre a una empresa portuguesa per fer les trucades. Així a Queviures Torroella reben una trucada d'un noi (que en aquest cas parla en català i tot) però poc s'imaginen que truco des de Lisboa... Globalització

No sé quan de temps aguantaré... Estava tan ben acostumat amb l'última feina de Barcelona !!!

Lispluja

Plou molt i pel molt que plou plou prou per que se m'ompli la paciència !

Me'n ric dels que quan pensen amb London pensen amb dies grisos i pluges... I Lisboa què !!! Un dia sí un altre també està plovent... i quan no, està diluviant. Pluges que obliguen a suspendre viatges programats, pluges que et deixen xop encara que portis paraigües... Miro per la finestra i penso... no pot ser, darrere d'aquests núvols apareixerà el sol... Però no, darrere d'aquells núvols apareixen més núvols.

El pitjor de tot és que quan ja has suspès un viatge, et lleves i fa sol. Et sents vilipendiat per la meteorologia portuguesa ;-)

Fotografies: Des de la finestra de casa, praça da Figueira.

Incógnito

Des del primer moment que vaig posar els peus a la discoteca Incógnito (Lisboa) sabia que els agradaria... Perque als amics de l'ànima els hi coneixes els gustos... I efectivament, quan van venir els vaig portar... i els va agradar. No podia fallar. M'agrada portar a algú a algun lloc i que surti satisfet...

L'Incógnito és una discoteca que fins i tot a mí m'agrada, músiques dels anys 80, un local curiós i ben ventilat !
Moltes de les nits en que surto amb els amics de la universitat, comencem a prendre alguna cosa al bar Baliza o Bicaense o fins i tot al Bela Bica i després acabem a l'Incógnito...

L'Incógnito és el nom de la discoteca... però serà que també jo estic fent d'incógnito a Lisboa? Serà...

Fim-de-semana

Un nou cap de setmana amb un viatge improvitzat, aquest cop amb l'Eva... Fugint de l'espessa boira de Lisboa vam trobar el sol a Setúbal, on vam arribar amb abrics i paraigües en una ciutat que només demanava mànigues curtes. Setúbal està injustament maltractada turísticament, és a dir, ningú la recomana i no surt a les guies... però té un casc antic i un port molt bonics. Després vam anar a Palmela, un poble que el podriem catalogar d'"autèntic". Des de dalt del castell de Palmela es pot veure tot l'estuari del Sado i la mànega de Tróia, on ara estan construïnt una mena de Benidorm que espatlla completament la vista...

A Setúbal en lloc de dinar unes típiques sardines a la planxa a peu de carrer vam anar a un magnífic McDonalds... És que som tan progres i esquerranosos que ens vam sumar a la iniciativa benèfica (Durant el cap de setmana van destinar el 20% dels beneficis a causes benèfiques) ;-P. [Tema menjar al McD, era un desig que teniem des del viatge a Santarém...]

I a l'arribar a Lisboa, un altre cop veiem una espessa boira per la Rua Augusta... Doncs no, resultava ser el fum de les castanyeres... Que és impressionantment blanc, dens i misteriós...

Nota Freaky: En el viatge d'ahir vam utilitzar 4 mitjans de transport diferents: Metro, tren, autobús i vaixell

Michael Nyman

Ahir vaig fer realitat un somni que tenia des de fa molt de temps: veure un concert del pianista i compositor de música instrumental Michael Nyman. Per fi vaig posar rostre a la Michael Nyman Band i vaig veure i sentir en viu i en directe les músiques que tan m'agraden. Fantàstic el moment en que van tocar la peça que més m'agrada de tot gènere musical: les Water Dances. Al final vam aplaudir fins que ens van fer mal les mans !
El concert també va servir per conèixer per dins el Grande Auditório CCB de Lisboa.

Michael Nyman el vaig descobrir gràcies a un fabulós i maltractat programa de ràdio que es deia Sensacions [mai millor dit] (COMRàdio).

El Serial II

Vist l'èxit que va tenir el post que vaig escriure sobre els serials de Portugal... (després sóc jo el maruja no?), heu de saber que m'he enganxat a una altra sèrie.
Es tracta del serial "Aqui não há quem viva". Sí, sí, és la còpia exacta de l'ANHQV espanyol, però versió portuguesa. Els mateixos personatges (amb els mateixos noms... El Senyor Cuesta, l'Emilio, el Paco...), les mateixes històries (calcades) i fins i tot els mateixos diàlegs... és divertit veure l'Emilio demanant "um pouquinho de por favor".
Tot i que les còpies mai superen a la real, aquí la sèrie és força divertida.
De totes maneres, l'eix vertebrador de la cas continua essent el Cobras&Lagartos, això sí que és un serial amb totes les de la llei !

Recordeu que si veig algún serial és NOMÉS per practicar el meu português ;-)

Cheira a Mar

Un cap de setmana tranquil... Tranquil després de sortir el dijous i el divendres, clar. Un cap de setmana amb que m'he retrobat amb els amics de Covilhã, que feia molt de temps que no veia, massa potser. I un cap de setmana en que he fet un viatge improvitzat a Caldas da Rainha i Foz do Arelho. Improvitzat perque no pensava fer cap sortida, però quan et fan la pregunta de "Demà vols venir a tal lloc de viatge?" En el meu cas, difícilment puc dir que no.

Foz do Arelho és la platja de Caldas de Rainha i també la desembocadura del llac d'Óbidos. Un lloc molt bonic i que quan he arribat he sentit com mai l'olor (cheiro) a mar, a oceà !

Va de cantants

És sabut que un dels meus punts febles és la música... És normal que quan parlem amb la gent d'aquest grup o d'aquell cantant jo sempre pregunto de qui coi es parla... ho admeto, sóc un ignorant de la música. Tot i això sembla que tinc un imant per relacionar-me amb músics i cantants... A Badalona tinc una gran amiga que canta, la Gina, però és que he arribat aquí a Lisboa i sense saber-ho he acabat vivint amb una cantant reconeguda, la Danae (podeu veure el link). Ella ja ha tret un disc i quan he sortit amb ella, alguna que altra persona la reconeix i la felicita... Una de les millors amigues que he fet a la universitat, la Sílvia, resulta que també canta en un grup i toquen en alguns locals. I una altra gran amiga de la casa, la Glória resulta que, entre moltes altres coses, tembé és cantant... en el seu dia també va treure el seu disc i ara, cada quinta (dijous), el punt de trobada és el Vela Bica, on fa un concert que esdevé fantàstic al llarg de la nit.

A veure si aprofito aquestes influències per conèixer una mica aquest món de la música...

A Glória num dos concertos de cada quinta no Vela Bica

Fer el turista allà on vius

Aquesta setmana he rebut dues visites de Badalona... La primera van ser dos grans amics, la Marina i el Joan Carles, vaig estar tan content com un nen amb unes sabates noves ;-). I la segona ha sigut la meva mare, que ara ja sap on, com i amb qui visc... I crec que ja s'ha quedat ben tranquil.la...
Amb l'arribada de la mare també han arribat algunes coses que no vaig poder portar al juliol, alguns cd's que ja tenia ganes d'escoltar (ara estic escoltant la OVG !), alguns mapes i uns dibuixos, que quan els veig ric com el primer dia i em fan recordar bons moments.

Quan rebs visites has d'ensenyar la ciutat, has de fer el turista... i sempre ensenyo la petita Lisboa i no em cansa, estar als mateixos llocs que cada cop m'agraden més... Només hi ha una cosa que no m'agrada ensenyar de Lisboa, que és la zona de Belém i la Expo, però també és veritat que s'ha de veure...

3 mesos + 1 dia

Avui fa 3 mesos i 1 dia que estic fora de casa, lluny de Badalona, de Catalunya i fins i tot d'Espanya. Avui he superat el màxim de temps que he estat vivint fora de casa. A Donostia hi vaig estar tres mesos justos.
Dues experiències ben diferents, la primera, dins del mateix estat, la segona en un país diferent. La primera em va aportar poca cosa, només treure'm aquell neguit de voler viure a Donostia i la possibilitat d'aprendre una llengua, la segona (que espero que encara duri molt més) m'està aportant una infinitat de coses. La primera no la repetiria, la segona... la necessitava i la necessito. Ara mateix no em puc imaginar en una altra situació. Ara tinc la certesa que vaig prendre la decisió acertada, i ja res ho pot canviar.

3 mesos i 1 dia, quant de temps és això? Per mí, aquí, molt poc, poquíssim, sembla que va ser ahir que feia una enorme maleta a casa. Per altres no sé si deu ser molt de temps, no ho sé. Però a Portugal el temps és relatiu... molt relatiu...

Txoria txori

A vegades passen coses incomprensibles, surrealistes... Ahir a la nit vam anar al Tejo-Bar i ens vam asseure al costat del vell propietari. Va agafar la guitarra i va començar a cantar una cançó, la primera. No m'ho podia creure, una mirada d'emoció als amics amb qui estava i començo a cantar jo també, i tant, el vell i jo cantant ben alt una de les meves cançons preferides, en euskara, ben fort! Txoria txori... una de les més belles cançons que mai he escoltat i que em sé de memòria des de fa temps, esperant poder-la cantar amb algú que també la sàpiga... i això passa a Lisboa, amb un portuguès !

A Lisboa tot està per fer i tot és possible

Txoria txori (Mikel Laboa)

" Hegoak ebaki banizkio

nirea izango zen

ez zuen alde egingo

baina honela

ez zen gehiago txoria izango

Eta nik, txoria nuen maite "

traducció literal al català

L'ocell ocell

Si li hagués tallat les ales
seria meu
no hagués marxat
però, llavors
ja no seria més un ocell
i jo, el que volia* era un ocell

* maite = estimar

Lleig?... o amb encant?...

L'altre dia vaig fer una de les meves caminades habituals per una de les zones de Lisboa. L'última va ser especialment fantàstica... vaig veure coses tan lletges ! Vaig començar pel barri d'Ajuda, vaig passar per Alcântara, Monsanto, Benfica i Pontinha. Mala, urbanització, caos circulatori, barraques, decadència, brutícia... Tot i això em va fascinar... M'agrada viure en una ciutat que queda molt lluny de la "perfecció". Tot i que evidentment seria bo solucionar aquests problemes, Lisboa és això, i si fos una ciutat perfecta no seria Lisboa, no seria Portugal. Si fos una ciutat perfecta segurament jo tampoc hi estaria vivint 1 any. Les ciutats perfectes, en el fons, són aburrides i a mí no em van... jejej a vegades voltes per Lisboa i sembla que caminis per l'Havana.

El Serial

Hi ha un fenòmen social aquí Portugal que esdevé el pilar del propi país: les telenovel.les, serials, culebrots o com ho volgueu dir. N'hi ha per donar i per vendre, de qualitat dubtosa, amb els principals ingredients: amors, desamors, traició, infidelitats, diners, assassinats... Jo reconec que m'he enganxat a dues: Cobras&Lagartos (brasilera) i Jura (portuguesa). De fet les 22:15 de cada dia la televisió esdevé el punt de trobada dels habitants de la casa. Mirem com tòtiles el culebrot, riem i comentem les principals jugades, amb comentaris típics de iaies tafaneres. De fet, és de vital importància per a mí veure el serial pel motiu de l'idioma. Serà que quan ja ets capaç d'entendre quasi en la totalitat un capítol (en brasiler) comences a dominar un idioma? (Dic en brasiler perque amb el portuguès de Portugal ja no tinc cap problema per entendre-ho tot a la perfecció). He notat un canvi radical en un mes, de pràcticament no entendre res he passat a pràcticament entendre-ho tot.

Ahir, diumenge

Com cada dia, em llevo i plou... Avui és diumenge i les ganes de fer un viatge guanyen al sentit comú... fem un viatge. Tenim l'esperança que el cel ens deixarà veure Santarém... però no, només para de ploure quan agafem el tren de tornada, això sí que fa ràbia ! És molt cansat veure una ciutat amb paraigües, però tot i així no em penedeixo d'haver-hi anat.
Abans d'agafar el tren cap a Santarém hem passat per la Rua dos Bacalhoeiros (entre la Baixa i l'Alfama) i allà he vist una tenda de llaunes de conserva, la més famosa de Lisboa...
Quan he tornat de Santarém la casualitat m'ha tornat al mateix punt... A la rua dos Bacalhoeiros, però aquest cop just al davant de la tenda abans esmentada. He anat a un pis, que resultava ser un bar (anomenat Bacalhoeiro). Allà he presenciat un dels concerts més especials de la meva vida. La veritat és que se'm fa molt difícil explicar aquest gènere de música... Uns tambors, una bateria i un simple teclat que durant pràcticament dues hores i sense parar han fet música, sons... Si tancaves els ulls i et deixaves endur, aquests sons et transportaven cap al tan desitjat no res. El sol fet d'escoltar una música que et fa moure el cos i oblides per un moment qui ets o qui vols ser, que et fa pensar amb allò que t'agrada o amb qui vols pensar... Una cosa estranya, que mai no m'havia passat. Una bona manera d'acabar un dia que la pluja volia espatllar.
El més bonic de viure amb gent interessant, és que descobreixes coses interessants... I això em fa pensar amb les moltes coses que encara em queden per descobrir... I serà que m'estic decobrint a mí mateix? Ja ho veurem...

Aquí vs. Allà

Aquí és Lisboa, allà és (...). Posarem exemples:
Aquí és Mecânica dos Solos e Fundações, allà (Barcelona) és Geotècnia. La matèria que s'imparteix és pràcticament la mateixa... però quina diferència! sembla que aquí els interessa que els alumnes entenguin el que s'explica, per dues hores de teoria en fem tres de problemes... Els professors són bons i, de la universitat, estic content.
Aquí faig un curs de português, allà (Covilhã) també el vaig fer... i també quina diferència ! Allà et motivaven a estudiar la llengua, classes amenes, bons professors, bones instal.lacions... Aquí és una merda, instal.lacions velles, mals professors, motivació nul.la... Quina saudade del curs EILC !
Aquí visc d'una manera i allà (Badalona) d'una altra... És una cosa evident, el context és radicalment diferent, però és diferent...

Quan et sents el que no ets...

Jo sóc el que sóc perque sóc d'on sóc. Pel sol fet de ser el que sóc, m'he sentit dir coses que no m'agraden. Gent que no em coneix, no sap res de mi em valora per ser d'on sóc. I no en saben res de la meva realitat, de la nostra realitat.
Radical, nacionalista, separatista... Són paraules que a mi m'espanten, no m'agraden. No m'agrada passar pel que no sóc. I en canvi m'ho sento dir per ser el que sóc.
Portuguesos o italians que parlen per parlar, que opinen d'allò que no sé si saben... Els deixo dir i escolto coses esperpèntiques... i penso: Realment són així?
Dedicat a les persones que, de broma o seriosament, m'han fet sentir el que no sóc, només els puc dir que... Jo no puc ser una altra cosa del que sóc.
[Ei, però de bon rotllo, eh. Només són petites impressions de petites converses]

Sensacions...

Avui m'aixeco i obro la finestra de bat a bat. Entra un sol d'estiu, veig la praça da Figueira amb la seva gent... uns amb la pressa del treball i altres amb la calma d'un dia per gaudir. Passen tramvies, veig el castelo de São Jorge, l'elevador de Sta. Justa, el Rossio i la Baixa. (Tenint això, val la pena tenir televisió?).
Després toca anar a la universitat... però també hi vaig a gust. M'agrada l'ambient, trobar-me alguns companys de classe i fins i tot assistir a les aules.
Estic començant a fer amics d'aquells que després quedaran, que penses que és una sort haver-los conegut i que els has d'aprofitar... I avui és un dia normal...
Em sento bé, content i ple d'energia... feliç? En aquest instant, també. Tot plegat són sensacions, emocions puntuals...

LISBOA IV

Lisboa és una ciutat petita, més petita que Barcelona encara, i això es nota, per exemple a l'hora de sortir... Normalment sempre per les mateixes zones. Acabes per conèixer a molta gent i tel's trobes cada nit per allà on surts. I és que fer un Erasmus et permet conèixer moltíssima gent, altres Erasmus, nous companys de classe, amics dels amics... Cada dia es coneix a gent nova i et vas creant el teu espai, comences a escollir amb qui prefereixes sortir o quedar per fer un cafè. A mi no m'agrada sortir en excés en l'ambient Erasmus i estic començant a fer amics d'aquí Lisboa. Cosa útil per practicar el português. Per cert, per aquí Lisboa se sent molt d'espanyo, hi ha com una mena d'invasió espanyola... entre turistes i erasmus...
Demà començo el curs de português... ja nivell III (C1). Anem pel bon camí ! Ah! aquell neguit que tenia quan vaig acabar el curs de Covilhã de que creia que tardaria molt en parlar el português, ja el tinc superat, l'idioma ja el parlo més o menys fluïdament, i, diuen, que força bé :) !

Dedicat als Freakys

Freakys dels transports ! Ja he localitzat un freaky aquí Lisboa... bé és unA freaky, la vaig conèixer a una festa que vam fer a casa meva i és amiga d'una companya de pis. És fotògrafa però aficionada als móns del transport, fa col.lecció de mapes de metro del món i li agrada viatjar (per viatjar) amb els autobusos i metros... Ja em quedat per fer alguna excursió freaky per Lisboa.
El meu professor de transports es veu que és el Déu dels transports de Portugal, propietari d'empreses i consultories de transport... Hauré de fer algún contacte a veure si en puc treure algo de bo.
El metro de Lisboa, encara que petit, funciona molt bé. Encara no he agafat cap tramvia (us estic esperant a vosaltres, ja que aquí no saben el que és la integració tarifària i em deixaria els diners tontament...)
De moment, encara em falta descobrir bastant el món dels transports, però la CP em causa bona impressió... sobretot els serveis regionals. En rodalies fallen una miqueta, encara que la línia de Cascais funciona molt bé. La pena és que l'estació de Rossio restarà tancada fins com a mínim un any... No la podré gaudir.
Freakys, manifesteu-vos !

Bohemia... Cultura

Ahir vam descobrir un bar bohemi... especial. Es diu Tejo-Bar i està situat al cor de l'Alfama. Per entrar tens que trucar a la porta i si els propietaris et deixen passar pots entrar. És petit, fa calor i hi ha una boira espessa (no de vapor d'aigua precisament). Anem a la barra i el cambrer, un home gran amb un gran bigoti, ens fa la següent rebuda:
" - Ah ! Soys españoles... Bienvanidos a esta mierda de país.
- Hombre, no diga eso que vamos a estar aquí un año...
- Ah! pues ya vereis ya... si gustais... " (i sort que era portuguès, que si no...)
Després de la calorosa rebuda intentem seure i observar:
Gent, joves i de mitjana edat, cantant cançons d'aquelles que tothom sap cantar, recitant poesies d'aquelles que tothom coneix, uns altres juguen a escacs, uns altres que observen, escolten, beuen, fumen...
És hora d'aplaudir... No! que si no es fa molt de xivarri. Aquí s'aplaudeix fregant les mans.
Decideixen fer una performance que és la següent: cantar una cançó molt típica portuguesa en tots els idiomes possibles... Per això un home reparteix als assistents la lletra de la cançó en molts idiomes diferents, castellà, francès... però també en estonià, xinès i fins i tot euskara! Tothom canta amb l'idioma que ha escollit i s'aconsegueix no entendre res...
Són les 03:15, hora de marxar... Sense dubte, hi tornarem.

Home Elefant

Ja el coneixia d'orelles, però avui l'he conegut personalment... potser l'home més famós de Lisboa: l'Home Elefant. Un pidolaire que no té cara i es posa al mig del Rossio a demanar. (No té cara perque la té plena de tumors, desfigurant completament el seu rostre).

LISBOA III

La millor manera de conèixer una ciutat és simplement patejar-se-la. Això és el que estic fent a Lisboa... intentar patejar tots els seus racons. Vaig a peu a la universitat (a més de 30 min. de casa meva) triant diferents rutes. Quan tinc temps, començo a caminar per diferents zones de la ciutat... algunes vegades acabo a barris molt bonics (pex. Campolide) i altres vegades a barris horrorosos (pex. Alcântara). Segueixo, a peu, les antigues vies de tramvia i les que encara estan en servei, per avingudes amples i per carrers estrets...
També una bona manera de conèixer la ciutat és acompanyar als amics a buscar pis. Per exemple acompanyar a l'Eva o al Tony a buscar una cosa decent per viure en aquesta ciutat et fa conèixer els racons més inesperats.
Així, ja estic preparat per ensenyar-vos (per als que vingueu) el millor (i si voleu també el pitjor) de la ciutat, de Lisboa.

Viure en 2 Portugals diferents

Què diferent és viure en el Portugal de Covilhã que en el Portugal de Lisboa...
És el mateix país però semblen móns diferents. Viure a Covilhã és viure en una petita capital comarcal de l'interior de Portugal on el tarannà és més de poble, més tranquil. Viure a Lisboa és viure en una capital (molt lluny de ser una capital típicament europea), amb el neguit d'una capital i tot el que això comporta...
Deia que Lisboa està lluny de ser una capital típicament europea perque jo no m'esperava veure tanta i tanta pobresa i misèria pels carrers d'una capital europea. Ells mateixos quan es refereixen a la resta d'Europa l'anomenen com Europa, com si estigués a les antípodes i ells no hi forméssin part... Lisboa té una societat molt dividida entre el que és la misèria i el que són les classes benestants. A Barcelona, per exemple aquesta diferència tan radical no existeix. Possiblement sigui la capital més insegura d'Europa...
Malgrat aquests aspectes que fan que la ciuatat no avanci, que estigui estancada o pitjor que els anys passats (això ho reconèixen fins i tot ells) no deixa de ser una ciutat molt particular on m'encanta viure-hi.

LISBOA II

Ja començo a conèixer més o menys la ciutat de Lisboa. Els millors llocs per passejar, per sortir, per menjar... També per els quals no es pot sortir i no és recomanable passejar...
Per que Lisboa és una ciutat plena de contrastos.
A Lisboa hi ha molta pobresa, molta més de la que es pot veure per Barcelona i també molta decadència que es manifesta en els edificis. També aquesta és la gràcia de la ciuatat. L'Alfama, Graça i el Bairro Alto són els barris on es manifesta aquest fenòmen. A l'altre extrem tenim una ciutat moderna i desembolupada, els barris de Lapa, Saldanha, Picoas...
Per mi el millor lloc de la ciutat és la praça do Comércio i el Rossio.
Per sortir a prendre alguna cosa a les nits, la zona més animada és el Bairro Alto, on tothom fa vida al carrer.
Encara que és una ciutat on hi ha força pobresa, la vida del dia a dia és tan o més cara que a Barcelona (anar en metro, fer les compres, llogar un pis...) en l'única cosa que es nota una diferència de preu és a l'hora de sortir, aquí prendre qualsevol cosa és més barat que a Barcelona.

El que ens ha quedat de Covilhã

Per fi puc mostrar una fotografia !... Aquests són els meus companys del curs d'agost de Covilhã... A veure si em troveu entre tanta gent !

De nou a la universitat

Després de molt de temps sense trepitjar una aula d'una universitat, avui he tornat a les classes.
Aquest cop a 1.200 km de la UPC, sense veure cares conegudes ni els mateixos professors, un nou campus universitari i un nou idioma amb què s'imparteixen les aules. Només per això ja val la pena fer un Erasmus.
Les classes les he seguit perfectament en portuguès, sense cap problema i ja puc parlar d'una manera fluïda en portuguès amb els companys.
Encara que faig poques assignatures em toca anar pràcticament tots els dies a la universitat... de tardes... com abans... però en lloc d'anar a Guantànamo (que és com alguns anomenem la UPC) vaig a l'IST (Instituto Superior Técnico).

LISBOA

Etic escrivint des de casa. Per fi des de la que serà la meva casa.
Han sigut 2 dies molt cansats:
Vas a la teva facultat, agafes telèfons dels anuncis, truques, vas a veure alguns pisos... No em fan el pes. Vas a una altra facultat, agafes telèfons, truques, vas a veure pisos... No em fan el pes.
Facultat de Belles Arts, un anunci, un número, una trucada, una visita. Primera impressió: situació immillorable, gran, lluminós, net, molt tranquil... preu, car.
He acabat en aquest pis. M'encanta. I comparativament, no és tan car...
---------------------------
És la quarta vegada que estic a Lisboa i ara m'agrada més que mai. La situació i el context en que em trobo deu influir...

Adeus Covilhã

El curs intensiu s'ha acabat. Ja tinc un títol de português nível II. Amb el curs també s'acava la vida a Covilhã. Alguns anem a Lisboa, altres a Porto, Coimbra, Aveiro, Faro...
Aquest més ha sigut inolvidable. Conèixer gent i fer nous amics: l'Alba i el Javier que ens unia una llengua i ara una gran amistat, amb els meus companys de pis el Luca, Daniele i Valerio que em consideraven un italià més, i també vull recordar a Daria, Leen, Riccardo, Natascia, Jéssica, Tugba, Maltam, Chiara, Behnaz, Ali, Renan, Guillermo, Francesco... I també val la pena esmentar els professors i monitors del curs, unes magnífiques persones que ens han ajudat moltíssim: André, Felipe, Cintia, Miltom i sobretot a Liliana i Rita.
Amb aquest mes a la Beira Interior he fet moltíssimes excursions: he conegut Covilhã, Guarda, Castelo Branco, Sortelha, Pinhel, Pereiro, Almeida, Fundão, Monsanto, Serra da Estrela, Viseu i Belmonte. Hem fet acampades, representacions històriques, gincames, festes, festes, festes i més festes. Beure molt, falar português i jo intentar parlar en inglish.

No som tots iguals

Acabo de sortir de l'examen final del curs d'estiu de português. Què com ha anat? Soposo que bé, no era difícil... ara, algun que altre error tindré fruit de la meva mania de no revisar els examens abans d'entregar.
------------------
Com ja sabeu som més de 40 alumnes i tots vivim en la mateixa residència. Sembla mentida però hi ha un bon rotllo entre TOTS que me'n faig creus. Ja pensem en les quedades durant tot l'any que farem en diferents punts de Portugal. Una cosa es el bon rotllo i l'estima que hi ha entre tots, i una altra cosa és la convivència diària.
Aquí les coses canvien molt segons l'origen de cadascú. Per exemple, en termes de convivència, a part dels altres dos espanyols, amb qui millor es viu són amb els italians. Ens entenem a la perfecció, ho compartim tot, cuinem junts, estudiem junts... Amb els turcs (una comunitat molt nombrosa) també es conviu molt bé, però els polacs i europeus del nord i est són molt més tancats i reservats.
------------------
En principi esatré a Covilhã fins dilluns, dia en que baixaré definitivament a Lisboa. Demà serà el gran sopar de comiat. Es preveu mogudet. Ja us explicaré i tindreu accés a un blog del curs EILC 2006 on podreu veure algunes fotografies.

Batallant per Portugal

Ahir vam anar a Almeida, una vila emmurallada al costat de Guarda. Coincidia que estan celebrant la victòria de la guerra contra els francesos, que no van poder entrar a Almeida. Per celebrar-ho, cada any recreen la batalla.
Com que deuen anar curts de gent, els erasmus hi vam anar i ens vam disfrassar de pagesos portuguesos i vam participar en la batalla. Fins i tot jo vaig haver de parlar (en portuguès) davant tots els espectadors a la plaça major del poble. Ja veureu les fotos.
I a més a més, estic sel.leccionat per a la millor caractereització. Ni enginyer ni punyetes, hauria de ser actor-mag ;-)
- Que vêm ahi os franceses ! Morte aos franceses ! Ele é um traidor e passa informações aos franceses... Viva Portugal ! Viva Almeida !

Manies de portuguesos

Estava mirant una pel.lícula en un cinema de Covilhã i en el moment més trascendental del film: "Fruteria Irmãos Silva-Soares, a melhor fruta da Covilhã..." És terrible, atroç i indignant. Als cinemes portuguesos hi ha talls publicitaris a mitja pel.lícula :O!. Eu gosto muito do cinema, mas isto é terrivel ! Não compreendo esta tradição. Isto no meu país é um delito !
-------------------------
Ja hem començat la quarta setmana del curs de português. La llengua és fàcil d'entendre... però escriure-la i sobre tot parlar-la és una altra cosa... Jo pensava que al segon dia podria parlar português i estic veient que tardaré molt de temps en poder escriure'l i parlar-lo correctament. La pronúncia és força complicada i la llengua és un mar d'excepcions i punyetes vàries (com el català, vaja). De totes maneres, en els exàmens setmanals, estic treient bones notes :)

A cidade da Covilhã

Des de la finestra de la residència veig tota la ciutat de Covilhã i la vall del riu Zêzere. És espectacular.
Objectivament parlant Covilhã no deu ser una ciutat molt atractiva, fora de l'església i la câmara municipal (ajuntament) no té gaire més. Com tot Portugal, té parts molt degradades i decadents. No és una ciutat agradable per fer caminades ja que tot són pendents i escales i a més a més sempre hi ha moltíssima ventolera.
Personalment Covilhã m'encanta, la trobo magnífica. Deu ser perque és l'inici d'una nova experiència i m'hi trobo tan a gust que tot ho trobo magnífic. A més a més els portuguesos són una gent molt agradable i acollidora. M'agrada perdre'm pel casc antic, veure les espectaculars vistes des de qualsevol punt de la ciutat i pujar i baixar les seves costes.
Després de cremarse mig Portugal, com cada estiu, la tardor sembla que ha arribat. Plou i fa fred (vaig amb la roba d'hivern i amb abric) estem en plena muntanya.

Barcelona

- Where are you from?
- I'm from Barcelona
- Ohh, Barcelona, it'a very beautiful / I love Barcelona ! ....

Dir que ets de Barcelona crea força expectació. Tothom la coneix, ja sigui perque ja hi ha estat, hi anirà o hi vol anar. Tothom, ja siguin italians, polacs, turcs o txecs, em diuen que és una ciutat fantàstica, màgica, que els agradaria viure-hi... Fins i tot jo li estic agafant una mica de carinyo a Barcelona ;)
---------------------------------
Aquí em dic Josep García. No hi ha manera de fer entendre als portuguesos que tinc un nom compost (JM). Ells només agafen la primera i la última paraula del nom.
La solució seria fer-me dir Josep O. G. Maria ! Ara bé, la resta tampoc acerta a dir correctament el meu nom... [José], [Jiuseppe], [Jóseph], [Júse]... Tant costa dir JOSEP MARIA?... Es veu que sí.

Qui dia passa, any empeny

Doncs això, tot i que avui només sóc 1 dia més gran que ahir, sóc un any més vell. Ja sumo 23 anys... quina mandra !
A les 0:00 hores d'avui, m'han fet una festa sorpresa... ha sigut molt entranyable ! més de 30 persones cantant el Hapi birzdai tu iú, improvitzant espelmes, intentant ballar dances turques... La beguda amb la que hem celebrat el meu anivarsari ha sigut la água ardente. Són una gent tan maca :)!
---------------------------
El diumenge vaig fer una escapada al país del costat (osease Espanya). Vam fer una petita excurció a Ciudad Rodrigo, tan sols a 100 km de Covilhã. Realment és una bellíssima ciutat que val la pena visitar.

Amelie existeix

Es diu Chiara i és de Ferrara (Italia). Viu en un altre món, és com una ànima sol.litària, feliç. I el que més impressiona de tot és la seva expressivitat de la cara, té el mateix somriure que Amelie, somriu a tothom però pràcticament no diu res. Crec que és la veritable Amelie.

El dia a dia

Ja hi som tots. Un total de 40 estudiants dividits en 3 grups i 7 persones per apartament. Hi ha moltes nacionalitats: Italia (9), Turquia (8), France (3), Espanya (4), Belgique (1), Norge (1), Bosna (1), Rep. Txeca (1), Polska (6), UK (1), Hungria (1)... i potser em deixo alguna persona...
Fins i tot hi ha una basca amb qui puc parlar l'euskera, Bai ! Covilhan euskaraz hitz egiten dut Bilbotarrarekin... D'aquesta manera, ara el que parlo és l'euskoportuguitalispanglish.
Cada mati fem 4 hores de portuguès, i a la tarda ens fan moltes activitats, com ara anar a la piscina, visites a pobles del voltant, anar de compres...
De moment m'ho estic passant moooooooolt bé, i ens donen molta canya amb el Portuguès. Després de sopar ens reunim tots i parlem com podem de tot plegat...

Ja he arribat a Covilhã

Tal i com estava el panorama ahir al Prat les més de 2 hores de retard que vaig patir em semblen molt poc... en el fons vaig tenir molta sort ! Durant les hores d'espera, llegia una guia de Portugal, pensava en uns dibuixos molt divertits i també amb alguna que altra orella de V.G... No vaig perdre l'enllaç amb el tren i vaig arribar a l'hora prevista a Covilhã, on em van recollir dos monitors i em van portar fins a la residència. Comparteixo "pis" amb 2 italians i amb 1 alemany, de moment. També hi ha al costat 2 turques i una belga. Ens comuniquem amb el nou idioma italispanglish.
Covilhã és molt més maca del que esperava, però està ple de pujades i baixades. És espectacular les costes que té, que són costoses...
Demà començaré l'intensiu.

Próxima estação: Covilhã

El diumenge marxo. A primera hora amb un vueling fins a Lisboa i després amb un tren fins a Castelo Branco on enllaço amb un altre tren fins a Covilhã. Allà hi passaré un mes estudiant português. No espero gaires coses a Covilhã, una petita ciutat d’interior… L’únic que puc esperar és aprendre português, i prou, i si a més a més tinc la sort de veure coses interessants… això que guanyaré. De totes maneres un amic que ja hi ha estat a Covilhã, m’ha dit que no hi trobaré res, fins i tot m’ha donat la terrible i catastròfica notícia que el ferrocarril fins a Guarda es realitza en autocar…
De totes maneres Covilhã està situada a la Serra da Estrela, un Parc Natural i la serra més alta de Portugal… Sempre ens quedarà la muntanya…
Ah! El formatge més bo i famós de Portugal es fa a Covilhã! ...mmm… sort que m’encanta el queijo!

Per què...?

Per què marxo? Per què Lisboa? Per què 1 any? Per què el portuguès?... Per quès… Intentaré donar explicacions…
Marxo a acabar la carrera (Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques), amb les famoses beques Erasmus. La decisió no va ser fàcil, mai és fàcil fer canvis radicals quan tens certa estabilitat… però em veig més o menys obligat a marxar per tal d’acabar aquesta carrera (horrorosa carrera). Potser la carrera no és horrorosa en sí, sinó que més aviat és la UPC qui fa que sigui horrorosa, malaltissa… Bé un cop decideixes marxar, has d’escollir a on pots anar… Aquí la decisió no va ser difícil: no podia escollir països amb idiomes molt diferents al català o castellà, ja que jo no sé anglès. El francès no m’agrada així que tenia les opcions d’Italia, Romania o Portugal. Evidentment… “menos mal que nos queda Portugal”.
Els que ja em coneixen una mica sabran que des de fa molt de temps sempre havia dit que jo volia viure una temporada a Donostia i una altra temporada a Portugal, aprendre l’euskera i aprendre el portuguès… doncs ja he viscut a Donostia i he més o menys après l’euskera (encara que l’he de millorar) i ara, abans del que em pensava, compliré el segon “projecte”… Per què veieu que tard o d’hora els meus projectes els acabo complint…Estaré 11 mesos a Portugal (10 a Lisboa), temps suficient per poder aprovar la famosa Geotècnia (allà dita Mecânica dos Solos e Fundações).

Ens anem mentalitzant...?