Ja he arribat a Covilhã

Tal i com estava el panorama ahir al Prat les més de 2 hores de retard que vaig patir em semblen molt poc... en el fons vaig tenir molta sort ! Durant les hores d'espera, llegia una guia de Portugal, pensava en uns dibuixos molt divertits i també amb alguna que altra orella de V.G... No vaig perdre l'enllaç amb el tren i vaig arribar a l'hora prevista a Covilhã, on em van recollir dos monitors i em van portar fins a la residència. Comparteixo "pis" amb 2 italians i amb 1 alemany, de moment. També hi ha al costat 2 turques i una belga. Ens comuniquem amb el nou idioma italispanglish.
Covilhã és molt més maca del que esperava, però està ple de pujades i baixades. És espectacular les costes que té, que són costoses...
Demà començaré l'intensiu.

Próxima estação: Covilhã

El diumenge marxo. A primera hora amb un vueling fins a Lisboa i després amb un tren fins a Castelo Branco on enllaço amb un altre tren fins a Covilhã. Allà hi passaré un mes estudiant português. No espero gaires coses a Covilhã, una petita ciutat d’interior… L’únic que puc esperar és aprendre português, i prou, i si a més a més tinc la sort de veure coses interessants… això que guanyaré. De totes maneres un amic que ja hi ha estat a Covilhã, m’ha dit que no hi trobaré res, fins i tot m’ha donat la terrible i catastròfica notícia que el ferrocarril fins a Guarda es realitza en autocar…
De totes maneres Covilhã està situada a la Serra da Estrela, un Parc Natural i la serra més alta de Portugal… Sempre ens quedarà la muntanya…
Ah! El formatge més bo i famós de Portugal es fa a Covilhã! ...mmm… sort que m’encanta el queijo!

Per què...?

Per què marxo? Per què Lisboa? Per què 1 any? Per què el portuguès?... Per quès… Intentaré donar explicacions…
Marxo a acabar la carrera (Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques), amb les famoses beques Erasmus. La decisió no va ser fàcil, mai és fàcil fer canvis radicals quan tens certa estabilitat… però em veig més o menys obligat a marxar per tal d’acabar aquesta carrera (horrorosa carrera). Potser la carrera no és horrorosa en sí, sinó que més aviat és la UPC qui fa que sigui horrorosa, malaltissa… Bé un cop decideixes marxar, has d’escollir a on pots anar… Aquí la decisió no va ser difícil: no podia escollir països amb idiomes molt diferents al català o castellà, ja que jo no sé anglès. El francès no m’agrada així que tenia les opcions d’Italia, Romania o Portugal. Evidentment… “menos mal que nos queda Portugal”.
Els que ja em coneixen una mica sabran que des de fa molt de temps sempre havia dit que jo volia viure una temporada a Donostia i una altra temporada a Portugal, aprendre l’euskera i aprendre el portuguès… doncs ja he viscut a Donostia i he més o menys après l’euskera (encara que l’he de millorar) i ara, abans del que em pensava, compliré el segon “projecte”… Per què veieu que tard o d’hora els meus projectes els acabo complint…Estaré 11 mesos a Portugal (10 a Lisboa), temps suficient per poder aprovar la famosa Geotècnia (allà dita Mecânica dos Solos e Fundações).