Jo sóc el que sóc perque sóc d'on sóc. Pel sol fet de ser el que sóc, m'he sentit dir coses que no m'agraden. Gent que no em coneix, no sap res de mi em valora per ser d'on sóc. I no en saben res de la meva realitat, de la nostra realitat.
Radical, nacionalista, separatista... Són paraules que a mi m'espanten, no m'agraden. No m'agrada passar pel que no sóc. I en canvi m'ho sento dir per ser el que sóc.
Portuguesos o italians que parlen per parlar, que opinen d'allò que no sé si saben... Els deixo dir i escolto coses esperpèntiques... i penso: Realment són així?
Dedicat a les persones que, de broma o seriosament, m'han fet sentir el que no sóc, només els puc dir que... Jo no puc ser una altra cosa del que sóc.
[Ei, però de bon rotllo, eh. Només són petites impressions de petites converses]
Subscrever:
Enviar feedback (Atom)
3 comentários:
No facis cas de la gent que parla per parlar i sense fonament...i no intentis raonar amb ells...són fanàtics...
Sempre et trobaràs gent que té una opinió sobre tot i tothom, tot i que no sàpiguen de què parlen....
Deixa'ls dir...sobretot, l'important és que tu sàpigues qui ets (quines són les teves arrels), i que siguis en acord amb tu mateix.
La resta no importa.
Ecco lo quà ! era el quart d'hora filòsofic del dia
la pregunta és, que ets? Què críptic que esteu tu i l'eva, que respireu a Lisboa, jeje
Enviar um comentário