Italia N

Amb una calor de justícia, també vaig fer turisme per la part Nord d'Italia:

PARMA

La gran decepció... M'sperava molt més de Parma, ja que van ser pràcticament 2 hores de tren per veure poca cosa... Total que a les tres hores ja no sabia què fer, i vaig anar a l'estació a improvitzar alternatives... Piacenza i Cremona van ser les destinacions...

PIACENZA / CREMONA

A Piacenza hi havia un míting de Berlusconi, i és que a Italia aquest cap de setma també hi ha hagut eleccions municipals. Cremona, ciutat on fan molts violins, va ser una magnífica sorpresa. Em va encantar la piazza di Comune, amb una impressionant catedral.

VERONA

Verona no decepciona, no molt gran però plena de monuments: l'Arena, el Duomo...

I com no, la casa de Giulietta (de Romeo e Giulietta)

MANTOVA

Visita llampec a aquesta ciutat, monumental i de l'estil nord italià.

Una cosa tan genial com és viatjar per Italia, és menjar per Italia. Pizza, pasta, fruita... i sobre tot els GELATS. Boníssims, i necessaris, amb tanta calor. I l'últim dia amb la Daria vam fer un típic "Aperitivi Milanese"

Portugal al cul de...

Més clar, l'aigua: Portugal està al cul d'Europa. Les vaques de la "cawperade" estaven a Milano.

I aquesta vaca m'encanta. Cada cop m'agraden més els mapes... començarà a ser una obsessió?

Italia NO

Doncs el viatje a Italia ha quedat de la següent manera:

Milano / Como / Genova / Pavia / Torino / Parma / Piacenza / Cremona / Verona / Mantova

Primer explico la part del Nord Oest (fins a Torino) i després la resta.

MILANO

Milano ha sigut el punt base del viatje, lloc on estudia la Daria i que m'ha acollit a casa seva. Oh Daria, obrigado pela tua hospiatlidade !

Realment de Milano només se salven 4 coses impressionants: el Duomo, Galleria Vittorio Emanuele II, els tramvies i les tendes "fashion". La resta és fea, fea, fea, fea... i si dius basta, encara afegiré, fea.

COMO / PAVIA

Como és una ciutat situada a la frontera amb Svizzera. Motiu pel qual deu ser tan típicament suïssa, amb el seu llac, les seves muntanyes, l'ordre, bicicletes, riquesa... Pavia, poc que té, és curiós. Sobre tot les cinc torres medievals que sobresurten per la ciutat.

GENOVA

Genova no decepciona, i és la ciutat que més s'assembla a Portugal: carrers estrets, olors, un port brut... però amb encant.

TORINO

Possiblement és la ciutat que més m'ha agradat del viatje. Torino sorprèn per la seva noblesa i majestuositat, i per la típica gran torre... que en realitat és chata, chatíssima !

Molt a prop de vosaltres...

Ahir vaig estar 17 minuts a Catalunya. És el temps que triga un avió d'anar des de l'Escala (Alt Empordà) fins al pantà de Mequinença (Segrià). Vaig tenir una altra sensació tremenda al passar, i no parar, per Catalunya, difícil que es torni a repetir un altre cop.

Vaig entrar pel Cap de Creus/Golf de Roses (foto), vaig passar per Girona (foto), Santa Coloma de Farnenrs, Manresa, Igualada, Depressió de Lleida, Vinaixa i finalment per l'Ebre a l'alçada de Mequinença.

Que no em vau veure com us saludava des de la finestra de l'avió?!?

Un dels avantatges que m'agradin tant els mapes és que reconeixes pràcticament totes les ciutats i fins i tot pobles a primer cop d'ull. I sabeu per on vaig passar?, justament per sobre de Sant Martí de Centelles. Sí Gerard, sí, justament per sobre... si et vaig veure estenent la roba! :P
Reconeixes en aquesta foto el teu poblet? Està a l'extrem de baix... una mica més amunt Aiguafreda i al centre Centelles.

-------

I ja que parlem d'avions... Viatjar amb portuguesos és horrible, sembla que no hagin viatjat mai en avió i es comporten com nens mal criats... Criden, s'aixequen, fan soroll i, fins i tot, treuen les carmanyoles per fer entrepans de xoriço i mortadel.la empastifant l'avió.

I els italians, quan l'avió ha aterrat, aplaudeixen.

Per Italia N-NO, encara

I em sorprenc a mi mateix... He esgotat els llocs a visitar prevists i sumo noves destinacions.

Milano / Como / Genova / Pavia / Torino / Parma / Piacenza / Cremona... i demà Verona i Mantova.

Ja torno, ja... :P Salutacions ara des de Milano

Estrangers de l'estranger

L'avantatge de viure a l'estranger és que coneixes altres estrangers que van a viure a l'estranger. I amb una mica de sort aconsegueixes fer un lligam d'amistat. I què passa quan tens un amic a l'estranger?... Doncs és l'excusa perfecta, en el meu cas, per montar-me un viatje...

Aquest és el cas de la Daria, una amiga que va fer el primer semestre d'Erasmus a Lisboa i vam coincidir en el curs de Covilhã.

La Daria va tornar per Nadal a Milano. Ara, mes de maig, la vaig a veure a Italia.

Marxo en unes hores a Milano, on hi estaré 6 dies. Pretenc conquistar, a part de Milano, Genova, Torino, Parma, Como i Pavia, entre, potser altres...

Fins a la tornada !

Daria ! Vou lá ter contigo !

London '07

Per 3a vegada a LONDON, i la veritat és que cada cop que hi vaig m'agrada més... London té algo que enganxa...

Fotos Típiques:

Fotos Tòpiques:

Fotos Úniques:

Va ser un viatje típic, amb els tòpics que té aquesta ciutat i únic perque després de 5 mesos (5 mesos !!) em vaig retrobar amb dos amics monumentals. I on estiguin ells, que se quiten puentes, torres o Eros...

Viatje en que, tot i plovent, he i hem patejat la ciutat amb abarícia, he viatjat en metro gelosament i hem fet les coses més típiques...

Vitaje per confirmar que no tinc ni punyetera idea d'anglès, però em faig entendre. I per tornar a estar en un aeroport i quan busco el vol que m'ha de tornar a casa busco la paraula LISBON, en una pantalla on també apareix Barcelona, però no, la meva és LISBON, és una sensació taaaaaan genial.

Sant Anastasi

Avui el cremen.

Com va passar per Sant Jordi, aquest serà el primer any de la meva vida que no veuré el Dimoni, ni la cremada de la nit del 10 de maig. Ara penso en com m'agraden les festes de Badalona, però aquest any, tampoc toca, ni dimoni, ni gegants, ni correfoc... res.

Feliç Sant Anastasi als badalonins i bona cremada.

Ah! I no estaré per la cremada per estar a Lisboa, no... Estaré a London !!!...

Basta de turismo regional ! Aquest més torno a Europa !

De N a S: de Braga a Évora

És la segona vegada que pujo a Porto a buscar a algú que vé de Barcelona. Aquest cop a sigut la mare qui ha vingut. Fer la ruta BCN-POR-LIS-BCN és molt llògica i bonica. És la 4a vegada que vaig a Porto, però sempre val la pena.

Per primer cop he anat a Braga, Vila do Conde i Póvoa de Varzim. La sorpresa va ser Vila do Conde, una petita ciutat costera, molt bonica:

I de Braga, destacar la seva història religiosa, amb les escales del Bom Jesus

Del Nord, vam passar al sud (passant per Lisboa, clar), a l'Alentejo. Per 3a vegada a Évora, però per primera vegada a Montemor-o-Novo.

A Évora, aquest cop no em vaig perdre una cosa espectacular: A Capela dos Ossos. Una capella feta d'ossos humans, més de 5.000 cadàvers per les parets.

Nós ossos que aqui estamos pelos vossos esperamos

y olé !

No, no estem a l'Espanya profunda, estem a Vila Franca de Xira (al Ribatejo). O podriem dir Vila Toro de Xira o Vila Franca del Toro... I és que hi tenen una passió...

Contrastos

Al dia següent d'anar a Grândola, que només pel nom ja es respira a comunisme... vaig anar a Fátima. Sí senyors, he anat a Fátima. I és que un bon viatjer ha d'anar a tot arreu.

Fátima és un lloc únic. És un parc temàtic dedicat a la religió. Una monstruositat. Hotels, museus, tendes, tendes i més tendes de souvenirs de verges de Fátima. No m'imaginava una papanatada de tal calibre.

Gent anant de genolls fins al punt on a la Jacinta i al Francisco, dos joves pagesos (que es devien acabar de fumar un porro) deien que se'ls va aparèixer la Verge. Ja veus tú quina gràcia, a dos els dóna per dir que els apareix un fantasma, i monten un circ a Fátima.

I un grapat de cartells ens recorden que la majoria som uns pecadors, que fem polítiques de la mort i en contra de la família...

Val la pena anar-hi, ho dic en sèrio. Als catòlics-practicants perquè allà se sentiran més a prop del Cel, i als ateus per veure com l'ésser humà pot fer coses tan patètiques i ridícules com les de Fátima. Patètic, sí, i cutre, caspós. I per confirmar que allà on alguns hi veuen vés a saber què els altres hi veiem un simple negoci d'una institució que s'autoanomena Justa, Respectuosa... No sé com no se'ls cau la cara de vergonya.

I tot això ho dic amb el respecte (relatiu) que li puc tenir a aquesta institució.

Nota: Fátima no és un lloc com Montserrat o Núria, on a part del simbolisme religiós, hi ha una certa armonia i respecte. Fátima és un circ i un Parc Temàtic.

He dicho.

nh / ñ / ny / in

Després d'una primera aula de prova, passada satisfactòriament, ara estic donant aules de castellà a un alumne (granadet, ja).

I properament traduccions i aules de català a una amiga.

Un ofici més a les esquenes, després de donar classes d'euskara a Donostia, ara ho són de castellà i properament de català a Lisboa.

A la vida no només es necessita l'anglès ;P