1 de Dezembro

1 de desembre, festiu a Portugal. Celebren la independència de Castilla.
Expliquen que per aquelles dates, el regne de Castilla tenia dos mals de cap: Portugal i Catalunya. Com que l'exèrcit de Castilla tenia pocs homes van haver d'escollir una de les dues zones per mantenir-la al seu regne. Van escollir Catalunya i Portugal ho va tenir més fàcil per vèncer. La història va voler un Portugal independent i una Catalunya dins de l'Estat Espanyol. Millor? Pitjor? Per mi simplement és així. Portugal, en aquest camí en solitari ha aconseguit... I en aquest cas no sé ben bé què deu haver aconseguit...
M'agrada imaginar com seria la nostra realitat si en aquell dia, Catalunya s'hagués independitzat i Portugal ara fos una regió d'Espanya... Millor? Pitjor?... Mai ho sabrem... Imaginem !

----------

Els dos últims dies han estat espessos, pesats i feixucs... Necessito descansar... Deixar passar el temps per a que la boira mental s'escampi... Ha sigut una setmana de novetats, sorpreses i decepcions... Nova feina, estudiar, encara conèixer noves persones... però la boira ja escampa... com sembla que està escampant el mal temps de Lisboa. Millor fred però sol, que no pas calor però humitat i pluja.

Nova rutina

- Buenos días me llamo Josep Maria y llamo de CHEP, la empresa de palets azules, puedo hablar con el responsable del almazén por favor?...
- Que nosotros no recibimos los palets azules, coño !
- Pues disculpe y que pase un buen día...

Doncs a partir d'ara passaré 4 horetes al dia així.
En la vida Erasmus veus com els diners volen d'una manera incontrolada, i per posar una mica de fre a aquesta caiguda monetària he decidit agafar una feineta de telefonista. És horrorós. Però si vull estar una mica més tranquil, ho he de fer... D'aquesta manera trenco una promesa que vaig fer-me a mi mateix fa un parell d'anys, després d'estar al Telepizza: "No tornaré a treballar en treballs precaris". Doncs tururut pa amb oli!

Té gràcia perque CHEP-Espanya per programar els seus viatges recorre a una empresa portuguesa per fer les trucades. Així a Queviures Torroella reben una trucada d'un noi (que en aquest cas parla en català i tot) però poc s'imaginen que truco des de Lisboa... Globalització

No sé quan de temps aguantaré... Estava tan ben acostumat amb l'última feina de Barcelona !!!

Lispluja

Plou molt i pel molt que plou plou prou per que se m'ompli la paciència !

Me'n ric dels que quan pensen amb London pensen amb dies grisos i pluges... I Lisboa què !!! Un dia sí un altre també està plovent... i quan no, està diluviant. Pluges que obliguen a suspendre viatges programats, pluges que et deixen xop encara que portis paraigües... Miro per la finestra i penso... no pot ser, darrere d'aquests núvols apareixerà el sol... Però no, darrere d'aquells núvols apareixen més núvols.

El pitjor de tot és que quan ja has suspès un viatge, et lleves i fa sol. Et sents vilipendiat per la meteorologia portuguesa ;-)

Fotografies: Des de la finestra de casa, praça da Figueira.

Incógnito

Des del primer moment que vaig posar els peus a la discoteca Incógnito (Lisboa) sabia que els agradaria... Perque als amics de l'ànima els hi coneixes els gustos... I efectivament, quan van venir els vaig portar... i els va agradar. No podia fallar. M'agrada portar a algú a algun lloc i que surti satisfet...

L'Incógnito és una discoteca que fins i tot a mí m'agrada, músiques dels anys 80, un local curiós i ben ventilat !
Moltes de les nits en que surto amb els amics de la universitat, comencem a prendre alguna cosa al bar Baliza o Bicaense o fins i tot al Bela Bica i després acabem a l'Incógnito...

L'Incógnito és el nom de la discoteca... però serà que també jo estic fent d'incógnito a Lisboa? Serà...

Fim-de-semana

Un nou cap de setmana amb un viatge improvitzat, aquest cop amb l'Eva... Fugint de l'espessa boira de Lisboa vam trobar el sol a Setúbal, on vam arribar amb abrics i paraigües en una ciutat que només demanava mànigues curtes. Setúbal està injustament maltractada turísticament, és a dir, ningú la recomana i no surt a les guies... però té un casc antic i un port molt bonics. Després vam anar a Palmela, un poble que el podriem catalogar d'"autèntic". Des de dalt del castell de Palmela es pot veure tot l'estuari del Sado i la mànega de Tróia, on ara estan construïnt una mena de Benidorm que espatlla completament la vista...

A Setúbal en lloc de dinar unes típiques sardines a la planxa a peu de carrer vam anar a un magnífic McDonalds... És que som tan progres i esquerranosos que ens vam sumar a la iniciativa benèfica (Durant el cap de setmana van destinar el 20% dels beneficis a causes benèfiques) ;-P. [Tema menjar al McD, era un desig que teniem des del viatge a Santarém...]

I a l'arribar a Lisboa, un altre cop veiem una espessa boira per la Rua Augusta... Doncs no, resultava ser el fum de les castanyeres... Que és impressionantment blanc, dens i misteriós...

Nota Freaky: En el viatge d'ahir vam utilitzar 4 mitjans de transport diferents: Metro, tren, autobús i vaixell

Michael Nyman

Ahir vaig fer realitat un somni que tenia des de fa molt de temps: veure un concert del pianista i compositor de música instrumental Michael Nyman. Per fi vaig posar rostre a la Michael Nyman Band i vaig veure i sentir en viu i en directe les músiques que tan m'agraden. Fantàstic el moment en que van tocar la peça que més m'agrada de tot gènere musical: les Water Dances. Al final vam aplaudir fins que ens van fer mal les mans !
El concert també va servir per conèixer per dins el Grande Auditório CCB de Lisboa.

Michael Nyman el vaig descobrir gràcies a un fabulós i maltractat programa de ràdio que es deia Sensacions [mai millor dit] (COMRàdio).

El Serial II

Vist l'èxit que va tenir el post que vaig escriure sobre els serials de Portugal... (després sóc jo el maruja no?), heu de saber que m'he enganxat a una altra sèrie.
Es tracta del serial "Aqui não há quem viva". Sí, sí, és la còpia exacta de l'ANHQV espanyol, però versió portuguesa. Els mateixos personatges (amb els mateixos noms... El Senyor Cuesta, l'Emilio, el Paco...), les mateixes històries (calcades) i fins i tot els mateixos diàlegs... és divertit veure l'Emilio demanant "um pouquinho de por favor".
Tot i que les còpies mai superen a la real, aquí la sèrie és força divertida.
De totes maneres, l'eix vertebrador de la cas continua essent el Cobras&Lagartos, això sí que és un serial amb totes les de la llei !

Recordeu que si veig algún serial és NOMÉS per practicar el meu português ;-)

Cheira a Mar

Un cap de setmana tranquil... Tranquil després de sortir el dijous i el divendres, clar. Un cap de setmana amb que m'he retrobat amb els amics de Covilhã, que feia molt de temps que no veia, massa potser. I un cap de setmana en que he fet un viatge improvitzat a Caldas da Rainha i Foz do Arelho. Improvitzat perque no pensava fer cap sortida, però quan et fan la pregunta de "Demà vols venir a tal lloc de viatge?" En el meu cas, difícilment puc dir que no.

Foz do Arelho és la platja de Caldas de Rainha i també la desembocadura del llac d'Óbidos. Un lloc molt bonic i que quan he arribat he sentit com mai l'olor (cheiro) a mar, a oceà !

Va de cantants

És sabut que un dels meus punts febles és la música... És normal que quan parlem amb la gent d'aquest grup o d'aquell cantant jo sempre pregunto de qui coi es parla... ho admeto, sóc un ignorant de la música. Tot i això sembla que tinc un imant per relacionar-me amb músics i cantants... A Badalona tinc una gran amiga que canta, la Gina, però és que he arribat aquí a Lisboa i sense saber-ho he acabat vivint amb una cantant reconeguda, la Danae (podeu veure el link). Ella ja ha tret un disc i quan he sortit amb ella, alguna que altra persona la reconeix i la felicita... Una de les millors amigues que he fet a la universitat, la Sílvia, resulta que també canta en un grup i toquen en alguns locals. I una altra gran amiga de la casa, la Glória resulta que, entre moltes altres coses, tembé és cantant... en el seu dia també va treure el seu disc i ara, cada quinta (dijous), el punt de trobada és el Vela Bica, on fa un concert que esdevé fantàstic al llarg de la nit.

A veure si aprofito aquestes influències per conèixer una mica aquest món de la música...

A Glória num dos concertos de cada quinta no Vela Bica

Fer el turista allà on vius

Aquesta setmana he rebut dues visites de Badalona... La primera van ser dos grans amics, la Marina i el Joan Carles, vaig estar tan content com un nen amb unes sabates noves ;-). I la segona ha sigut la meva mare, que ara ja sap on, com i amb qui visc... I crec que ja s'ha quedat ben tranquil.la...
Amb l'arribada de la mare també han arribat algunes coses que no vaig poder portar al juliol, alguns cd's que ja tenia ganes d'escoltar (ara estic escoltant la OVG !), alguns mapes i uns dibuixos, que quan els veig ric com el primer dia i em fan recordar bons moments.

Quan rebs visites has d'ensenyar la ciutat, has de fer el turista... i sempre ensenyo la petita Lisboa i no em cansa, estar als mateixos llocs que cada cop m'agraden més... Només hi ha una cosa que no m'agrada ensenyar de Lisboa, que és la zona de Belém i la Expo, però també és veritat que s'ha de veure...

3 mesos + 1 dia

Avui fa 3 mesos i 1 dia que estic fora de casa, lluny de Badalona, de Catalunya i fins i tot d'Espanya. Avui he superat el màxim de temps que he estat vivint fora de casa. A Donostia hi vaig estar tres mesos justos.
Dues experiències ben diferents, la primera, dins del mateix estat, la segona en un país diferent. La primera em va aportar poca cosa, només treure'm aquell neguit de voler viure a Donostia i la possibilitat d'aprendre una llengua, la segona (que espero que encara duri molt més) m'està aportant una infinitat de coses. La primera no la repetiria, la segona... la necessitava i la necessito. Ara mateix no em puc imaginar en una altra situació. Ara tinc la certesa que vaig prendre la decisió acertada, i ja res ho pot canviar.

3 mesos i 1 dia, quant de temps és això? Per mí, aquí, molt poc, poquíssim, sembla que va ser ahir que feia una enorme maleta a casa. Per altres no sé si deu ser molt de temps, no ho sé. Però a Portugal el temps és relatiu... molt relatiu...