Elvas < Alentejo

Del viatje que vam fer per l'Alentejo (desembre) ens van quedar algunes coses pendents, com ara Elvas i Castelo de Vide. Ahir vaig anar a la caça d'Elvas, l'última ciutat de Portugal, abans d'arribar a Badajoz.

Un entranyable viatje en tren de 5 hores. Un tren (o per ser exactes, vagó, ja que era un simple automotor), que encara fent el trucu-trum - trucu-trum travessava kilòmetres i kilòmetres de paissatge típicament alentejà... estacions desertes, absència de civilització, alguns cavalls i moltes cigonyes...

Al tren, només 8 viatgers, dels quals només 5 són les que arribem a Elvas. Uns avis que porten la néta al poble, una àvia de dol (i amb mocador negre al cap), un pagès que va a la "Fazenda", un militar que torna al poble i un home gran, amb bastó i trajat, el mateix que treu l'entrepà de formatge i una botella de vinho tinto per fer un refrigeri.

És la gràcia de viatjar en dies feiners, dies "normals".

Elvas em recorda moltíssim a Almeida, ciutats fortament fortificades, muralles i contra-muralles, tot i que Elvas manté l'estètica alentejana. Ha valgut la pena, sí, llevar-se a les 6:30... i és que hi ha viatjes que només es poden fer sol.

Amb la primavera... Tot s'altera

Sales que es transformen en dormitoris, dormitoris que es transformen en estudis de gravació, cases que semblen sales de concerts...

La primavera arriba i els nous projectes també. La Danae està fent les maquetes per al nou disc, i les gravacions es fan a casa. Dies de creuar-me pels passadissos músics de renom, vinguts de diferents països...

Sssht! Silêncio, grava-se !

Acontece em Portugal... (só?) IV

Hi ha coses que no s'entenen, ni del dret, ni del revés.

Explico el cas:

Ahir van fer la gran final del "o gran português da história". Es tracta d'un programa on els portuguesos devien escollir la personalitat més trascendental de la història portuguesa. Hi competien Fernando Pessoa, Amália Rodrigues, Rei D. Enriques (fundador de Portugal)... i així un munt de persones, artistes, polítics... Semblant amb el programa que va fer TV3, amb la diferència que aquí aquest programa (de la RTP-1) ha anat una miqueta més enllà, i els diaris també s'han fet ressò i hi ha hagut un debat general...

El guanyador ha sigut (i per bastanta diferència): António de Oliveira Salazar. El mateix dictador Salazar. [És com si triessin com a la persinalitat més important de la història Espanyola a Franco].

Salazar (1889-Vimieiro/Santa Comba Dão - 1970) va governar Portugal (sota una dictadura) més de 40 anys i era de la corda de Franco, Mussolini i Hitler...

I aquest especímen ara és considerat el gran portuguès de la història.

Que algú m'expliqui què passa, perque jo no entenc res. Què se n'ha fet de l'esperit de la revolució dels clavells del 25 d'abril?...

Los Otros I

Almada, Seixal, Barreiro i Montijo són les poblacions que miren a Lisboa desde l'altra banda del riu, ja al districte de Setúbal. També conegudes com a "bastião comunista", doncs són el cinturó roig de la regió i les seves câmaras estan governades pel PCP.

Tinc el propòsit de conèixar cada ciutat del bastião, i començo per Barreiro.

20 minuts de transporte fluvial (barco) i ja hi ets, ets a una ciutat industrial i obrera, aparentment horrorosa. Però com passa a Portugal, quant més lleig, més autèntic i quan més autèntic, més m'agrada. De moment, la part més decadent i autèntica del país l'he vist aquí, a Barreiro. Impensables imatges com les de Barreiro a la ja moderna Espanya (i és que vivint a Portugal veus com Espanya està molt millor del que pensava).

Properament, les altres...

Acontece em Portugal... (só?) III

La setmana passada vaig ser testimoni de dos robatoris.

El primer va ser al tramvia 28E, on un carterista li va robar la cartera (vilment) a un passatger.

El segon va ser aquest diumenge a l'Alfama: Als meus nassos vaig veure com, des d'una moto, dos "quillos" li prenien el mòvil a una noia.

Deu ser un avís per no baixar la guàrdia... però jo ja porto 8 mesos i no m'ha passat res ! :P

Fomos nós !!!

Avui s'ha sabut que no van ser ni els anglesos ni els holandesos els que van descobrir Australia... Van ser els portuguesos !!! Uns valents aventurers portuguesos !!

Així que els cangurs ja poden saludar à pátria mãe i començar a aprendre português.

Una al.legria per el que va ser la principal descobridora de la mar, i que s'ha quedat en aquest racó d'Europa.

Parabéns Portugal e aos descobridores portugueses !!

4a visita...

Després d'explicar extensament el viatje per Europa, tornem a la realitat lisboeta.

La setmana passada vaig rebre la quarta visita d'amics: Laura i Guillemón, vinguts des de Paris.

La història es repeteix: mateixes rutes, Incógnito, Tejo Bar, Bairro Alto, Baliza, Bica... però aquest cop no vam poder fer el típic Pollastre a l'ast a casa per 3 Eur :(

D'altra banda van aprofitar un temps estival, que ens va permetre anar à Beira Mar: a Cascais i Estoril, per la platja.

I jo, esperant noves visites...

IR-C: Gent Interrail

Per acabar el relat del petit viatje, imatges de la gent que hem fet el viatge, i els que ens han ajudat a fer-lo. Gent que hem anat trobant pel camí i amics que ens esperaven...

I encara faltarien el Max, la María, el Vicent, el Jesús... Fins una propera a (...)

IR-C: Deutschland (.de) II

Doncs la recta final de l'Interrail torna a ser a Alemanya. Començant per Hamburg i acabant a Frankfurt a. M.

Les dues primeres nits les fem a Lüneburg, a casa d'una altra amiga de la Uxía. Lüneburg és petita, però molt i molt bonica. Des d'allà vaig poder anar un dia sencer a Hamburg, i va ser el dia del descobriment d'una ciutat en que m'agradaria viure... Em va encantar ! Sense dubte (sense comptar Berlin) és la millor ciutat d'Alemanya, millor encara que München.

Què dir de Hamburg... És una ciutat bàsicament industrial, es respira l'ambient industrial amb les edificacions, fetes en totxos en obra vista... Als qui els va agradar Leuven (België), els encantarà Hamburg.

Una de les parts més maques és visitar les antigues fàbriques que estan situades en els canals de la ciutat, canals que passen tant per la part industrial, com per tota la ciutat.

I una de les coses més entranyables és el túnel per a peatons i vehicles que travessa el riu. S'han de baixar 21 m sota terra, en uns enormes ascensors, i un cop a baix, veus un submón, dos túnels llargs i que semblen del passat. A l'altra banda del riu el gran port industrial, des d'on pots veure tota la ciutat.

I encara queda un altre lloc entranyable de la ciutat, l'església de Saint Nikolai. Aquesta catedral va ser destruida per la guerra, però han mantingut el poc que va quedar d'en peus, quatre parets. Dins del que va ser l'església hi ha una magnífica estàtua d'acer que representa un nen observant la catàstrofe...

De Hannover, Köln, Bonn i Frankfurt (M) no val la pena dir res, són ciutats equiparables, modernes i no gaire boniques. Només destacar la catedral de Köln (Colònia).

Sí val la pena recordar Bremen, (ciutat dels "trotamúsicos"). llàstima que només la podem veure quan ja és fosc, però que aparenta ser una ciutat molt bonica.

Dos dies abans de tornar, decidim visitar dos poblets, cansats ja de tantes ciutats grans i similars en aquesta zona d'Alemanya. Anem a Brühl i Ahrweiler petites ciutats emmurallades properes a Bonn. Ha valgut la pena.

I l'últim dia encara passo un matí a Porto, abans de tornar definitavemnt a Lisboa.

IR-C: Danmark (.dk)

Que a l'estació de Fredericia (estació de bifurcació a Danmark on teniem un enllaç) els trens es cancel.lin o portin més de 60 min. de retard ja és un indici del temps que ens espera... I a sobre anem al més al nord possible del país, a Aalborg... i jo amb les meves sabatetes d'estiu... ja sabeu que jo tinc coses d'aquestes.

Doncs arribem a Aalborg a la 01:00 de la matinada, amb més d'una hora de retard, i tinc el plaer de posar els meus peus en un tou de neu que m'arriba als jonolls... Sort que a l'estació ens va recollir un amic de la Uxía, que ens va portar directament a una festa Erasmus a casa d'un amic seu... A més fred, més alcohol... allà ens quedem dormits.

Al dia següent se'ns acut la meravellosa idea d'anar a visitar un cementiri viking que queda a 4 km a peu de la casa d'on sortiem... Molt bé, un cop arribats al cementiri... no veiem res perque està sota la neu...

Al tornar cap a casa tenim la mala sort de perdre'ns (i això que anavem amb l'amic que viu allà). El resultat va ser caminar més de 5 hores per la neu, nevant, en sabatetes d'estiu i sense haver sopat el dia anterior, sense haver esmorzat el dia en qüestió i ja eren les 17:00 hores i encara no haviem dinat. Inolvidable. Tot va anar acompanyat d'una caiguda de la Uxía per terra, ficar-nos per equivocació en una fàbrica on hi havia un gos dels que mosseguen i carregar 15 kg de pes a les esquenes (a part de les sabatetes d'estiu, repeteixo...). Finalment dinem a les 18:00 i ja no sopem... i és que el tema de l'alimentació va ser divertit a Danmark, al dia següent teniem un llarg viatje d'Aalborg a København i per tal fet vam anar al supermercat per comprar alguna cosa per menjar (esmorzar, dinar i sopar), però no vam preveure que era diumenge i que no podiem canviar moneda en aquell poblet. De manera que només vam aconseguir canviar 15 Eur per persona (unes 100 Corones). Amb aquesta fortuna ens disposem a comprar alguna cosa, però per causa de la neu no hi havia menjar al super... de manera que l'única cosa que vaig poder comprar va ser un troç de pa (caducat i sec) i unes trufes de xocolata. Per esmorzar: 3 trufes amb pa caducat. Per dinar, 4 trufes amb pa caducat i per sopar, 2 trufes amb pa caducat.

Us deixo algunes imatges d'Aalborg

København

Després d'aquestes aventures, encara ens queden energies per veure, sota la pluja, la capital danesa. Ens agrada molt, fins i tot trobo guapa a la sireneta...

De camí cap a Hamburg, de nou a Alemanya, ens fiquem en un tren que es ficarà dins d'un vaixell. Curiós.

IR-C: Especial Berlin (BER)

Berlin es mereix un post especial. Pel que és, i pel que ha sigut.

Berlin és una de les ciutats que més m'agrada d'Europa, i no perquè sigui una ciutat bonica, sinó per tots els símbols que representa i la història que transmet quan hi passeges. Recórrer l'antic traçat del mur, recórrer les avingudes i places...

Aquí segueix un dels llocs que més m'agrada de Berlin: el Check Point Charlei

I hi ha una novetat respecte el viatge que vaig fer ara fa un parell d'anys, s'ha inaugurat, entre la Brandemburger Tor i la Ptsdamerplatz, un espai en honor a les víctimes.

Sí, és molt semblant a un pati del museu dels Jueus... quins records... Quines ganes córrer entre els túmols de formigó...

Poc temps a Berlin, però sé que no tardaré en tornar...

IR-C: Deutschland (.de) I

Entrem a Alemanya per la regió de Bayern (Baviera) i ho fem per la seva capital, l'espectacular München (Múnich).

Potser m'ha agradat tant aquesta ciutat perque no m'esperava una ciutat tan gran i monumental. A München puc parlar en português amb el Max, un company del curs de Lisboa, que ja ha tornat a la seva terra i ens va fer de guia a la seva ciutat. També estaven celebrant el carnaval a München i la ciutat estava molt animada. El millor de München és la Marienplatz (ajuntament) i un espectacular mercat a l'aire lliure anomenat Viktualmarkt.

De la regió més rica d'Alemanya passem a l'antiga RDA (República Democràtica Alemanya). Comencem per Dresden, on et reben amb un enorme moral comunista

Dresden és una també monumental ciutat, que està plena d'obres de modernització (reconstrucció, pot ser). Es nota que estàs en l'antiga Alemanya comunista, per l'ambient, les edificacions i pels semàfors.

Després de Dresden anem a Leipzig, on va morir J. S. Bach, on pots veure la seva tomba i l'església on tocava l'orgue. Leipzig no és tan espectacular com Dresden o altres ciutats alemanyes, però hi estem per aprofitar que allà hi viu una amiga de la Uxía. Per la nit sortim a un bar-discoteca, semblant a l'Ovella negra que es diu Moritzbastei.

Després de Leipzig, passem per Berlin i després a Danmark ...

IR-C: Slovensko (.sk)

Aprofitant que estava a Wien i que Bratislava està a tir de pedra no podia perdre l'oportunitat de visitar una capital europea més, encara que tothom em va dir que no perdés el temps.

Efectivament Bratislava és una porqueria. Si parléssim d'una petita capital comarcal, encara diria que és bonica, però si parlem d'una capital europea se li pot exigir molt més que un parlament de joguina, 3 carrerons per passejar i un castell, si és que a allò es pot catalogar com a castell.

I el millor, les vistes de la ciutat, a falta de catedral, una xemeneia industrial "ya da el pego".

IR-C: Österreich (.at)

Ens despertem ja a Wien (Viena). Amb un fred que pela, però no plou.

El meu primer contacte amb Wien em recorda a Barcelona. El motiu és que tota la rotulació i indicacions del metro de Wien són idèntiques a la del metro de TMB (idèntic vol dir això, IGUALS). Però quan arriba el metro em recorda a Bilbao, doncs el tren és del mateix tipus que els trens del metro de Bilbao. I per acabar-ho d'adobar, quan sento la megafonia del metro de Wien em recorda a Lisboa, doncs la campana que anuncia la parada és la mateixa. O Wien ha fet el metro copiant una mica de cada lloc o bé cada ciutat ha copiat del metro de Wien alguna cosa.

En un parell de dies es pot veure la monumental i elegant ciutat.

D'Àustria també hem visitat Salzburg, que si no fos per Mozart no seria tan famosa, ja que és una petita ciutat, bonica, però petita. Allà la xocolata té la cara de Mozart, els autobuses porten la cara de Mozart, hi ha estàtues de Mozart, als cafès s'escolta la música de Mozart... Algú podria pensar qué és la ciutat natal de Mozart... i evidentment, no s'equivoca, gasten tant el producte de Mozart, que cansa.

IR-C: Schweiz / Suisse / Svizzera (.ch)

Suïssa és el país dels rellotges, la puntualitat, l'ordre, el silenci, el cafè de 6 EUR, la xocolata, paissatges de postal, neteja...

Comencem l'Interrail a Basel, ciutat en que pots posar un peu a Suïssa, l'altre a França i encara pots posar una mà a Alemanya. Aquesta ciuatat pot passar bastant desapercebuda dins de l'interrail.

La següent ciutat que visitem és la capital, Bern, que, petita com és, mereix una gran atenció. Jo em vaig enamorar de la Kramgasse, l'avinguda porxada que lungitudinalment travessa tota la ciutat i en una de les torres hi ha el Bim Zytglogge, el famós rellotge de Bern

Deixem Bern i arribem a Luzern. Luzern és una petita ciutat, preciosa, que ens rep amb la celebració del carnaval. Rues, música, disfresses, alcohol... tot està als carrers, però estem a Suïssa, i tot té el seu ordre també.

I encara el mateix dia, després de començar a Bern i passar per Luzern, tenim temps de visitar Zürich i esperar el tren nocturn que ens portarà a Wien.

IR-C: Final de tragecte

Lisboa / Basel / Aesch / Bern / Luzern / Zürich / Wien / Bratislava / Salzburg / München / Dresden / Leipzig / Berlin / Aalborg / København / Lüneburg / Hamburg / Hannover / Bremen / Köln / Bonn / Brühl / Ahrweiler / Frankfurt a. M. / Porto / Lisboa

De nou a Lisboa, completant la volta. Hem agafat un total de 39 trens (sense comptar itineraris urbans amb S-Bahn, U-Bahn i tramvies) per arribar a estar a 23 llocs de 5 països diferents. Amb aquests 39 trens he arribat a fer 5.900 km.

D'aquesta manera he assolit el meu propòsit per al febrer, que era posar els peus en 8 països diferents. El mes més curt de l'any i el mes en que he estat a més països de la meva vida, i difícil de tornar a assolir.

Per a mí un interrail és ajuntar la fam amb les ganes de menjar, ja que s'ajunta el fet que m'encanta viatjar i m'encanten els trens. També és ideal per fer-se realment a la idea de com és un país.

En cap moment pensava que m'agradés tant fer l'interrail, i no pensava que m'agradés tant aquesta zona d'Europa.

Costa de creure que les tragèdies més greus que m'han passat en aquests 20 dies l'interrail han sigut que m'he deixat un champú en un alberg, he perdut un gorro i se m'ha trencat un paraigües. Per la resta... no hem perdut cap enllaç, em dormit cada dia al lloc previst, ens ha fet bon temps (menys a Danmark)...

A partir de demà, cada país amb imatges i detalls