Vacances Agost 2008

Pròximes edicions del samarqand{a:

1. Belfast; 2 en 1
2. Derry; marcada pel Bloody Sunday
3. h-Alba i Ulster
4. Helsinki; el que em faltava
5. 日本 (Nippon) I: Des de 京都 (Kyoto)
6. 日本 (Nippon) II: Des de 東京 (Tōkyō)
7. 日本 (Nippon) III: El transport públic
8. 日本 (Nippon) IV: El Japó també és lleig

Transpirinaic

Aquest cap de setmana hem aprofitat que la línia ferroviària de Ribes de Freser a Puigcerdà està tallada per obres, per realitzar una caminada per les vies.

El primer tram, realitzat el dissabte, entre Ribes de Freser i Toses i entre la Tor de Querol (Enveig) i Puigcerdà. El segon tram, realitzat el diumenge, entre Puigcerdà i la Molina.

Només aporto la ruta, doncs em vaig oblidar de la càmera de fotos (!).

++ El millor: Fer el túnel elicoïdal (a les fosques, més d'un kilòmetre).
-- La pena: No poder fer el túnel de Toses.

BeNeLux

El gran viatge del pont de Sant Joan: Benelux (België+Nederland+Lëtzebuerg)

Com va sent costum, durant el viatge no hi ha hagut imprevistos ni sorpreses, tot ha anat segons el que s'havia previst i hem complert tots els objectius tret de Charleroi, que ha sigut encertadament substituïda per Lille.

Així doncs com sempre, la ruta i algunes fotos dels llocs visitats:

ANTWERPEN (.be) / ROTTERDAM (.nl)

/

NAMUR (.be) / LËTZEBUERG (.lu)

/

LILLE (.fr)

TOURNAI (.be) / MECHELEN (.be)

/

BRUSSEL-BRUXELLES (.be)

Viatge Imperial

Roma - Città del Vaticano


Escapada pel pont de maig a Roma. I no vam ser els únics que vam tenir la idea d'anar a Roma pel pont... encara que va ser molt divertit veure milers d'italians fent turisme a Roma.

No cal dir que la gastronomia i els gelats van ser també els protagonistes del viatge !

Dia I: arribada i primer contacte

Dia II: Roma

El dia II el dediquem íntegrament a visitar la ciutat de Roma

Per ordre: P.za del Popolo; Castelo St. Angelo; Fontana di Trevi; P.za Spagna

Dia III: Città del Vaticano / EUR / Cattacombe

Matí a St. Pietro (Vaticano) on pugem a la Cúpula (amb unes cues infernals) i al migdia anem al barri de EUR (ideat per Mussolini). A la tarda anem a una de les Catacombes.

Dia IV: Roma Imperial

L'últim dia el vam reservar per anar al Colosseo, al Forum... L'antic Imperi

Voltar ao início

És el primer cop que torna a Lisboa després de viure-hi un any. Ha sigut molt millor del que m'imaginava.

En els dos dies que hi vag passar, vaig fer el mateix que feia durant aquell temps. I res ha canviat. Semblava que tornava a viure a Lisboa... I quines ganes m'han agafat de tornar-hi !

Crònica:

el primer que vaig fer un cop vaig arribar a Lisboa va ser anar al Técnico a veure els antics companys de curs. Vaig quedar amb la S, però també vaig veure C, I, F, S i al J, que després em retrobaria en un context molt diferent.

Després un cafè amb A i vaig anar a la meva antiga casa. Primer retrobament amb D i R el meu substitut del quarto. Després vaig veure a A i S. La veritat és queem van tractar genial. A l'Adamastor vaig veure a F i un moment al G.

Ja a la nit el sempre Baliza amb l'A, i després veure pels carrares del Bairro Alto a P/L, M, i molts d'altres. Evidentment vam acabar a l'Incógnito.

Dissabte, dinar a casa de l'A i sopar a la pizzeria. Tarda al sempre Royal, també amb la R.

A la nit sortida amb D, F i R. retrobament amb A i anar al T amb el J, per sorpresa.

I aquesta va ser l'escapada a Lisboa. A la ciutat s'ha reobert el mirador de São Pedro de Alcântara (foto) que va estar tancat més d'un any. Prolongació del metro a Sta. Apolónia i reobertura del túnel do Rossio (esplèndida estació de Rossio de nou amb trens).

Mais do que matar saudades, nesta viagem só voltei com ainda mais saudades. A noite lisboeta é a melhor do mundo !

Viatge Polar

El viatge a Eesti estava planejat fa molt de temps. No era per gust que al mes de març, anavem a les Rússies. S'anava a veure a un amic del JC que l'amor l'ha portat allà.

Així que sense por, hem anat a Tallinn una expedició de 6 persones. No hi ha hagut entrebancs... fora d'un principi de malaltó de la croquetilla... però sí molt bon rotllo.

Amb tot, el Manuel, que ara viu a Tampere i estudiava amb mi portugues a BCN, un galego a la gallega, es va venir també a Tallin.

Tot i estar els 4 dies a Tallinn vam fer prou coses com veure la ciutat, anar 35 vegades a l'irlandès, esperar els uns als altres hores i hores, sortir a la nit, anar a saunes, balnearis i piscines, comer como cerdos, riure...

I després de Tallinn un barco que ens va portar a Helsinki,

Una ciutat preciosa, que ens va encantar a tots, tot i passar fred.

València. Falles'08

I una vegada més, a València per Falles.

Cheeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee !

Trrraaacacacaca

És tremendo...

Aquest blog s'animarà moltíssim en poques setmanes, perque començarà la traca viatgera del 2008.

Començarem a la Setmana Santa per Tallinn i Helsinki/Helsingfors.

Només tornant del Nord europeu marxaré a Lisboa.

Pel pont de maig me'n vaig a Roma.

A l'agost, completament decidit a última hora i per sorpresa marxaré a Japó, passant novament per Helsinki.

Està previst també fer abans de vacances la inauguració de l'AVE a Madrid, i alguna ruta per les Canarias aprofitant viatges de feina...

La mala hierba nunca muere...

Em declaro una víctima de CLICKAIR.

Són uns impresentables i acaben de perdre un potencial client. L'última ha sigut la gota que ha vessat el got.

Primer va ser la supressió d'un vol de Lisboa a Barcelona
Després va venir la supressió del vol de Helsinki a Barcelona
Ara em canvien l'hora del vol BCN - Lisboa a un divendres al matí (i qui pot viatjar un divendres al matí? i després d'haver hagut de demanar un dia de festa per culpa del vol de Helsinki?)

Que us donguin pel cul, CLICKAIR. A partir d'ara us evitaré sempre que pugui.

L'Alguer (AHO) - Sardegna (.it)

Primer viatgillo de l'any al més pur estil Ryanair. Això és: retard, descontrol, no saber aterrar... Els aventurers aquest cop hem sigut la Irieni, Marcco, Vicenzo, Roggieri, Evvi i Giuseppe.

La destinació va ser l'Alguer i de pas fer ruta en cotxes pel nord de l'illa de Sardegna. I aquí les proves:

l'Alguer

Castelsardo

Panoràmiques

Itinerari:

L'Alguer - Sassari - Castelsardo - Stintino - Caccia Capo - Grotte Nettuno

Ruta del Cister

Segona sortida per conèixer a fons una comarca... En aquest cas part del Baix Camp, l'Alt Camp i tota la conca de Barberà. En molts casos coïncident amb la Ruta del Cister... i tot amenitzat amb estones d'una intensa boira.

Com sempre, imatges i itinerari:

MONTBLANC

PRADES

Itinerari:

Badalona - Mataró - Vilaverd - La Riba - Alcover - Mont-ral - Capafonts - Prades - Vilanova de Prades - Vallclara - Vimbodí - Poblet - L'Espluga de Francolí - MONTBLANC - Blancafort - Solivella - Belltall - Forès - Conesa - Savallà del Comtat - Llorac - Santa Coloma de Queralt - Les Piles de Gaià - Rocafort de Queralt - Sarral - Pira - Barberà de la Conca - Cabra del Camp - El Pla de Santa Maria - Mataró - Badalona

El Priorat

Ampliem amb algunes imatges la ruta d'ahir:

Itinerari:

Badalona - Mataró - Alforja - Poboleda - Scala Dei - la Vilella Alta - la Vilella Baixa - Cabacés - la Bisbal de Falset - Margalef - Ulldemolins - Siurana - Cornudella de Montsant - Porrera - Falset - Marçà - Capçanes - els Guiamets - el Masroig - el Molar - el Lloar - Gratallops - Torroja del Priorat - Porrera - les Borges del Camp - Badalona

Continuem en positiu...

Sembla ser que no he començat bé el 2008 i la tendència no millora. Encara queden 227 dies d'aquest any, cosa que no sé si agafar amb optimisme... o pessimisme...

Avui hauria d'estar viatjant pel Priorat, fent treball de camp, però després d'anar a les 06:30 a Mataró a recollir el company de feina, resulta que s'ha posat malalt a última hora. I res, de nou a l'oficina.

Segona vegada que s'aborta a últimíssima hora el viatge al Priorat.

Per favor, que arribi el 2009 d'una vegada !

En positiu...

Donem una ullada a aquest Nadal... però en positiu, així, per començar bé l'any... Perque sense dubte ha sigut un Nadal irrepetible... ja m'encarregaré que ho sigui, ja...

El millor d'aquest Nadal ha sigut el tradicional dinar Alternatiu amb els amics. I quins amics ! Va ser un dels dies més feliços de la meva vida, veure com venen 14 persones a casa, t'ajuden a preparar-ho tot, et fan passar els bons moments...

A tots mil gràcies !

Aquí teniu unes fotos con el ANTES... y el DESPUÉS

Catarsis

Reconec que he deixat una mica de banda el blog últimament... Però es que no he anat a pràcticament enlloc en aquest temps... El proper any el samarqand{a estarà més actualitzat. Ho prometo ! En part perque tinc molt projectes per realitzar. I què millor acabar aquest any amb el post nº 100 !

BONES VACANCES DE NADAL ! Fins el 2008 !

Reconheço que últimamente este blog esteve um bocado esquecido... Mas é que apenas saí daqui... Para o próximo ano prometo mais actualizações e a introdução do português, pois estou a ver que não se esqueceram assim tão rápido de mim ;)

FELIZES FÉRIAS DO NATAL ! ATÉ 2008

Nadie me sacará de mi cargo !

He rebut moltes crítiques per la constitució de la República. Alguns s'atreveixen a dir que té certs tics dictatorials...

Però per què carai us penseu que m'he independitzat?... Aquesta és, precisament, la gràcia !

Doncs ja ho sabeu, no només em reafirmo amb les normes, sinó que les enduriré més:

Nou article de 12.:

12. Tot aquell que critiqui i/o qüestioni la constitució, no podrà entrar a la República. En cas de ja ser-hi dins, serà inmediatament expulsat.

República de JOCIVISMARIDA (II República)

Per alegria de tots avui s'instaura la II República (o República de jocivismarida). Això és, casa meva.

Com tota República la meva també té una constitució:

1. Se m'otorga el càrrec de president. Indefinidament.
2. El president escull el primer-ministre: m'escullo a mi mateix com a primer ministre.
3. A casa meva només mano jo.
4. Tots els amics sou benvinguts sempre i quan respecteu unes normes bàsiques:
4.1 Fumar només en moments molt puntuals i trascendentals.
4.2 Respectar el mobiliari urbà de la República.
4.3 Respectar en tot moment al president.
4.4 contribuir, sempre que sigui possible, a la causa (això és.
5. A la meva república es pot rajar tan com vulgueu.
6. A la meva república qui la fa la paga. Doblada.
7. La meva habitació serà PRIVADA.
8. A la República de jocivismarida es reserva el dret d'admissió.
8.1 Es prohibeix l'entrada de Magdalena Álvarez
9. Els alquilins (o futurs habitants) no tenen ni veu ni vot. Només seran usufructuaris dels béns durant el temps d'estancia.
10. Les llengües oficials de la República són: català, castellà, portuguès i euskera. Essent el català i el portuguès llengües vehiculars i d'ús preferent.
11. Tots els punts abans exposats són d'obligat compliment.

Queda instaurada la República. Benvinguts

II República

Demà és quan s'instaurarà la II República.

(la I República es va constituir a l'exili, a Portugal).

Estic preparat.

De Guagua en Guagua

Gràcies a que ha sigut un treball de camp, he conegut la ciutat de Las Palams de Gran Canaria com poques ciutats havia conegut fins ara. Des de les parts turístiques, als barris dormitori i fins i tot als campaments de gitanos. 5 dies d'agafar guaguas amunt i avall, sense parar.

Això és una GUAGUA !

Només el diumenge vaig fer una escapada al sud de l'illa, a Maspalomas i les seves dunes. Les seves dunes i els seus guiris. Dios ! Allò és com juntar Salou, Lloret, Benidorm i Torremolinos !

Las Palmas de GC és una ciutat que podria ser preciosa però no ho és. Podria ser-ho perque està geogràficament afaborida, per les platges i la península que forma La Isleta. Però ells l'han desgraciat bastant urbanísticament. De totes maneres val la pena.

El Proceso

Després de les negociacions venen les competències. La preparació per formar una nova República. Jo ja tinc les fronteres i la data de la independència. Ara falten les competències.

És un procés bonic, molt il·lusionador i car.

Comprar els primers electrodomèstics, passejar-te per l'IKEA, pensar en possibles colors de parets...

M'agrada el lema d'una coneguda marca de mobles. És la pura realitat. A casa teva tu i només tu et marques les lleis. És una petita República on ets el president. Fins ara només havia conseguit ser una simple província (a Badalona) o un estat federat (a Lisboa) ara seré una República independent.

En 10 dies ja podré dir:

Benvinguts a la República independent de casa meva
Bienvenidos a la República independiente de mi casa
Bem-vindos à República independente da minha casa
Ongi etorriak nire etxeko askatasun Errepublikara

Suisse / Schweiz / Svizzera / Svizra

Parlàvem de llengües i acabo d'anar a un país amb 4 llengües oficials (encara que el Romance està marginat i maltractat) però amb un tractament molt diferent al d'aquí. Ni millor ni pitjor, diferent... També les realitats del país són diferents.

Aquest cop viatge només dedicat a la part francòfona, i com que el viatge no era per veure ciutats sinó per visitar un amic (el Filipe) només he anat a Lausanne, Genève i Fribourg.

Genève i el seu chorrus

Fribourg i les seves pendents

Lausanne i la seva gent

Llengües

L'altre dia vaig veure una cosa que em va indignar moltíssim.

En un programa de TV (supermodelo'07, cuatro) a les criatures els feien una proba de llengües amb l'argument de que una model havia de parlar bé. Fins aquí correcte. Ara, el que entenien els professors per parlar bé era que no s'havia de notar la teva procedència... és a dir, sense accent. I clar, una pobre andalusa va acabar dient una cosa terrible: "es que yo hablo mal".

NO. Que no te engañen estos talibanes lingüísticos (cosa muy común en la lengua castellana). Tu no hablas mal. Hablas perfectamente tu varidad lingüística o dialectal del castellano. Por lo tanto, hablas perfectamente castellano.

Una llengua serveix per comunicar-se. Per tant CAP llengua és més important que una altra. L'anglès és igual d'important que l'aranès. Una altra cosa és que una sigui més parlada que una altra, però el volum no altera el producte.

Una societat és rica i lliure quan cadascú es pot expressar amb la llengua amb que ha sigut criat, i això contempla també les variants dialectals. Una normalització, com es fa en totes les llengües, és útil i necessària, però mai substitutòria de les variants dialectals.

I el pitjor que li pot passar a una llengua, o a una variant dialectal, a part de la seva mort, és que els propis parlants creguin que parlen malament, o, encara pitjor, que s'avergonyeixin de la llengua que parlen.

Que a una persona la facin creure que parla malament perque simplement parla la seva variant, em sembla, senzillament, nazi.

Donostia !

Vaig descobrir la ciutat de Donostia sortint de l'estació de tren, agafar la Askatasunaren Hetorbidea (Av. Libertad) i arribar a la Kontxa. Un cop allà vaig pensar que era una de les estampes més boniques que havia vist en la meva vida (i encara ho segueixo pensant).

Va ser quan vaig saber que acabaria vivint una temporada en aquella ciutat, em vaig obsessionar, ho reconec. Doncs vaig acabar complint el que em vaig proposar i hi vaig passar tres mesos...

I per què Donostia és maca?

Bàsicament la natura ho ha volgut així. La combinació del Urgull, Igeldo i Ulia (turons) i Santa Klara Irla que creen la Kontxa fan que sigui un escenari únic i molt bonic, acompanyat del sempre verd.
També ajuda l'urbanisme de la ciutat, bastant homogeni. I el toc final de la cultura li dona l'aire místic que li faltava. Una fortíssima personalitat i una llengua extraordinaria. Per no parlar de la gastronomia...

Com tot, també té les seves pegues.., i no poques, però me les gurado per mí... Li dedico un post perquè Donostia és de les ciutats que més m'agraden... i s'ho mereix.

Agost'07: viatje 2

I a última hora vam improvitzar un viatje del tot inesperat. Encara que estava a la meva llista de "urgentes" no esperava fer-ho tan ràpid.

Budapest. La veritat és que la volia visitar però no m'esperava gran cosa. Pensava que seria una capital més. M'agrada anar a un lloc del qual no t'esperes gaire cosa i després t'encanta... Potser és aquest el motiu pel qual Praha no em va agradar. Bé, reconec que és bonica, però m'esperava molt més...

Doncs Budapest és una ciutat realment bonica. Em va agradar més que Wien (Viena), tot i que tenen un estil molt semblant. També em va agradar més que Praha. El que li dóna vida a Budapest és el Riu Duna (Danubi), els ponts i les vistes...

Un encert haver anat a Budapest.

Agost'07: viatje 1b.

I a Donostia els meus amics van acabar el viatje, tornant en un agradable viatje en cotxe fins a Barcelona. Jo em vaig quedar per aquells móns, vaig passar el matí a Donostia i camí de Bilbao vaig voler comprovar la lletjor d'Eibar i Ermua.

A Bilbao ja estaven de festes quan vaig arribar: Aste Nagusia.

No va parar de ploure, però no va impedir que sortíssim cada nit a les txosnas, amb l'Alba i les visites que va rebre, i els seus amics.

Per molta merda que diguin, Bilbao és preciós !

També vaig aprofitar per visitar Portugalete i el seu Puente Colgante, de l'Eiffel

Agost'07: viatje 1a.

La Duna va ser l'excusa d'aquest viatje (1a part).

Sortint amb cotxe de Barcelona, l'equip format per M, JC, E, R i jo vam fer carretera i manta fins a Tolosa (Toulouse). Dormir en un F1 i començar a fer poblets a la francesa: Rocamadour (Montserrat a lo gabatxo), Sarlat-la-Canéda, Périgueux i Saint-Émilion. També hi ha un momentazo: banyar-se en un riu !

Després visita a la bonica ciutat de Bordeaux (el millor del viatje) i seguidament a la Duna, Arcachon (el Lloret de la France) i anar per fí a Euskal Herria.

S'entra a Euskal Herria per l'Iparralde, per la capital de Lapurdi: Baiona. Visita a Miarritze (Biarritz), Donibane Lohitzune (St.-Jean-d-Luz) i es passa la frontera fins a Donostia. Es dorm en una casa rural d'Usurbil i dinem a la Aginagako sagardotegia (sidreria d'Aginaga)... bé miro com es menjen un troç de vaca que encara es podia moure de lo crua que estava...

I la primera part del viatje acaba quan els amics tornen cap a caseta i jo em quedo per les Euskal Herries, ara en busca de l'Alba, festes i kalimotxos...

Vacances Agost'07: Objectius complerts

"I el samarqand{a també va de vacances fins al setembre, on hauré d'explicar les meves vacances d'Agost a Badalona, France, potser Bilbao, Solsona, Teruel... i qui sap si a algun lloc més..."

Doncs d'allò que em vaig proposar ho he fet tot excepte Teruel, que ho he canviat per Budapest. I hi puc sumar una gran festa major a Ripollet. jajaja.

A partir del dia 3 de setembre, i coincidint amb la tornada al treball, fotos dels llocs visitats i dels personatges amb que he conviscut aquestes vacances.

LISBOA V

Lisboa. Lisboa. Lisboa !!!! Aishhh com la trobaré a faltar !!!! Més que la ciutat, el seu ambient, la seva manera de ser... Lisboa és única.
------
Acabou. L'Erasmus avui acaba, torno cap a casa. Després d'un any i un dia...

I el samarqand{a també va de vacances fins al setembre, on hauré d'explicar les meves vacances d'Agost a Badalona, France, potser Bilbao, Solsona, Teruel... i qui sap si a algun lloc més...

Fins setembre !

Els meus racons de Lisboa III

CAMPO MÁRTIRES DA PÁTRIA

Aquest lloc és molt gore, sempre m'ha semblat un lloc molt curiós. On la gent porta esqueles i missatges a un metge (estàtua) i resa. Tot davant de l'Hospital São José.

Últimes excursions...

A falta ja només d'una setmana per tornar... Últimes excursions per Portugal

PENICHE

Aquest poble se situa en una península. Com a ciutat no és gaire maca, però té racons prou bonics:

ÓBIDOS

Recentment catalogada com una de les 7 meravelles de Portugal, i amb raó

I ara toca descansar uns dies a l'Algarve amb uns amics de la universitat. Sol, platja, dormir...

Els meus racons de Lisboa II

RUA CAVALEIROS

Aquest és el carrer que més m'agrada de Lisboa. Situat al barri de la Mouraria, començant a Martim Moniz.

IR-P: Algarve E | España

Continuem amb l'Interrail per Portugal.

Cap al Sud ahir vaig anar a l'Est de l'Algarve i fins i tot a Espanya:

VILA REAL DE SANTO ANTÓNIO (P) / AYAMONTE (E)

En general no m'agraden les ciutats frontereres. No m'agraden perque es converteixen en un mercadillo dedicat als habitants de l'altre país i són ciutats amb una contaminació lingüística terrible, on només per vendre, a vegades es perd la llengua própia. I VRdSA és una ciutat que compleix aquestes característiques, plena de tendes de tovalloles ! En aquest cas Ayamonte (Huelva) no decepciona tant i és ben maca. Molt pintoresca.

/

TAVIRA / OLHÃO

Es diu que Tavira és de les ciutats més maques de l'Algarve. És maca, sí, però si és de les millors de l'Algarve, llavors qualsevol altre regió de Portugal és més maca... Olhão és curiosa...

/

La pròxima setmana passaré uns dies a l'Algarve Oest a casa d'un amic. Diuen que faré surff, diuen, perque jo dubto que ho faci.

I demà continuaré fent l'Interrail cap a les Beiras: Aveiro, Águeda i alguna coseta més.

28E

El 28E es mereix un post i molt més. És de les coses més especatculars que he vist en la meva vida (en temes de transports). Si encara no ho és, aquesta línia i els seus tramvies haurien de ser patrimoni de la humanitat. Si algú té la desgràcia d'estar només 1 hora a Lisboa, agafant aquesta línia veurà pràcticament tots els punts turístics de la ciutat, perquè aquí on els veieu, aquests tramvies, tan monos, pujen i baixen les 7 colinas de la ciutat, passen per on no poden passar autobusos, ni pràcticament cotxes.

I el més espectacular de tot és que es tracta d'una línia convencional, és a dir, la seva raó de ser és servir als lisboetes (encara que els caps de setmana, per desgràcia, s'omple de turistes)

28E (i limitades): Prazeres/Estrela/L. Camões/Graça/Martim Moniz

Los Otros IV

Només una paraula pot descriure l'última ciutat de los Otros: LLEIG

Amb Montijo acabo les visites de la Margem Sul

(3/3)

...ve de (2/3) (02/07/2007)

I així va arribar al final de l'Erasmus. Encara que encara li falta presentar el treball final de carrera, ara ja veu el final a una etapa que va ser gris. Una etapa en que va tenir la desgràcia d'estudiar a la UPC, perque ara veu que el problema no va ser la carrera sinó que va ser la universitat. En aquest últim any va fer una cosa que durant els darrers 5 anys no va aconseguir fer ni un sol dia: anar feliç a la universitat. Anar feliç a un lloc on l'ambient no és depriment, on no et fan sentir una autèntica merda i porqueria humana. Els últims temps a la UPC se sentia una persona absolutament inútil i profundament imbècil, amb la sensació d'haver perdut molt de temps, d'haver malgastat molta energia en estudiar una cosa que al final odiava. Una universitat que enlloc d'ajudar als alumnes els humilia i insulta i els empeny a un pou, on els més dèbils poden caure i fer-se mal. A l'IST (Lisboa) va trobar un lloc on el companyerisme entre alumnes prima a la competitivitat absurda, on els professors fan entendre una matèria i ajuden a antendre-la. Amb la geotècnia aprovada (gràcies a un exili, cosa que agraeixo, però a la vegada no perdonaré mai), ja tanco tots els anys curriculars. No vol tornar, però sap que ha de tornar. Per desgràcia i amb pena ha de dir que Portugal no és un país per fer una carrera professional. Però millor tornar amb aquest sabor de boca, amb la sensació que ha sigut massa curt, que no pas amb la sensació d'aborrimant o per cansament. El que més trobarà a faltar, a part d'algunes persones, serà fer una vida en portuguès, una llengua que adora.

----

I és hora de fer la maleta, per tornar a casa. Una maleta que torna molt més plena de com va arribar. Una maleta on portaré el més important, nous amics, persones amb qui he conviscut un any, un nou idioma, noves experiències, viatjes... Una maleta indispensable i innolvidable en la meva vida, segurament la millor etapa de la meva vida. Una experiència que per damunt de tot m'ha fet persona. He canviat, ho reconec, i m'agrada. Sóc més lliure, i això és una sensació genial.
I per acabar, dir que la decisió que vaig prendre aquell dia en que vaig optar per fer l'Erasmus... HA SIGUT LA MILLOR DECISIÓ QUE HE PRES EN LA MEVA VIDA.

'tá?

-"Encara no has acabat la carrera?"
-"Quan aprovaràs l'assignatura?"
-"Encara et falta una assignatura?"
...

Durant un any em vaig sentir, directament o indirectament, aquestes preguntes contínuament. Cada cop que sentia una d'aquestes preguntes era com rebre una bofetada, fins que va acabar sent una tortura.

Però ja està ! Ara ja tinc una resposta nova:
-He aprovat, he aprovat, he aprovat, he aprovat,
HE APROVAT LA GEOTÈCNIA

----

Però ara ja estic preparat per a una segona part que serà:

-"Encara no has presentat el Treball de Fi de Carrera?"
-"Quan presentaràs el projecte?"
-"Encara no ets Enginyer?"
...

Des de ja, la resposta:

Seré Enginyer quan presenti el projecte. Presentaré el projecte quan sigui possible. Com he aprovat la geotècnia només quan ha sigut possible. Encara que sembli mentida sóc el més interessat en acabar aquesta porqueria.

Dit això, espero no sentir aquelles preguntes, 'tá? ;)

Mi otro YO

A partir d'ara "lo políticamente incorrecto" estarà a:

http://www1.fotolog.com/jocivis/

IR-P: Portugal N

En tres dies he fet un Interrail pel Nord de Portugal. Amb base a Porto, he fet la linha do Douro, Vila Real, Amarante, Viana do Castelo i Caminha.

VILA REAL / AMARANTE

Vila Real (imatge 1) és capital de districte, però és una ciutat sense massa gràcia. Amarante, molt més petita, també és molt més bonica (2)

VIANA DO CASTELO / CAMINHA

La regió del Minho és la regió que se situa més al Nord de Portugal. Des de Caminha vaig poder veure Espanya. El riu Minho fa de frontera, a l'esquerra, Portugal, a la dreta, Galiza.

Viana és la capital, i és preciosa:

LINHA DO DOURO

I finalment, el millor de tot, la línia ferroviària més maca de la península Ibèrica, potser només superada pel Pajares (Oviedo-León). És una línia que va sempre al costat del riu Douro (Duero) i és senzillament genial. De Porto fins a Pocinho, passant per Régua i Tua.

(2/3)

...ve de (1/3) (25/06/2007)

Va arribar a Lisboa, però no la va voler ni veure. Per això ja tindria molt de temps. Primer havia d'aprendre portuguès a Covilhã, una petita ciutat interior. Va arribar sol a una ciutat on el van recollir i portar a la residència on viuria més d'un mes. Va entrar a un pis amb unes vistes meravelloses, però encara estava sol. Tenia ganes de saber amb qui viuria. I de mica en mica van anar arribant els companys (que sempre recordarà a D, L i V, tots italians). I dels veïns/es recordarà a A, D, J, A, C, B, R, N i L. Però entre tots erem més de 40. D'aquest mes destaca el bon ambient entre els companys, el fantàstic curs de portuguès amb la professora R i les amistats esmentades, de com les 40 persones li van cantar un Aniversari Feliç i de les excursions fetes.
Però l'hora de posar-se a prova va arribar quan va baixar a la capital, a Lisboa. Aquí tenia que ser ell qui havia de buscar-se la vida. Es va instal.lar en una pensió i els primers dies van tenir un sol objectiu: buscar pis. Dies d'anar a taulers d'anuncis de les universitats, trucades i visites a apartaments. Finalment un anunci de la universitat de Belles Arts el va dur a la praça da Figueira. Era genial, el pis. Primer va dir que no (pel preu) però després de valorar-ho... Trucada per veure si encara estava lliure i al final allà es va quedar. Compartiria pis amb A, D, S i la gata Lola. A i D resulta que eren parella, i D una cantant famosa. A amb una trajectòria espectacular en temes d'art i S, la poliglota, fins i tot apareixeria en una pel.lícula.

El primer contacte a la universitat va ser amb F, que es convertiria amb un gran amic fins al final, però va ser amb A amb qui va compartir les aventures de l'Erasmus. Conèixer a A va ser com trobar la persona adequada en el moment adequat. A, i els seus, P/L, M, R, M i S van fer que, en un ambient plenament portuguès, el féssin estimar la nit lisboeta. El famós Incógnito, el sempre Baliza a la Bica. I també a la Bica anava a concerts d'una altra amiga, G, persona peculiar on les hagi... Gràcies a aquetses amistats, en que es va sentir tan lliure com realment és, es va allunyar definitivament del món Erasmus. Va aconseguir el que tan volia: estar en un ambient portuguès.
I durant els tres primers mesos va passar una cosa inesperada: E viuria també a Lisboa. Això ja va ser una casualitat curiosa, però durant el poc temps en que van conviure a Lisboa inexplicablement aquesta paraula "casualitat" seria una constant, sobretot per a E, per gràcia o per desgràcia. Amb E, que va arribar com amiga i va marxar com AMIGA van fer viatjes (Extremadura/Alentejo) i Açores, el viatje més exòtic de Portugal. E vivia també amb T.

Al principi T semblava que seria una amistat per molt de temps, però ja li ha perdut el contacte, com també ha perdut el contacte de T (del curs de portuguès), i ara T + T = 2T (!). Encara que del curs de portuguès, tot i ser una a pèrdua de temps i de diners, va treure, al final, una gran amiga: M, persona a la que admira moltíssim.
Durant un Erasmus els diners volen, per molt que tingués estalviat, volen, i li va sortir l'oportunitat de treballar com a "teleoperador". La pitjor feina que va fer en la seva vida, la pitjor, i no perque també fos la feina més mal pagada, sinó que treballar per una empresa podrida, que a sobre treballa per a una empresa, els senyors dels palets blaus, on tenen una forma de treballar irracional. Se sentia inútil, explotat i trepitjat per dues empreses fastigoses. Va durar poc allà, ni tres mesos, no va tenir més paciència per aguantar aquella vergonya, no tenia més paciència per aguantar més insults (insults que rebia amb tota la raó del món) per culpa d'una colla d'imbècils i profundament incompetents. Però no se'n penedeix, segurament van ser els diners (molt pocs) que va guanyar amb més suor (no suor d'esforç de treball, sinó per paciència). Després de cobrar el sou més ridícul per hora treballada, al final va passar a cobrar per hora treballada el que mai havia imaginat, va ser fent de professor de castellà a R, que a part d'alumne també el considera amic.
Durant aquest any a Portugal va voler pentinar el país, recórrer pràcticament tots els llocs, i amb orgull reconeix que ho ha fet, a vegades sol, altres amb E i últimament amb M. I encara va tenir temps de fer un Interrail per Europa, amb U, i un viatje a Italia per veure a D i fer turisme per aquell país. A part d'una escapada a London, on es retrobaria amb M i JC i una altra a Madrid on va estar amb B i E. Per Nadal va anar 4 dies a casa, i encara no sap com definir aquell viatje... Després d'aquest any té clar que de gran vol ser viatjador, si existís aquesta feina!
Durant aquest temps va rebre les més estimades visites: M, JC, també van venir L i G i van passar per Lisboa M, G i V. R i X van venir quan va anar a Madrid, però encara van poder fer alguna cosa junts. 2 vegades m i una inesperada, E i J. I a última hora anirà I.

Però el motiu de l'exili a Portugal només va ser un, aprovar una assignatura que el va conduir al pou, després de tres examens...

continuarà...

Patrimonis

En un dia he visitat 4 llocs de Portugal:

NAZARÉ

Començant de bon matí a Nazaré, boniquíssima població pesquera, amb una impressionant platja, i una part del poble penjada en un penya-segat.

Però el que més em va impressionar de Nazaré són les seves dones i la seva manera peculiar de vestir. Totes, per sobre dels 60 anys, van amb unes faldilles molt pintoresques, amb brusa de colorins, amb monyo i un mocador al cap. Tot molt de color, excepte les que van de dol, que vesteixen les mateixes robes però totalment negres.
I mentres esperava l'autobús qu em portaria a Alcobaça vaig passar una bona estona al mercat municipal de Nazaré. Molt bonic. I allà vaig simplement observar. Observar la gent com compra, com ven i sobretot escoltar. Escoltar la gent com parla, intentar captar possibles variants d'una llengua. Això tan apassionant ho he après gràcies a la María.


ALCOBAÇA / BATALHA

De Nazaré a Alcobaça, on hi ha un monastir que és patrimoni de la humanitat. I a pocs kilòmetres es troba el també monestir patrimoni de la humanitat de Batalha.

SÃO MARTINHO DO PORTO

I per acbar el dia vaig anar a São Martinho do Porto. Des del Google Earth vaig intuir que aquest lloc se semblaria a la meva Donostia. I sorprenentment té moltes coses similars:

Una platja en forma de "Kontxa", creada per una obertura estreta de mar. Un port que se situa a una de les bandes, un passeig al llarg de la platja... SMdP és la Donostia portuguesa !!!!!

(1/3)

Hi havia una vegada un noi que per tal de poder acabar una carrera es va veure obligat a marxar de la universitat en la que estudiava. No és que ningú l'obligués, era ell mateix que va veure que era l'única manera de sortir-se'n. Després de moure cel i terra va aconseguir una beca Erasmus (fora de terminis, fora del perfil...). Com que no sabia ni un borrall d'anglès, tenia pocs llocs a escollir, i va escollir aquell lloc que li semblava més accessible: Portugal. Per dir la veritat, sempre li havia fet gràcia aquell país i sobretot aquella llengua. Veia la oportunitat d'aprendre-la d'una vegada.
Però abans de dir que sí a l'Erasmus encara s'ho va haver de pensar molt. Tenia un bon treball amb bones prespectives... I el treball li agradava molt! Però encara se sentia jove i amb les ganes de complir el somni de viure a l'estranger. Opta per l'aventura. Marxar. Deixar la rutina en que havia caigut i obrir-se al món. En el fons, sabia que necessitava un canvi radical, que anava més enllà d'aprovar una simple assignatura. A grans mals, grans remeis, va pensar. I la solució a un problema és inversament proporcional a la magnitud del problema (així que si la solució va ser d'aquesta índole, el problema era d'aquesta índole).
La decisió la va prendre sol. Escoltava opinions dels propers, però ell sabia que faria el que ell voldria fer, per a un pas tant important, va pensar, l'únic responsable d'aquella decisió havia de ser ell. Tant si sortís bé com malament, havia de ser un mateix el responsable de les conseqüències.
Un cop presa la decisió, sabia que encarava una important etapa en la seva vida. Donava una gran sensació de seguretat als altres, però reconeix que mentia, en el fons estava amb aquella por per allò que és desconegut. Però sabia, i temia, que per malament que sortís l'aventura no podria ser pitjor del que ja estava vivint, quan es toca fons, el que t'espera només pot ser millor.
I va arribar el dia en que va fer una gran maleta i va deixar enrere una realitat. I la deixava amb tan mal sabor de boca que des d'aquell dia no va tenir nostàlgia de la seva terra, perque, ja se sap, les persones que estimem sempre les sentim a prop.
Es deia, i deia, "marxo un any i només tornaré per Nadal", ho deia per fer-se el fort, més ben dit, ho deia perque era el que desitjava, però en el fons sabia que potser tindria la necessitat de tornar més sobint... Poc imaginava que acabaria complint aquelles paraules.

I va arribar el dia en que, amb l'enorme maleta, va agafar un avió que el va dur fins a Portugal on en arribar...

continuarà...

Será que...?

Será que na próxima 2a-Feira farei o meu último exame da minha história académica? Para isso, estou-me a preparar !

E hoje exame de português... nível C2 ! O máximo possível.

Serà que el proper dilluns faré el meu últim examen de la meva història acadèmica? M'estic preparant per que així sigui !

I avui examen de portuguès. Nivell C2! El màxim possible.

Estudar ! Estudiar !

Los Otros III

Una vegada més agafo la barca per passar el riu i visitar una de les ciutats de "los Otros". Aquest cop Seixal. Petita població de cases baixes, sardines i olor d'aigua de riu estancada... (olor de cloaca).

Amics famosos :P

Dedico aquest post als amics que últimament están sortint als diaris oferint entrevistes:

El meu amic Ricard Riol, i ara també presi de la PTP !!!

El Periódico de Catalunya (16/05/2007)
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=406166&idseccio_PK=1072

Diario. Notícias de Álava (17/06/2007)
http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2007/06/17/sociedad/euskadi/d17eus13.653257.php

Raul de Orofino (el meu alumne de castellà a Lisboa).

El País (3/06/2007)
http://www.elpais.com/articulo/servicios/poco/comedia/mejora/productividad/elpepueconeg/20070603elpnegser_8/Tes

Bona iniciativa !

Aquesta iniciativa ens recorda que 1 de cada 4 víctimes mortals en accidents viaris a la ciutat de Lisboa és un peató. Això ens ho diu la franja de color fosforecent. I les típiques ratlles blanques dels passos de vianants, estan formades per noms de víctimes mortals.

Bravo. M'agrada molt aquesta iniciativa. És xocant i creativa.

PERÒ

Està bé conciaenciar als peatons dels perills... però ara esperaria una altra campanya d'aquest estil, o molt més dura, per tal de concienciar als veritables culpables d'aquestes morts, al càncer terminal al que les ciutats estan exposades: els cotxes. Campanyes per concienciar als conductors acompanyades de mesures realment sancionadores per aquells que se salten les mínimes normes de convivència.

Mafra | Ericeira

I ja a la desesperada estic fent les excursions pendents. Aquest cop a Mafra i Ericeira. A Mafra el convent que és candidat a ser una de les 7 maravilhas de Portugal, i on he vist una de les biblioteques més espectaculars de la meva vida. D'Ericeira, bonic poble pescador, amb cert aire alentejà, però estem al Nord de Lisboa (!)

Santo António. Festa Major

Per Santo António són les festes de Lisboa.

I les festes de Lisboa són com les de Villarriba y Villabajo. Imagineu una capital europea, on els carrers s'omplen de gent (milers i milers de persones) i al més pur estil Macarena o Paquito el Chocolatero (a la portuguesa) fan el tren i ballen per les places i carrers on la música és cantada per un hombre-orquesta (amb un orgue elèctric i un micròfon). Tot amenitzat per l'olor a sardines, que és tradició menjar-les pel carrer...

I aquest és el resum de les festes de Lisboa.

Els meus racons de Lisboa I

Aquí comença una sèrie, els meus racons, de llocs de Lisboa que vull destacar i vull que conegueu, amb el temps us aniré mostrant llocs especials o llocs que m'agraden d'aquesta ciutat.

(...)

I començo per un lloc que no diré on és. Algun(a) lector(a) espero que sí ho reconegui... però aquest lloc quedarà entre nosaltres, com moltes paraules que allà van ser dites...

Post dedicat a l'amistat... Parabéns ;-)

Shtttt! No ho diguis a ningú!

Havia de passar...

I ha arribat el dia en que la Caipirinha me l'ha jugada... Ressaca !

Tornar ?

Doncs ja ho veieu. Ha sigut comprar el bitllet de tornada i Lisboa s'ha omplert de cartells amb aquest lema. "En Josep fa falta". Encara no he marxat i ja em troben a faltar, no conceben un futur sense mi...

Però el cas és que a la meva terra també faig falta ;-)... Ho sento Lisboa, ho sento Portugal, però marxaré d'aquest país que m'ha acollit un any i en que m'he adaptat tan bé...

Viva Eu !

Los Otros II

Recordem, "Los Otros" són les ciutats que estan situades a l'altra banda del riu Tejo. Vam començar per Barreiro i avui toca Almada. Situada a la part més estreta del riu entre Lisboa i el marge Sud, és la primara ciutat que va estar comunicada amb Lisboa mitjançant el pont (el famós 25 d'Abril). Encara que la manera més romàntica d'anar-hi continua sent en barca.

A Almada està el Cristo Rei, un enorme monstre de formigó, que no té por de les moltes estàtues restants de la ciutat només dedicades a figures comunistes (recurdeu que estem al bastião comunista de Portugal).

Almada no té tant d'encant com Barreiro, però les vistes que té cap a Lisboa i del pont són espectaculars.

Danae em concerto

Depios dos ensaios lá em casa, chegam os concertos da Danae nos jardins da Fundação Calouste Gulbenkian, Lisboa.

Bonito trabalho Danae, parabéns

Recta final

Ara sí. Si no em torna a agafar una bogeria de les meves, el proper avió que agafaré serà per anar a Barcelona :(

Amb el temps que em queda a Portugal el principal objectiu (a part d'aprovar l'assigantura) serà acabar de conèixer el país de la P a la L. Turisme Regional.

Però continuo i continuem planejant més viatjes...

Italia N

Amb una calor de justícia, també vaig fer turisme per la part Nord d'Italia:

PARMA

La gran decepció... M'sperava molt més de Parma, ja que van ser pràcticament 2 hores de tren per veure poca cosa... Total que a les tres hores ja no sabia què fer, i vaig anar a l'estació a improvitzar alternatives... Piacenza i Cremona van ser les destinacions...

PIACENZA / CREMONA

A Piacenza hi havia un míting de Berlusconi, i és que a Italia aquest cap de setma també hi ha hagut eleccions municipals. Cremona, ciutat on fan molts violins, va ser una magnífica sorpresa. Em va encantar la piazza di Comune, amb una impressionant catedral.

VERONA

Verona no decepciona, no molt gran però plena de monuments: l'Arena, el Duomo...

I com no, la casa de Giulietta (de Romeo e Giulietta)

MANTOVA

Visita llampec a aquesta ciutat, monumental i de l'estil nord italià.

Una cosa tan genial com és viatjar per Italia, és menjar per Italia. Pizza, pasta, fruita... i sobre tot els GELATS. Boníssims, i necessaris, amb tanta calor. I l'últim dia amb la Daria vam fer un típic "Aperitivi Milanese"

Portugal al cul de...

Més clar, l'aigua: Portugal està al cul d'Europa. Les vaques de la "cawperade" estaven a Milano.

I aquesta vaca m'encanta. Cada cop m'agraden més els mapes... començarà a ser una obsessió?

Italia NO

Doncs el viatje a Italia ha quedat de la següent manera:

Milano / Como / Genova / Pavia / Torino / Parma / Piacenza / Cremona / Verona / Mantova

Primer explico la part del Nord Oest (fins a Torino) i després la resta.

MILANO

Milano ha sigut el punt base del viatje, lloc on estudia la Daria i que m'ha acollit a casa seva. Oh Daria, obrigado pela tua hospiatlidade !

Realment de Milano només se salven 4 coses impressionants: el Duomo, Galleria Vittorio Emanuele II, els tramvies i les tendes "fashion". La resta és fea, fea, fea, fea... i si dius basta, encara afegiré, fea.

COMO / PAVIA

Como és una ciutat situada a la frontera amb Svizzera. Motiu pel qual deu ser tan típicament suïssa, amb el seu llac, les seves muntanyes, l'ordre, bicicletes, riquesa... Pavia, poc que té, és curiós. Sobre tot les cinc torres medievals que sobresurten per la ciutat.

GENOVA

Genova no decepciona, i és la ciutat que més s'assembla a Portugal: carrers estrets, olors, un port brut... però amb encant.

TORINO

Possiblement és la ciutat que més m'ha agradat del viatje. Torino sorprèn per la seva noblesa i majestuositat, i per la típica gran torre... que en realitat és chata, chatíssima !

Molt a prop de vosaltres...

Ahir vaig estar 17 minuts a Catalunya. És el temps que triga un avió d'anar des de l'Escala (Alt Empordà) fins al pantà de Mequinença (Segrià). Vaig tenir una altra sensació tremenda al passar, i no parar, per Catalunya, difícil que es torni a repetir un altre cop.

Vaig entrar pel Cap de Creus/Golf de Roses (foto), vaig passar per Girona (foto), Santa Coloma de Farnenrs, Manresa, Igualada, Depressió de Lleida, Vinaixa i finalment per l'Ebre a l'alçada de Mequinença.

Que no em vau veure com us saludava des de la finestra de l'avió?!?

Un dels avantatges que m'agradin tant els mapes és que reconeixes pràcticament totes les ciutats i fins i tot pobles a primer cop d'ull. I sabeu per on vaig passar?, justament per sobre de Sant Martí de Centelles. Sí Gerard, sí, justament per sobre... si et vaig veure estenent la roba! :P
Reconeixes en aquesta foto el teu poblet? Està a l'extrem de baix... una mica més amunt Aiguafreda i al centre Centelles.

-------

I ja que parlem d'avions... Viatjar amb portuguesos és horrible, sembla que no hagin viatjat mai en avió i es comporten com nens mal criats... Criden, s'aixequen, fan soroll i, fins i tot, treuen les carmanyoles per fer entrepans de xoriço i mortadel.la empastifant l'avió.

I els italians, quan l'avió ha aterrat, aplaudeixen.

Per Italia N-NO, encara

I em sorprenc a mi mateix... He esgotat els llocs a visitar prevists i sumo noves destinacions.

Milano / Como / Genova / Pavia / Torino / Parma / Piacenza / Cremona... i demà Verona i Mantova.

Ja torno, ja... :P Salutacions ara des de Milano

Estrangers de l'estranger

L'avantatge de viure a l'estranger és que coneixes altres estrangers que van a viure a l'estranger. I amb una mica de sort aconsegueixes fer un lligam d'amistat. I què passa quan tens un amic a l'estranger?... Doncs és l'excusa perfecta, en el meu cas, per montar-me un viatje...

Aquest és el cas de la Daria, una amiga que va fer el primer semestre d'Erasmus a Lisboa i vam coincidir en el curs de Covilhã.

La Daria va tornar per Nadal a Milano. Ara, mes de maig, la vaig a veure a Italia.

Marxo en unes hores a Milano, on hi estaré 6 dies. Pretenc conquistar, a part de Milano, Genova, Torino, Parma, Como i Pavia, entre, potser altres...

Fins a la tornada !

Daria ! Vou lá ter contigo !

London '07

Per 3a vegada a LONDON, i la veritat és que cada cop que hi vaig m'agrada més... London té algo que enganxa...

Fotos Típiques:

Fotos Tòpiques:

Fotos Úniques:

Va ser un viatje típic, amb els tòpics que té aquesta ciutat i únic perque després de 5 mesos (5 mesos !!) em vaig retrobar amb dos amics monumentals. I on estiguin ells, que se quiten puentes, torres o Eros...

Viatje en que, tot i plovent, he i hem patejat la ciutat amb abarícia, he viatjat en metro gelosament i hem fet les coses més típiques...

Vitaje per confirmar que no tinc ni punyetera idea d'anglès, però em faig entendre. I per tornar a estar en un aeroport i quan busco el vol que m'ha de tornar a casa busco la paraula LISBON, en una pantalla on també apareix Barcelona, però no, la meva és LISBON, és una sensació taaaaaan genial.

Sant Anastasi

Avui el cremen.

Com va passar per Sant Jordi, aquest serà el primer any de la meva vida que no veuré el Dimoni, ni la cremada de la nit del 10 de maig. Ara penso en com m'agraden les festes de Badalona, però aquest any, tampoc toca, ni dimoni, ni gegants, ni correfoc... res.

Feliç Sant Anastasi als badalonins i bona cremada.

Ah! I no estaré per la cremada per estar a Lisboa, no... Estaré a London !!!...

Basta de turismo regional ! Aquest més torno a Europa !

De N a S: de Braga a Évora

És la segona vegada que pujo a Porto a buscar a algú que vé de Barcelona. Aquest cop a sigut la mare qui ha vingut. Fer la ruta BCN-POR-LIS-BCN és molt llògica i bonica. És la 4a vegada que vaig a Porto, però sempre val la pena.

Per primer cop he anat a Braga, Vila do Conde i Póvoa de Varzim. La sorpresa va ser Vila do Conde, una petita ciutat costera, molt bonica:

I de Braga, destacar la seva història religiosa, amb les escales del Bom Jesus

Del Nord, vam passar al sud (passant per Lisboa, clar), a l'Alentejo. Per 3a vegada a Évora, però per primera vegada a Montemor-o-Novo.

A Évora, aquest cop no em vaig perdre una cosa espectacular: A Capela dos Ossos. Una capella feta d'ossos humans, més de 5.000 cadàvers per les parets.

Nós ossos que aqui estamos pelos vossos esperamos

y olé !

No, no estem a l'Espanya profunda, estem a Vila Franca de Xira (al Ribatejo). O podriem dir Vila Toro de Xira o Vila Franca del Toro... I és que hi tenen una passió...

Contrastos

Al dia següent d'anar a Grândola, que només pel nom ja es respira a comunisme... vaig anar a Fátima. Sí senyors, he anat a Fátima. I és que un bon viatjer ha d'anar a tot arreu.

Fátima és un lloc únic. És un parc temàtic dedicat a la religió. Una monstruositat. Hotels, museus, tendes, tendes i més tendes de souvenirs de verges de Fátima. No m'imaginava una papanatada de tal calibre.

Gent anant de genolls fins al punt on a la Jacinta i al Francisco, dos joves pagesos (que es devien acabar de fumar un porro) deien que se'ls va aparèixer la Verge. Ja veus tú quina gràcia, a dos els dóna per dir que els apareix un fantasma, i monten un circ a Fátima.

I un grapat de cartells ens recorden que la majoria som uns pecadors, que fem polítiques de la mort i en contra de la família...

Val la pena anar-hi, ho dic en sèrio. Als catòlics-practicants perquè allà se sentiran més a prop del Cel, i als ateus per veure com l'ésser humà pot fer coses tan patètiques i ridícules com les de Fátima. Patètic, sí, i cutre, caspós. I per confirmar que allà on alguns hi veuen vés a saber què els altres hi veiem un simple negoci d'una institució que s'autoanomena Justa, Respectuosa... No sé com no se'ls cau la cara de vergonya.

I tot això ho dic amb el respecte (relatiu) que li puc tenir a aquesta institució.

Nota: Fátima no és un lloc com Montserrat o Núria, on a part del simbolisme religiós, hi ha una certa armonia i respecte. Fátima és un circ i un Parc Temàtic.

He dicho.

nh / ñ / ny / in

Després d'una primera aula de prova, passada satisfactòriament, ara estic donant aules de castellà a un alumne (granadet, ja).

I properament traduccions i aules de català a una amiga.

Un ofici més a les esquenes, després de donar classes d'euskara a Donostia, ara ho són de castellà i properament de català a Lisboa.

A la vida no només es necessita l'anglès ;P

Baixo Alentejo (Litoral)

Grândola ha sigut una de les quatre ciutats que vaig visitar el dijous.
Vaig començar a Sines, ciutat natal de Vasco da Gama. Un importantíssim port industrial del país i amb una potent industria petro-química. A destacar de Sines, l'oleoducte que travessa la ciutat i el port i la platja.

Després, camí de Grândola, està Santiago do Cacém, amb un bonic castell, molt semblant al de Sesimbra.

A seguir Grândola, d'on només es pot destacar el monument del clavell.

I després vam acabar a Alcácer do Sal, sense dubte la millor de les quatre. Amb el riu Sado, al casc antic i el castell.

Grândola, vila morena

I per acabar amb el tema revolucionari, ahir vaig passar per Grândola, ciutat on està basada la cançó més cantada de la revolució: Grândola, vila morena. Allà hi ha un monument dedicat al 25 d'Abril:

http://www.youtube.com/watch?v=PBK7bd3UYow

I la cançó diu:

Gândola, vila morena,
terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade.

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade.

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade.

25 Abril

I res més. Clavells i manifestació. 25 d'Abril.
Es troba a faltar algun acte oficial commemoratiu de tal data.

Portugal pela liberdade, 25 de Abril sempre.

De la Rosa, al Clavell

Demà serà un gran dia:

Demà celebrem el 33è aniversari de la "Revolução dos Cravos" (Revolució dels clavells). Revolució que va portar de nou a la democràcia Portugal. Revolució pacífica liderada pel propi exèrcit, que s'alçà contra el llavors dictador Marcelo Caetano (Successor de Salazar). Tota una lliçó a la veïna Esp...

I demà tots baixarem per l'Avenida da Liberdade, celebrant-ho.

Parabéns Portugal

Felicitats Portugal

São Jordi

23 d'abril, dia de Sant Jordi.

El primer cop que passo el dia que més m'agrada de tot l'any fora de Catalunya. M'agradaria ser-hi... però aquest any... NO TOCA !

Aquí la meva contrubució al Sant Jordi:

Acontece em Portugal... (só?) V

Si vas per Portugal i veus en una tenda, en una taquilla de metro o en un mostrador el cartell "Volto já" (Ara torno), posa't a tremolar.

A Portugal el temps és relatiu, el já es pot convertir en hores. Només cal tenir paciència i resignació.

I, evidentment, el temps que trigaran a tornar és inversament proporcional a la urgència que tens en rebre el servei. No és Murffi, és, simplement, Portugal.

DC i DV

Des de que he deixat la feina, els dimecres i divendres s'han convertit en dies d'excursions per Portugal.

L'altre dia vaig anar a Sesimbra, petit poble pesquer de la serra d'Arrábida:

Sesimbra: Un cementiri, dins del castell

Monsaraz: Una plaça de Toros, dins del castell

Palmela: Un parador Nacional, dins del castell

Monsanto: Una presó, dins del castell

Lisboa (São Jorge): Un mirador, dins del castell

A Portugal els castells es reutilitzen... i de quina manera !

Coisas da língua I

M'encanten les "brincadeiras" de la llengua. I sobretot les paraules que són iguals en català/castellà i en portuguès, però el significat és invers:

ESQUISITO > en portuguès és una paraula negativa "esta comida é esquisita" vol dir ni més ni menys que "aquest menjar és una cosa rara i dolenta... una porqueria".

ESPANTOSO > en portuguès és una paraula molt positiva. "O serviço do hotel foi espantoso" vol dir ni més ni menys que "el servei de l'hotel va ser extraordinari".

FOFO > en portuguès és una paraula entranyable. "Oh, olha a rapariga, é tão fofa" (mira aquesta noia, és tan fofa) vol dir ni més ni menys que la noia és simpàtica, agradable...

´` > Els accents en portuguès es llegeixen al contrari que en català: Évora es llegeix [èv(f)ura] o nós es llegeix [nòs].

I sabeu que a Portugal porto CALCES ??? (Calça > pantaló, mal pensats !)

Per cert, brincadeira no vol dir que la llengua salta, sinó que "brincar" vol dir jogar o fer bromes...

El món és Público

Quan viatjo per Portugal (en tren), que és bastant sobint, ja quasi s'ha transformat en una rutina setmanal, faig una cosa que mai m'hagués pensat que m'agradaria tant: Llegir el diari.

Però no de la manera que ho feia a Barcelona, llegir només allò que m'interessa o només els titulars... Aquí llegeixo totes les notícies i opinions. De la primera a l'última lletra (per amortitzar els 0,90 Eur :P)...

I m'agrada. M'agrada el Público com a diari. És simplement, genial. Fins al punt que no sé si el diari és l'excusa per viatjar o el viatje és l'excusa per llegir el diari...

A L E N T E J O

Els alentejans tenen la fama de ser persones molt tranquiles, l e n t e s, sense atabalar-se per res... deu ser també per les bastes distàncies que hi ha entre pobles...


Aquesta Setmana Santa he tornat a l'Alentejo, per primer cop, al Baixo Alentejo. I pensareu... que pesao és el JM amb l'Alentejo... però és que és una terra que adoro.

Començant per la capital, Beja, i recorrent la praça da República, la muralla i el casc antic.

I després a un poblet, sobre el riu Guadiana, un poble preciós anomenat Mértola.

Aquesta Setmana Santa, dedicada a viatjes regionals, també m'he mogut per l'Estremadura: a Torres Vedras, Lourinhã i Bombarral. Ni fu ni fa, cap de les tres.

Què fas aquí?

Tard o d'hora havia de passar. Amb la invasió d'espanyols i catalans que tenim a Lisboa per aquestes dates no és estrany topar-se amb algú conegut.

El dissabte em vaig topar amb una coneguda de Badalona. A la pregunta : "Què fas per aquí?" la resposta: "viure". Ho reconec em considero una alfacinha més !

Simplement ella feia el turista.

El meu barri

Aquí us presento el meu barri: Baixa (o també anomenat Baixa Pombalina), però per a mí, és a Baixa.

No cal dir que és el barri que més m'agrada de Lisboa. Però és veritat que a tothom li agrada el seu barri.

la Baixa està entre el riu Tejo, el Chiado, l'Alfama i Anjos. Aquest original nom és degut a que és la part més baixa de Lisboa. Sí, la que s'inunda si hi ha fortes pluges. A la Baixa tenim el Terreiro do Paço (praça do Comércio), el Rossio, l'elevador de Santa Justa, la Rua Augusta i la câmara municipal (ajuntament). I com no, la PRAÇA DA FIGUEIRA, la meva plaça:

Aquest barri manté una estructura quadriculada, semblant a l'Eixample de Barcelona. Això és degut a la reconstrucció que va fer el Marquês de Pombal després del terratrèmol que va destruir Lisboa l'any 1755.

A capital de Portugal:

Pois é, a capital portuguesa é Entroncamento

É, sem dúvida, a capital ferroviária de Portugal. Onde nasce a linha da Beira Baixa / Este, desde a linha do Norte.

Como cidade, uma porcaria, mas é o sonho dos que gostamos dos caminhos de ferro.

culebrón

I després de la festa d'aniversari, nit de diumenge a dilluns, quan jo ja intentava dormir, per volta de la 01:00, se senten uns crits de dona, molt forts. Jo em vaig llevar i pensant que venien del carrer vaig mirar per la finestra. Però res.

Més tard tornen els crits i surto al menjador, on estan les tres companyes de pis també sense saber què passa. Efectivament, els crits vénen del pis de dalt. Obrim la porta, a la par que truquem a la policia, i veiem com surt una noia, perseguida per (la parella?) que l'estava atonyinant de valent. Ella es va refugiar al pis dels veïns de l'àtic.

Arriba la policia i posa ordre, encara que la noia torna a casa seva i diu que eren atacs d'istèria (a nosaltres no ens enganya).

Nosaltres tanquem la porta i intentem tornar a la normalitat. Més val no ficar-s'hi, la bona obra ja estava feta, vam trucar a la policia (al igual que altres veïns).

Bolo

Tot entonant la cançó d'aniversari:

Parabéns a vocês,
nesta data querida,
muitas felicidades,
muitos anos de vida

Ahir, 1 d'abril, va ser l'aniversari de la Danae i la Stefania. I va ser l'excusa per fer un sopar improvitzat i un meravellós BOLO !

Bolo, fantàstica paraula portuguesa... B O L O, de xocolata... mmmm

Elvas < Alentejo

Del viatje que vam fer per l'Alentejo (desembre) ens van quedar algunes coses pendents, com ara Elvas i Castelo de Vide. Ahir vaig anar a la caça d'Elvas, l'última ciutat de Portugal, abans d'arribar a Badajoz.

Un entranyable viatje en tren de 5 hores. Un tren (o per ser exactes, vagó, ja que era un simple automotor), que encara fent el trucu-trum - trucu-trum travessava kilòmetres i kilòmetres de paissatge típicament alentejà... estacions desertes, absència de civilització, alguns cavalls i moltes cigonyes...

Al tren, només 8 viatgers, dels quals només 5 són les que arribem a Elvas. Uns avis que porten la néta al poble, una àvia de dol (i amb mocador negre al cap), un pagès que va a la "Fazenda", un militar que torna al poble i un home gran, amb bastó i trajat, el mateix que treu l'entrepà de formatge i una botella de vinho tinto per fer un refrigeri.

És la gràcia de viatjar en dies feiners, dies "normals".

Elvas em recorda moltíssim a Almeida, ciutats fortament fortificades, muralles i contra-muralles, tot i que Elvas manté l'estètica alentejana. Ha valgut la pena, sí, llevar-se a les 6:30... i és que hi ha viatjes que només es poden fer sol.

Amb la primavera... Tot s'altera

Sales que es transformen en dormitoris, dormitoris que es transformen en estudis de gravació, cases que semblen sales de concerts...

La primavera arriba i els nous projectes també. La Danae està fent les maquetes per al nou disc, i les gravacions es fan a casa. Dies de creuar-me pels passadissos músics de renom, vinguts de diferents països...

Sssht! Silêncio, grava-se !

Acontece em Portugal... (só?) IV

Hi ha coses que no s'entenen, ni del dret, ni del revés.

Explico el cas:

Ahir van fer la gran final del "o gran português da história". Es tracta d'un programa on els portuguesos devien escollir la personalitat més trascendental de la història portuguesa. Hi competien Fernando Pessoa, Amália Rodrigues, Rei D. Enriques (fundador de Portugal)... i així un munt de persones, artistes, polítics... Semblant amb el programa que va fer TV3, amb la diferència que aquí aquest programa (de la RTP-1) ha anat una miqueta més enllà, i els diaris també s'han fet ressò i hi ha hagut un debat general...

El guanyador ha sigut (i per bastanta diferència): António de Oliveira Salazar. El mateix dictador Salazar. [És com si triessin com a la persinalitat més important de la història Espanyola a Franco].

Salazar (1889-Vimieiro/Santa Comba Dão - 1970) va governar Portugal (sota una dictadura) més de 40 anys i era de la corda de Franco, Mussolini i Hitler...

I aquest especímen ara és considerat el gran portuguès de la història.

Que algú m'expliqui què passa, perque jo no entenc res. Què se n'ha fet de l'esperit de la revolució dels clavells del 25 d'abril?...

Los Otros I

Almada, Seixal, Barreiro i Montijo són les poblacions que miren a Lisboa desde l'altra banda del riu, ja al districte de Setúbal. També conegudes com a "bastião comunista", doncs són el cinturó roig de la regió i les seves câmaras estan governades pel PCP.

Tinc el propòsit de conèixar cada ciutat del bastião, i començo per Barreiro.

20 minuts de transporte fluvial (barco) i ja hi ets, ets a una ciutat industrial i obrera, aparentment horrorosa. Però com passa a Portugal, quant més lleig, més autèntic i quan més autèntic, més m'agrada. De moment, la part més decadent i autèntica del país l'he vist aquí, a Barreiro. Impensables imatges com les de Barreiro a la ja moderna Espanya (i és que vivint a Portugal veus com Espanya està molt millor del que pensava).

Properament, les altres...

Acontece em Portugal... (só?) III

La setmana passada vaig ser testimoni de dos robatoris.

El primer va ser al tramvia 28E, on un carterista li va robar la cartera (vilment) a un passatger.

El segon va ser aquest diumenge a l'Alfama: Als meus nassos vaig veure com, des d'una moto, dos "quillos" li prenien el mòvil a una noia.

Deu ser un avís per no baixar la guàrdia... però jo ja porto 8 mesos i no m'ha passat res ! :P

Fomos nós !!!

Avui s'ha sabut que no van ser ni els anglesos ni els holandesos els que van descobrir Australia... Van ser els portuguesos !!! Uns valents aventurers portuguesos !!

Així que els cangurs ja poden saludar à pátria mãe i començar a aprendre português.

Una al.legria per el que va ser la principal descobridora de la mar, i que s'ha quedat en aquest racó d'Europa.

Parabéns Portugal e aos descobridores portugueses !!

4a visita...

Després d'explicar extensament el viatje per Europa, tornem a la realitat lisboeta.

La setmana passada vaig rebre la quarta visita d'amics: Laura i Guillemón, vinguts des de Paris.

La història es repeteix: mateixes rutes, Incógnito, Tejo Bar, Bairro Alto, Baliza, Bica... però aquest cop no vam poder fer el típic Pollastre a l'ast a casa per 3 Eur :(

D'altra banda van aprofitar un temps estival, que ens va permetre anar à Beira Mar: a Cascais i Estoril, per la platja.

I jo, esperant noves visites...

IR-C: Gent Interrail

Per acabar el relat del petit viatje, imatges de la gent que hem fet el viatge, i els que ens han ajudat a fer-lo. Gent que hem anat trobant pel camí i amics que ens esperaven...

I encara faltarien el Max, la María, el Vicent, el Jesús... Fins una propera a (...)

IR-C: Deutschland (.de) II

Doncs la recta final de l'Interrail torna a ser a Alemanya. Començant per Hamburg i acabant a Frankfurt a. M.

Les dues primeres nits les fem a Lüneburg, a casa d'una altra amiga de la Uxía. Lüneburg és petita, però molt i molt bonica. Des d'allà vaig poder anar un dia sencer a Hamburg, i va ser el dia del descobriment d'una ciutat en que m'agradaria viure... Em va encantar ! Sense dubte (sense comptar Berlin) és la millor ciutat d'Alemanya, millor encara que München.

Què dir de Hamburg... És una ciutat bàsicament industrial, es respira l'ambient industrial amb les edificacions, fetes en totxos en obra vista... Als qui els va agradar Leuven (België), els encantarà Hamburg.

Una de les parts més maques és visitar les antigues fàbriques que estan situades en els canals de la ciutat, canals que passen tant per la part industrial, com per tota la ciutat.

I una de les coses més entranyables és el túnel per a peatons i vehicles que travessa el riu. S'han de baixar 21 m sota terra, en uns enormes ascensors, i un cop a baix, veus un submón, dos túnels llargs i que semblen del passat. A l'altra banda del riu el gran port industrial, des d'on pots veure tota la ciutat.

I encara queda un altre lloc entranyable de la ciutat, l'església de Saint Nikolai. Aquesta catedral va ser destruida per la guerra, però han mantingut el poc que va quedar d'en peus, quatre parets. Dins del que va ser l'església hi ha una magnífica estàtua d'acer que representa un nen observant la catàstrofe...

De Hannover, Köln, Bonn i Frankfurt (M) no val la pena dir res, són ciutats equiparables, modernes i no gaire boniques. Només destacar la catedral de Köln (Colònia).

Sí val la pena recordar Bremen, (ciutat dels "trotamúsicos"). llàstima que només la podem veure quan ja és fosc, però que aparenta ser una ciutat molt bonica.

Dos dies abans de tornar, decidim visitar dos poblets, cansats ja de tantes ciutats grans i similars en aquesta zona d'Alemanya. Anem a Brühl i Ahrweiler petites ciutats emmurallades properes a Bonn. Ha valgut la pena.

I l'últim dia encara passo un matí a Porto, abans de tornar definitavemnt a Lisboa.

IR-C: Danmark (.dk)

Que a l'estació de Fredericia (estació de bifurcació a Danmark on teniem un enllaç) els trens es cancel.lin o portin més de 60 min. de retard ja és un indici del temps que ens espera... I a sobre anem al més al nord possible del país, a Aalborg... i jo amb les meves sabatetes d'estiu... ja sabeu que jo tinc coses d'aquestes.

Doncs arribem a Aalborg a la 01:00 de la matinada, amb més d'una hora de retard, i tinc el plaer de posar els meus peus en un tou de neu que m'arriba als jonolls... Sort que a l'estació ens va recollir un amic de la Uxía, que ens va portar directament a una festa Erasmus a casa d'un amic seu... A més fred, més alcohol... allà ens quedem dormits.

Al dia següent se'ns acut la meravellosa idea d'anar a visitar un cementiri viking que queda a 4 km a peu de la casa d'on sortiem... Molt bé, un cop arribats al cementiri... no veiem res perque està sota la neu...

Al tornar cap a casa tenim la mala sort de perdre'ns (i això que anavem amb l'amic que viu allà). El resultat va ser caminar més de 5 hores per la neu, nevant, en sabatetes d'estiu i sense haver sopat el dia anterior, sense haver esmorzat el dia en qüestió i ja eren les 17:00 hores i encara no haviem dinat. Inolvidable. Tot va anar acompanyat d'una caiguda de la Uxía per terra, ficar-nos per equivocació en una fàbrica on hi havia un gos dels que mosseguen i carregar 15 kg de pes a les esquenes (a part de les sabatetes d'estiu, repeteixo...). Finalment dinem a les 18:00 i ja no sopem... i és que el tema de l'alimentació va ser divertit a Danmark, al dia següent teniem un llarg viatje d'Aalborg a København i per tal fet vam anar al supermercat per comprar alguna cosa per menjar (esmorzar, dinar i sopar), però no vam preveure que era diumenge i que no podiem canviar moneda en aquell poblet. De manera que només vam aconseguir canviar 15 Eur per persona (unes 100 Corones). Amb aquesta fortuna ens disposem a comprar alguna cosa, però per causa de la neu no hi havia menjar al super... de manera que l'única cosa que vaig poder comprar va ser un troç de pa (caducat i sec) i unes trufes de xocolata. Per esmorzar: 3 trufes amb pa caducat. Per dinar, 4 trufes amb pa caducat i per sopar, 2 trufes amb pa caducat.

Us deixo algunes imatges d'Aalborg

København

Després d'aquestes aventures, encara ens queden energies per veure, sota la pluja, la capital danesa. Ens agrada molt, fins i tot trobo guapa a la sireneta...

De camí cap a Hamburg, de nou a Alemanya, ens fiquem en un tren que es ficarà dins d'un vaixell. Curiós.

IR-C: Especial Berlin (BER)

Berlin es mereix un post especial. Pel que és, i pel que ha sigut.

Berlin és una de les ciutats que més m'agrada d'Europa, i no perquè sigui una ciutat bonica, sinó per tots els símbols que representa i la història que transmet quan hi passeges. Recórrer l'antic traçat del mur, recórrer les avingudes i places...

Aquí segueix un dels llocs que més m'agrada de Berlin: el Check Point Charlei

I hi ha una novetat respecte el viatge que vaig fer ara fa un parell d'anys, s'ha inaugurat, entre la Brandemburger Tor i la Ptsdamerplatz, un espai en honor a les víctimes.

Sí, és molt semblant a un pati del museu dels Jueus... quins records... Quines ganes córrer entre els túmols de formigó...

Poc temps a Berlin, però sé que no tardaré en tornar...

IR-C: Deutschland (.de) I

Entrem a Alemanya per la regió de Bayern (Baviera) i ho fem per la seva capital, l'espectacular München (Múnich).

Potser m'ha agradat tant aquesta ciutat perque no m'esperava una ciutat tan gran i monumental. A München puc parlar en português amb el Max, un company del curs de Lisboa, que ja ha tornat a la seva terra i ens va fer de guia a la seva ciutat. També estaven celebrant el carnaval a München i la ciutat estava molt animada. El millor de München és la Marienplatz (ajuntament) i un espectacular mercat a l'aire lliure anomenat Viktualmarkt.

De la regió més rica d'Alemanya passem a l'antiga RDA (República Democràtica Alemanya). Comencem per Dresden, on et reben amb un enorme moral comunista

Dresden és una també monumental ciutat, que està plena d'obres de modernització (reconstrucció, pot ser). Es nota que estàs en l'antiga Alemanya comunista, per l'ambient, les edificacions i pels semàfors.

Després de Dresden anem a Leipzig, on va morir J. S. Bach, on pots veure la seva tomba i l'església on tocava l'orgue. Leipzig no és tan espectacular com Dresden o altres ciutats alemanyes, però hi estem per aprofitar que allà hi viu una amiga de la Uxía. Per la nit sortim a un bar-discoteca, semblant a l'Ovella negra que es diu Moritzbastei.

Després de Leipzig, passem per Berlin i després a Danmark ...

IR-C: Slovensko (.sk)

Aprofitant que estava a Wien i que Bratislava està a tir de pedra no podia perdre l'oportunitat de visitar una capital europea més, encara que tothom em va dir que no perdés el temps.

Efectivament Bratislava és una porqueria. Si parléssim d'una petita capital comarcal, encara diria que és bonica, però si parlem d'una capital europea se li pot exigir molt més que un parlament de joguina, 3 carrerons per passejar i un castell, si és que a allò es pot catalogar com a castell.

I el millor, les vistes de la ciutat, a falta de catedral, una xemeneia industrial "ya da el pego".

IR-C: Österreich (.at)

Ens despertem ja a Wien (Viena). Amb un fred que pela, però no plou.

El meu primer contacte amb Wien em recorda a Barcelona. El motiu és que tota la rotulació i indicacions del metro de Wien són idèntiques a la del metro de TMB (idèntic vol dir això, IGUALS). Però quan arriba el metro em recorda a Bilbao, doncs el tren és del mateix tipus que els trens del metro de Bilbao. I per acabar-ho d'adobar, quan sento la megafonia del metro de Wien em recorda a Lisboa, doncs la campana que anuncia la parada és la mateixa. O Wien ha fet el metro copiant una mica de cada lloc o bé cada ciutat ha copiat del metro de Wien alguna cosa.

En un parell de dies es pot veure la monumental i elegant ciutat.

D'Àustria també hem visitat Salzburg, que si no fos per Mozart no seria tan famosa, ja que és una petita ciutat, bonica, però petita. Allà la xocolata té la cara de Mozart, els autobuses porten la cara de Mozart, hi ha estàtues de Mozart, als cafès s'escolta la música de Mozart... Algú podria pensar qué és la ciutat natal de Mozart... i evidentment, no s'equivoca, gasten tant el producte de Mozart, que cansa.

IR-C: Schweiz / Suisse / Svizzera (.ch)

Suïssa és el país dels rellotges, la puntualitat, l'ordre, el silenci, el cafè de 6 EUR, la xocolata, paissatges de postal, neteja...

Comencem l'Interrail a Basel, ciutat en que pots posar un peu a Suïssa, l'altre a França i encara pots posar una mà a Alemanya. Aquesta ciuatat pot passar bastant desapercebuda dins de l'interrail.

La següent ciutat que visitem és la capital, Bern, que, petita com és, mereix una gran atenció. Jo em vaig enamorar de la Kramgasse, l'avinguda porxada que lungitudinalment travessa tota la ciutat i en una de les torres hi ha el Bim Zytglogge, el famós rellotge de Bern

Deixem Bern i arribem a Luzern. Luzern és una petita ciutat, preciosa, que ens rep amb la celebració del carnaval. Rues, música, disfresses, alcohol... tot està als carrers, però estem a Suïssa, i tot té el seu ordre també.

I encara el mateix dia, després de començar a Bern i passar per Luzern, tenim temps de visitar Zürich i esperar el tren nocturn que ens portarà a Wien.

IR-C: Final de tragecte

Lisboa / Basel / Aesch / Bern / Luzern / Zürich / Wien / Bratislava / Salzburg / München / Dresden / Leipzig / Berlin / Aalborg / København / Lüneburg / Hamburg / Hannover / Bremen / Köln / Bonn / Brühl / Ahrweiler / Frankfurt a. M. / Porto / Lisboa

De nou a Lisboa, completant la volta. Hem agafat un total de 39 trens (sense comptar itineraris urbans amb S-Bahn, U-Bahn i tramvies) per arribar a estar a 23 llocs de 5 països diferents. Amb aquests 39 trens he arribat a fer 5.900 km.

D'aquesta manera he assolit el meu propòsit per al febrer, que era posar els peus en 8 països diferents. El mes més curt de l'any i el mes en que he estat a més països de la meva vida, i difícil de tornar a assolir.

Per a mí un interrail és ajuntar la fam amb les ganes de menjar, ja que s'ajunta el fet que m'encanta viatjar i m'encanten els trens. També és ideal per fer-se realment a la idea de com és un país.

En cap moment pensava que m'agradés tant fer l'interrail, i no pensava que m'agradés tant aquesta zona d'Europa.

Costa de creure que les tragèdies més greus que m'han passat en aquests 20 dies l'interrail han sigut que m'he deixat un champú en un alberg, he perdut un gorro i se m'ha trencat un paraigües. Per la resta... no hem perdut cap enllaç, em dormit cada dia al lloc previst, ens ha fet bon temps (menys a Danmark)...

A partir de demà, cada país amb imatges i detalls

IR-C: Recta final

Lisboa / Basel / Aesch / Bern / Luzern / Zürich / Wien / Bratislava / Salzburg / München / Dresden / Leipzig / Berlin / Aalborg / København / Lüneburg / Hamburg ... ... i demà més ... encara resten 5 dies !!!

Ja un altre cop a Alemanya encarem els últims dies d'Interrail, després de passar fred i trepitjar moltíssima neu a Danmark. El mal temps ens va impedir veure alguns llocs porò com a mínim hem pogut fer bé Aalborg i København, que m'ha encantat. Així que res de decepcionant la capital danesa.

I els pròxims 5 dies encara farem força coses per Deustchland, un país que m'encanta, em fascina. Avui Hamburg m'ha semblat espectacular...

Soposo que el proper post ja serà des de Lisboa, amb fotos i detalls de cada país.

IR-C: dia 10 (50%)

Lisboa / Basel / Aesch / Bern / Luzern / Zürich / Wien / Bratislava / Salzburg / München / Dresden / Leipzig / Berlin ... ... i demà més ... encara resten 10 dies !!!

Ja he arribat a la meitat de l´Interrail i estic a Berlin. De moment continuem anant sobre el programa establert i sense incidències. Fins i tot el temps ens respecta i no ens ha plogut cap dia encara !

Ara em trobo en una de les meves ciutats preferides: Berlin. Hem acabat en un alberg de la zona comunista, era una antiga fàbrica i a léntrar feia una mica de por, però és xulíssim. Com sempre Berlin ens dóna sorpreses i tot contina sent tan barat.

Berlin em porta molts bons records. Avui he passat just pel lloc on vam fer les 12 campanades, el lloc on vam jogar al 1, 2, 3 pica-paret, on vam menjar les saltxitxes alemanes i he refet un munt d´itineraris ja recorreguts. No ha canviat gens.

I demà ja anem cap al fred i la neu, segons diuen les previsions: ja dormirem a Danmark.

Fins la pròxima a (...)

IR-C: InterRail Zona C

Lisboa / Basel / Aesch / Bern / Luzern / Zürich / Wien / Bratislava / Salzburg / München / ... ... i demà més ... encara resten 14 dies !!!

De moment s´està complint a la perfecció el programa previst. Sense incidències ni sorpreses.

I de moment m´està agradant més del que m´esperava tot plegat...

Fins la propera a (...)

( parèntesi )

Parèntesis definitius i parèntesis temporals.

Definitiu és que deixo de ser un Chico CHEP. Preferiexo morir de gana que de tedi, i he deixat la feina.

I el samarqand{a farà un parèntesi temporal, unes vacances merescudes... perque... me'n vaig d' INTERRAIL !!!!!, si durant el viatge tinc la oportunitat d'escriure, ho faré, però si no, voldrà dir que estic per algun país d'Europa, viatjant en un tren.

I ens retrobem a la tornada, d'aquí a 20 dies, amb moltíssimes històries per explicar...

[Atents a possibles posts des de qualsevol punt d'Europa]

Acontece em Portugal ... (só?) II

Ja hi tornem a ser, ja han tornat a posar un bunyol al Terreiro do Paço (Pr. do Comércio). Un altre rècord Guiness, llençar més diners en tonteries... Un altre cop volen aparentar. Aquest cop una cosa tan patètica com el dia dels enamorats... Han plantat un coração inflable gegant, el més gran del món.

Sobren les paraules.

---------------

Com a mínim en el referèndum que s'ha fet avui ha guanyat el "SIM". Sí a la "Interrupção voluntária da gravidez". Es votava la modificació d'una llei per permetre l'abortament fins a les 10 setmanes de gestació... Bé, el que ja passava a tot Europa menys a Portugal. Doncs un petit pas que els fa més europeus.

SIM, SIM, SIM... e mais uma vez... SIM.

Guimarães | Coimbra

Durant el viatje que vaig fer a Porto també vaig anar a Guimarães, on et reben posant ben clar que és la santa mare de Portugal. "Aqui va néixer Portugal". On també vam comprovar l'odi que els tenen a la seva veïna Braga, que també es consideren pares de la pàtria lusitana.

---------

LES REPÚBLIQUES DE COIMBRA

I de camí a Lisboa parada obligada a Coimbra, ciutat de les "Repúblicas independentes da minha casa". I és que les cases d'estudiants són Repúbliques independents al marge de la legalitat vigent...

Madrid

I al dia següent de tornar de Porto, vaig anar a Madrid. Una peregrinació més a la capital del Reino, encara que ara per a mí és la capital del país veí... Normalment hi vaig un cop a l'any, i quan hi estic anant sempre penso... una altra vegada? I què cony hi fotré?...

De l'ou de Lisboa (pr. Figueira) a l'ou de Madrid (pl. Oriente), que és on viu el Benet i l'Elisabeth, amb qui he estat molt de temps i hem viatjat a Chinchón i a Aranjuez. Al dia següent, a part d'anar a munt i avall en metro, trens de rodalies i patejarme tot el centre i perifèria de Madrid vaig fer una escapada a Toledo.

En definitiva, de nou un gran viatge, encara que Madrid ja me la començo a conèixer de P a Pà.

Per cert, la T-4 de Barajas... Im-presionante (en 4 palabras):

Porto

L'esperat febrer ha arribat i ja han començat els viatjes... Començant per Portugal, he estat 3 dies a Porto amb visites a Guimarães i Coimbra.

Ha sigut un viatge espectacular. On m'he retrobat amb l'Alba i ja m'he assebentat de tots els despropòsits i desgràcies ferroviaries que hi ha a la meva terra amb en Ricard.

Porto està esplèndida, de dia, i de nit, amb moltes millores urbanístiques des de l'última vegada que hi vaig estar. Amb una espectacular nova xarxa de metro i noves avingudes.

Caminar, veure vi i sortir... Tot plegat no dona per dormir. A Porto vaig veure un espectacle "pecador", digne de veure, i és que vaig acabar al que podem dir un gran tugurio.

Eskerrik asko Alba, benetan.

Intendente

L'altre dia vaig fer una cosa que tenia moltes ganes de fer: conèixer l'interior d'Intendente quan ja és fosc.

Intendente és el barri que està considerat més perillós de Lisboa, i no recomanen passar-hi cap al vespre. L'altre dia anava cap a casa des de Graça i se'm va acudir passar-hi, per comprovar si és com diuen. Realment passar per Intendente (pels carrerons interiors) és com entrar a un submón, a una depresió dins de la decadència. Em sentia extrany però tampoc insegur, si camines amb decisió, com si tinguéssis un destí, i no busques brega, no trobes brega.

Alguna dona de moral distreta, que parla de tú als homes i fuma em deia "amigo" quan passava, en busca de vés a saber què...

11 valores

Això senzillament vol dir que...

HE APROVAT !!!!!

Per poc, però no demano més. Només volia aprovar... Feia 5 anys que volia aprovar un examen d'aquesta assigantura ! I ho he aconseguit !

Per primer cop veig que sóc capaç de superar allò que ja creia impossible, allò que em semblava que m'havia derrotat definitivament. Ara em veig en força de guanyar al monstre. He tingut que recórrer a un altre país i a una altra llengua... Això que he guanyat ! Peró ara puc dir allò que ja va dir algú...

Esto es el principio del fin de una pesadilla...

A Lisboa, ara més que mai, tot està per fer i tot és possible !

[Avui és un dia històric en la meva vida :P]

mentres espero...

Ahir vaig anar de Rebaixes al Centre Comercial Colombo per comprar una motxila viatgera. I és que el mes més curt de l'any es preveu molt mogudet, objectiu: durant el mes de febrer posar els peus en 8 països diferents.

Mentres, espero i espero un número.

Aprofitar el F-d-S

Doncs aquest cap de setmana passat he rebut la 2a visita d'amics de Barcelona. En aquest cas el Marc, el Vicenç i el Gerard que simplement amb un parell de dies s'han pogut fer una amplíssima idea de la moguda nocturna de Lisboa. El famós Incógnito, el Tejo Bar (amb les peculiaritats diverses), el Bairro Alto, el Mexcal, la Bica i l'Óka Bar.

I una petita ruta per Lisboa, que mai em cansaré de fer, perque, senzillament, m'encanta la ciutat. Un cap de setmana ben aprofitat.

Acontece em Portugal ... (só?) I

Portugal és el país del bacallà, el gall de Barcelos, la ~, la lenta burocràcia... i d'aquestes voreres.

Totes les voreres del país són així: incòmodes, relliscoses, mortals quan plou, mal drenants, cares de construcció, precisen de molta mà d'obra, cares de mantenir, poc resistents, lentes de construir... i mil coses negatives més.

L'únic positiu que li veig a aquestes voreres és que com a mínim són boniques, sí, i peculiars. Però ni se t'acudeixi dir-li a un portuguès que utilitzi el senzill i barat peanot (el més comú en voreres). L'estètica prima a la funcionalitat, però en aquest cas ho veig desproporcionat. Caure pel terra quan plou, no és funcional, per molt bonica que sigui una vorera...

És el nacionalisme portat fins a les voreres.

El monstre és allà... i aquí també !

Surto esgotat d'un examen que ha sigut excepcionalement difícil. Ha sigut un monstre d'examen.

Espero el resultat sense gaires esperances. D'aquí a dues setmanes, la segona volta.
Serà el moment !

3 dies i...

Ja s'acosta el dia de l'examen. Del terrorífic examen.

Per primer cop en aquesta matèria, puc dir que vaig a un examen sense haver faltat a CAP aula i havent estudiat a consiència. Serà suficient per aprovar?

El Serial III

L'estimable telenovel.la Cobras &Lagartos va acabar, amb la mort de la mavalvada Leona i la destrucció de la Luxus. De totes maneres ja hi ha un altre serial, també brasiler, que la substitueix: Páginas da vida. S'apren molt d'aquests serials, sobre tot per practicar el brasiler i les seves característiques.

Per una altra banda a Portugal ha arribat també la sèrie espanyola "7 vidas". Tal i com van fer amb ANHQV, els decorats són els mateixos i han imitat els mateixos personatges: La Sole, el Paco, la Carlota... Fins i tot s'assemblen físicament, i les històries són les mateixes. Aquí també té força gràcia la sèrie... Com que aquí estan a la primera temporada i de la sèrie espanyola encara m'enrecordo, sé perfectament el que passarà i com passarà, però tens aquella curiositat de veure com sonarà amb portuguès. És una gran sort, ja que jo era un fan de 7 vidas i Tele 5 ja se l'ha carregat, però aquí tinc un succedani!

Sinceramente... Mafalda

Doncs mentre estic estudiant per l'examen de Mecânica dos Solos e Fundações, m'he anat llegint les 1920 tires de la Mafalda, aprofitant que a casa tenim tota la col.lecció.
Tot i que ella és argentina, l'he llegit en portuguès, però m'encanta la seva filosofia de vida, la seva sinceritat... Uns dels personatges que m'han agradat més són la Libertad i el Guille.

Recomano la lectura de Mafalda perquè ella s'atreveix a dir les coses que molts no gosem dir...

Imagens: Extremadura (.es) / Alentejo (.pt)

(Viagem realizada ao dezembro do 2006)

(1)(2) Mérida, la Roma Ibèrica; (3)(4) Cabeça de Carneiro, l'Alentejo en estat pur; (5) Monsaraz, un dels pobles més bonics que he vist mai, només equiparable a Pampaneira o Capileira (Alpujarra granadina) i (6) Évora, capital de l'Alentejo.

El viatge per l'Alentejo va ser un dels més bonics que he fet per la Península Ibèrica.

2007. Bons propòsits

Per mí el 2006 va néixer a Amsterdam i morirà a Lisboa. L'any més mogut que he tingut mai, en tots els sentits...

El 2007 arribarà amb retard a Lisboa. Mentre vosaltres, barcelonins, ja estareu en el nou any, jo, aquí Portugal, encara estaré al passat. I no només és qüestió de l'hora de diferència...

Ja fa tres anys que tinc un mateix bon propòsit per a un any que comença (...)

FELIZ ANO 2007 !!!!

Per Nadal, cada ovella al seu corral

5 dies he passat a Badalona per Nadal. 5 dies en que he confirmat que tot continua igual. Que 5 mesos a Lisboa no són res al costat dels 23 anys que he estat a Badalona, i aquests són capaços de fer anècdota, de fer un simple parèntesi a allò que ha sigut tant intens. M'ha espantat retrobar-me amb la monotonia i veure tant lluny allò que era la meva realitat fins feia unes hores. Si en 23 anys canvien poques coses... No es pot esperar que en 5 mesos canviï res. Però tens una esperança de veure coses noves, de veure coses canviades.... Però RES...

Nadal de sopars i dinars. De veure la família i els amics. D'explicar com em van les coses.

Ara ja torno a ser a Lisboa i no fa tant de fred. Ara toca viure la 2a part. Una recta final que serà llarga i tan de bò tan intensa, positiva i maca com la primera.

A Lisboa encara està tot per fer i encara tot és possible.

Imagens dos Açores

Lagoa do Fogo; Caloura; Caldeira da Beija (Furnas); Lagoa das Furnas; Lagoa do Congro e (...)

São Miguel (Açores)

Diuen que si Déu existís viuria a les Açores... no estaria malament que es donés una volta per aquestes latituds i deixés el món una mica més en pau...

Les Açores són 9 illes, i jo estic a l'illa de São Miguel, la més gran i on està la capital, Ponta Delgada.

Les Açores són:

Verd, rural, oceà, a 1.200 km del continent, verd, vaques, mar, aigua, aïllament, roques volcàniques, oceà, sutaque*, natura, autèntic, miradors, vaques, carreteres infernals, 2h05 min. de Lisboa, aigua termal, verd, oceà, corbes, núvol-boira-vent-sol-pluja, vaques, volcà, bacallà, mar, aigua, pendents, natura, humitat, relax, isolament, certa claustrofòbia, oceà, verd, vaques...

*sutaque = accent del português de les Açores, molt partricular.

Un viatge fascinant perque gràcies al Paulo, a la seva família i als seus amics hem descobert els racons més verges de l'illa i la manera que tenen de viure-hi. OBRIGAD@ !

-----------

Demà a Lisboa, el meu present. Avui a les Açores, 1 h menys, demà passat a Barcelona 1 h més. Acabaré amb Jetlag !

2on viatge

Demà a les 05:00h marxo 5 dies al mig de l'oceà Atlàntic... Vou aos Açores !!!

Nadal a Lisboa

Per Nadal Lisboa es vesteix de gal.la. Els carrers de la Baixa i Chiado llueixen unes magnífiques llums de Nadal, que fins i tot a mí m'agraden. Al Terreiro do Paço (Praça do Comércio) hi han ficat un horrorós arbre de Nadal, segos diuen, el més gran del món i es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat.

I és que a la societat lisboeta li agrada això d'aparentar... Gastant una millonada en llumetes i arbres per semblar no sé què... Aparentar el que no són! I jo em pregunto perquè es gasten una millonada en posar llumetes a una de les artèries de la ciutat, l'avinguda Almirante Reis, quan és l'avinguda amb més droga, prostitució, pobresa, brutícia i mendicitat que he vist mai en la meva vida?... Aparentar el que no són... i a aquest pas el que no seran mai.

Canvi de nom... El mateix blog

He decidit rebatejar el meu blog. Donar-li un nom més personal, ja que el blog, un cop torni, continuarà existint i llavors el títol no tindrà sentit. L' 1 any a Lisboa / Portugal passa a dir-se samarqand{a. I aquest nom?... Samarqand és el nom d'una ciutat (Uzbequistan), en uzbec, i Samarcanda el nom en català. La simple sonoritat de la paraula em fascina, Samarcanda... Només pel nom hi vull anar... I com que m'agrada tant aquesta paraula, com sona, l'he posat com a títol del meu blog.

Doncs una petita explicació per a un nou nom. Però el blog continuarà sent el mateix...

El temps de Lisboa: HORRIBLE

S'acaba la tardor a Lisboa i el sol ha sortit derrotat d'una manera escandalosa... Malauradament la segona imatge ha sigut el pa nostre de cada dia. No exagero si dic que més del 75% dels dies ha plogut des de setembre, i quan no plovia havia una humitat com la que mostro en la fotografia... Dues imatges preses des de la finestra de casa... Dies en que sorprenia més si no plovia que no pas si plovia. Només espero que la primera imatge a partir d'ara es repeteixi més sobint...

d'Estremadura a Extremadura

El primer viatge "en sèrio" des de que estic a Lisboa m'ha portat des de l'Estremadura (Lisboa) fins a Extremadura (Espanya), passant per l'Alentejo. Un total de 958 km. realitzats en cotxe (llogat). 3 dies que hem aprofitat fins l'últim minut, on l'avançar i retrocedir el rellotge una hora he permès aprofitar encara més el temps. Un total de 14 poblacions visitades, d'Espanya i Portugal.

El millor del viatge, Monsaraz, Cáceres (que ja coneixia), Vila Viçosa, Marvão, Évora (que també coneixia), el paisatge de l'Alentejo, Mérida i Estremoz.

L'Alentejo és una regió fascinant, pels paisatges i pels típics pobles alentejans. Cases blanques amb tocs de colors grocs, blaus o fins i tot vermells. D'Extremadura hem visitat les tres capitals (Cáceres, Mérida i Badajoz), a part de la llunyana població d'Alburquerque.

Si comparem dues ciutats molt properes i de similars proporcions, Badajoz i Portalegre, les dues capitals provincials, el ritme de vida és radicalment diferent. Sembla mentida que una simple frontera canviï tant el tarannà d'una ciutat, i no només és qüestió idiomàtica... Cincerament, a Badajoz em sentia com a casa... amb les parts bones i dolentes que això comporta... I a Portalegre em sentia... senzillament, a Portugal, amb les parts bones i dolentes que això comporta...

Un viatge en que per primer cop des de que vaig aprobar, he conduït. I he conduït molt, de dia i de nit, per Espanya i per Portugal, per carreteres comarcals, Nacionals i Autovies... I m'he sentit "a vontade". Com diu l'anunci... "me gusta conducir", com a mínim més que si vaig de paquet.

Un viatge en que, com estem acostumats aquí Lisboa, els números i les poblacions juguen amb nosaltres... o nosaltres amb ells... molt graciós... o preocupant ;-)

Recomanació

No puc evitar recomanar la pel.lícula que vaig anar a veure ahir al cinema, no us enganyo si us dic que és una de les millors, per no dir la millor, pel.lícula que he vist en la meva vida. Fantàstica, meravellosa i molt romàntica, amb una fotografia també molt bonica. Un seguit de petites històries que formen un film encantador...

Paris je t'aime

Desembre... Temps de castanyes?

Ja estem al mes de desembre i les castanyeres de Lisboa continuen treballant a tot ritme. Són ben diferents a les castanyeres que estem acostumats a veure... Sobre tot per la manera que tenen de fer les castanyes... queden totalment blanques i molt més bones... El que més sobta d'aquestes castanyeres és la fumerada que fan, un fum blanc i espès, d'olor a castanyes, que no deixa veure més enllà del teu nas...

------------

El dissabte vaig anar a una festa Erasmus que es va fer en un pis a prop del Miradouro do Adamastor. No em vaig atrevir a contar tots els que hi erem, però superàvem de llarg la centena. Semblava la hora punta del metro de Barcelona aquell pis... I la gràcia és que més o menys ja tens tothom vist d'algun altre lloc, o d'una altra festa. Evidentment allà es parlava de tot menys en português :S. Per aquest motiu m'hi veuen poc en aquests tipus de festes...