2007. Bons propòsits

Per mí el 2006 va néixer a Amsterdam i morirà a Lisboa. L'any més mogut que he tingut mai, en tots els sentits...

El 2007 arribarà amb retard a Lisboa. Mentre vosaltres, barcelonins, ja estareu en el nou any, jo, aquí Portugal, encara estaré al passat. I no només és qüestió de l'hora de diferència...

Ja fa tres anys que tinc un mateix bon propòsit per a un any que comença (...)

FELIZ ANO 2007 !!!!

Per Nadal, cada ovella al seu corral

5 dies he passat a Badalona per Nadal. 5 dies en que he confirmat que tot continua igual. Que 5 mesos a Lisboa no són res al costat dels 23 anys que he estat a Badalona, i aquests són capaços de fer anècdota, de fer un simple parèntesi a allò que ha sigut tant intens. M'ha espantat retrobar-me amb la monotonia i veure tant lluny allò que era la meva realitat fins feia unes hores. Si en 23 anys canvien poques coses... No es pot esperar que en 5 mesos canviï res. Però tens una esperança de veure coses noves, de veure coses canviades.... Però RES...

Nadal de sopars i dinars. De veure la família i els amics. D'explicar com em van les coses.

Ara ja torno a ser a Lisboa i no fa tant de fred. Ara toca viure la 2a part. Una recta final que serà llarga i tan de bò tan intensa, positiva i maca com la primera.

A Lisboa encara està tot per fer i encara tot és possible.

Imagens dos Açores

Lagoa do Fogo; Caloura; Caldeira da Beija (Furnas); Lagoa das Furnas; Lagoa do Congro e (...)

São Miguel (Açores)

Diuen que si Déu existís viuria a les Açores... no estaria malament que es donés una volta per aquestes latituds i deixés el món una mica més en pau...

Les Açores són 9 illes, i jo estic a l'illa de São Miguel, la més gran i on està la capital, Ponta Delgada.

Les Açores són:

Verd, rural, oceà, a 1.200 km del continent, verd, vaques, mar, aigua, aïllament, roques volcàniques, oceà, sutaque*, natura, autèntic, miradors, vaques, carreteres infernals, 2h05 min. de Lisboa, aigua termal, verd, oceà, corbes, núvol-boira-vent-sol-pluja, vaques, volcà, bacallà, mar, aigua, pendents, natura, humitat, relax, isolament, certa claustrofòbia, oceà, verd, vaques...

*sutaque = accent del português de les Açores, molt partricular.

Un viatge fascinant perque gràcies al Paulo, a la seva família i als seus amics hem descobert els racons més verges de l'illa i la manera que tenen de viure-hi. OBRIGAD@ !

-----------

Demà a Lisboa, el meu present. Avui a les Açores, 1 h menys, demà passat a Barcelona 1 h més. Acabaré amb Jetlag !

2on viatge

Demà a les 05:00h marxo 5 dies al mig de l'oceà Atlàntic... Vou aos Açores !!!

Nadal a Lisboa

Per Nadal Lisboa es vesteix de gal.la. Els carrers de la Baixa i Chiado llueixen unes magnífiques llums de Nadal, que fins i tot a mí m'agraden. Al Terreiro do Paço (Praça do Comércio) hi han ficat un horrorós arbre de Nadal, segos diuen, el més gran del món i es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat.

I és que a la societat lisboeta li agrada això d'aparentar... Gastant una millonada en llumetes i arbres per semblar no sé què... Aparentar el que no són! I jo em pregunto perquè es gasten una millonada en posar llumetes a una de les artèries de la ciutat, l'avinguda Almirante Reis, quan és l'avinguda amb més droga, prostitució, pobresa, brutícia i mendicitat que he vist mai en la meva vida?... Aparentar el que no són... i a aquest pas el que no seran mai.

Canvi de nom... El mateix blog

He decidit rebatejar el meu blog. Donar-li un nom més personal, ja que el blog, un cop torni, continuarà existint i llavors el títol no tindrà sentit. L' 1 any a Lisboa / Portugal passa a dir-se samarqand{a. I aquest nom?... Samarqand és el nom d'una ciutat (Uzbequistan), en uzbec, i Samarcanda el nom en català. La simple sonoritat de la paraula em fascina, Samarcanda... Només pel nom hi vull anar... I com que m'agrada tant aquesta paraula, com sona, l'he posat com a títol del meu blog.

Doncs una petita explicació per a un nou nom. Però el blog continuarà sent el mateix...

El temps de Lisboa: HORRIBLE

S'acaba la tardor a Lisboa i el sol ha sortit derrotat d'una manera escandalosa... Malauradament la segona imatge ha sigut el pa nostre de cada dia. No exagero si dic que més del 75% dels dies ha plogut des de setembre, i quan no plovia havia una humitat com la que mostro en la fotografia... Dues imatges preses des de la finestra de casa... Dies en que sorprenia més si no plovia que no pas si plovia. Només espero que la primera imatge a partir d'ara es repeteixi més sobint...

d'Estremadura a Extremadura

El primer viatge "en sèrio" des de que estic a Lisboa m'ha portat des de l'Estremadura (Lisboa) fins a Extremadura (Espanya), passant per l'Alentejo. Un total de 958 km. realitzats en cotxe (llogat). 3 dies que hem aprofitat fins l'últim minut, on l'avançar i retrocedir el rellotge una hora he permès aprofitar encara més el temps. Un total de 14 poblacions visitades, d'Espanya i Portugal.

El millor del viatge, Monsaraz, Cáceres (que ja coneixia), Vila Viçosa, Marvão, Évora (que també coneixia), el paisatge de l'Alentejo, Mérida i Estremoz.

L'Alentejo és una regió fascinant, pels paisatges i pels típics pobles alentejans. Cases blanques amb tocs de colors grocs, blaus o fins i tot vermells. D'Extremadura hem visitat les tres capitals (Cáceres, Mérida i Badajoz), a part de la llunyana població d'Alburquerque.

Si comparem dues ciutats molt properes i de similars proporcions, Badajoz i Portalegre, les dues capitals provincials, el ritme de vida és radicalment diferent. Sembla mentida que una simple frontera canviï tant el tarannà d'una ciutat, i no només és qüestió idiomàtica... Cincerament, a Badajoz em sentia com a casa... amb les parts bones i dolentes que això comporta... I a Portalegre em sentia... senzillament, a Portugal, amb les parts bones i dolentes que això comporta...

Un viatge en que per primer cop des de que vaig aprobar, he conduït. I he conduït molt, de dia i de nit, per Espanya i per Portugal, per carreteres comarcals, Nacionals i Autovies... I m'he sentit "a vontade". Com diu l'anunci... "me gusta conducir", com a mínim més que si vaig de paquet.

Un viatge en que, com estem acostumats aquí Lisboa, els números i les poblacions juguen amb nosaltres... o nosaltres amb ells... molt graciós... o preocupant ;-)

Recomanació

No puc evitar recomanar la pel.lícula que vaig anar a veure ahir al cinema, no us enganyo si us dic que és una de les millors, per no dir la millor, pel.lícula que he vist en la meva vida. Fantàstica, meravellosa i molt romàntica, amb una fotografia també molt bonica. Un seguit de petites històries que formen un film encantador...

Paris je t'aime

Desembre... Temps de castanyes?

Ja estem al mes de desembre i les castanyeres de Lisboa continuen treballant a tot ritme. Són ben diferents a les castanyeres que estem acostumats a veure... Sobre tot per la manera que tenen de fer les castanyes... queden totalment blanques i molt més bones... El que més sobta d'aquestes castanyeres és la fumerada que fan, un fum blanc i espès, d'olor a castanyes, que no deixa veure més enllà del teu nas...

------------

El dissabte vaig anar a una festa Erasmus que es va fer en un pis a prop del Miradouro do Adamastor. No em vaig atrevir a contar tots els que hi erem, però superàvem de llarg la centena. Semblava la hora punta del metro de Barcelona aquell pis... I la gràcia és que més o menys ja tens tothom vist d'algun altre lloc, o d'una altra festa. Evidentment allà es parlava de tot menys en português :S. Per aquest motiu m'hi veuen poc en aquests tipus de festes...