Bohemia... Cultura

Ahir vam descobrir un bar bohemi... especial. Es diu Tejo-Bar i està situat al cor de l'Alfama. Per entrar tens que trucar a la porta i si els propietaris et deixen passar pots entrar. És petit, fa calor i hi ha una boira espessa (no de vapor d'aigua precisament). Anem a la barra i el cambrer, un home gran amb un gran bigoti, ens fa la següent rebuda:
" - Ah ! Soys españoles... Bienvanidos a esta mierda de país.
- Hombre, no diga eso que vamos a estar aquí un año...
- Ah! pues ya vereis ya... si gustais... " (i sort que era portuguès, que si no...)
Després de la calorosa rebuda intentem seure i observar:
Gent, joves i de mitjana edat, cantant cançons d'aquelles que tothom sap cantar, recitant poesies d'aquelles que tothom coneix, uns altres juguen a escacs, uns altres que observen, escolten, beuen, fumen...
És hora d'aplaudir... No! que si no es fa molt de xivarri. Aquí s'aplaudeix fregant les mans.
Decideixen fer una performance que és la següent: cantar una cançó molt típica portuguesa en tots els idiomes possibles... Per això un home reparteix als assistents la lletra de la cançó en molts idiomes diferents, castellà, francès... però també en estonià, xinès i fins i tot euskara! Tothom canta amb l'idioma que ha escollit i s'aconsegueix no entendre res...
Són les 03:15, hora de marxar... Sense dubte, hi tornarem.

Home Elefant

Ja el coneixia d'orelles, però avui l'he conegut personalment... potser l'home més famós de Lisboa: l'Home Elefant. Un pidolaire que no té cara i es posa al mig del Rossio a demanar. (No té cara perque la té plena de tumors, desfigurant completament el seu rostre).

LISBOA III

La millor manera de conèixer una ciutat és simplement patejar-se-la. Això és el que estic fent a Lisboa... intentar patejar tots els seus racons. Vaig a peu a la universitat (a més de 30 min. de casa meva) triant diferents rutes. Quan tinc temps, començo a caminar per diferents zones de la ciutat... algunes vegades acabo a barris molt bonics (pex. Campolide) i altres vegades a barris horrorosos (pex. Alcântara). Segueixo, a peu, les antigues vies de tramvia i les que encara estan en servei, per avingudes amples i per carrers estrets...
També una bona manera de conèixer la ciutat és acompanyar als amics a buscar pis. Per exemple acompanyar a l'Eva o al Tony a buscar una cosa decent per viure en aquesta ciutat et fa conèixer els racons més inesperats.
Així, ja estic preparat per ensenyar-vos (per als que vingueu) el millor (i si voleu també el pitjor) de la ciutat, de Lisboa.

Viure en 2 Portugals diferents

Què diferent és viure en el Portugal de Covilhã que en el Portugal de Lisboa...
És el mateix país però semblen móns diferents. Viure a Covilhã és viure en una petita capital comarcal de l'interior de Portugal on el tarannà és més de poble, més tranquil. Viure a Lisboa és viure en una capital (molt lluny de ser una capital típicament europea), amb el neguit d'una capital i tot el que això comporta...
Deia que Lisboa està lluny de ser una capital típicament europea perque jo no m'esperava veure tanta i tanta pobresa i misèria pels carrers d'una capital europea. Ells mateixos quan es refereixen a la resta d'Europa l'anomenen com Europa, com si estigués a les antípodes i ells no hi forméssin part... Lisboa té una societat molt dividida entre el que és la misèria i el que són les classes benestants. A Barcelona, per exemple aquesta diferència tan radical no existeix. Possiblement sigui la capital més insegura d'Europa...
Malgrat aquests aspectes que fan que la ciuatat no avanci, que estigui estancada o pitjor que els anys passats (això ho reconèixen fins i tot ells) no deixa de ser una ciutat molt particular on m'encanta viure-hi.

LISBOA II

Ja començo a conèixer més o menys la ciutat de Lisboa. Els millors llocs per passejar, per sortir, per menjar... També per els quals no es pot sortir i no és recomanable passejar...
Per que Lisboa és una ciutat plena de contrastos.
A Lisboa hi ha molta pobresa, molta més de la que es pot veure per Barcelona i també molta decadència que es manifesta en els edificis. També aquesta és la gràcia de la ciuatat. L'Alfama, Graça i el Bairro Alto són els barris on es manifesta aquest fenòmen. A l'altre extrem tenim una ciutat moderna i desembolupada, els barris de Lapa, Saldanha, Picoas...
Per mi el millor lloc de la ciutat és la praça do Comércio i el Rossio.
Per sortir a prendre alguna cosa a les nits, la zona més animada és el Bairro Alto, on tothom fa vida al carrer.
Encara que és una ciutat on hi ha força pobresa, la vida del dia a dia és tan o més cara que a Barcelona (anar en metro, fer les compres, llogar un pis...) en l'única cosa que es nota una diferència de preu és a l'hora de sortir, aquí prendre qualsevol cosa és més barat que a Barcelona.

El que ens ha quedat de Covilhã

Per fi puc mostrar una fotografia !... Aquests són els meus companys del curs d'agost de Covilhã... A veure si em troveu entre tanta gent !

De nou a la universitat

Després de molt de temps sense trepitjar una aula d'una universitat, avui he tornat a les classes.
Aquest cop a 1.200 km de la UPC, sense veure cares conegudes ni els mateixos professors, un nou campus universitari i un nou idioma amb què s'imparteixen les aules. Només per això ja val la pena fer un Erasmus.
Les classes les he seguit perfectament en portuguès, sense cap problema i ja puc parlar d'una manera fluïda en portuguès amb els companys.
Encara que faig poques assignatures em toca anar pràcticament tots els dies a la universitat... de tardes... com abans... però en lloc d'anar a Guantànamo (que és com alguns anomenem la UPC) vaig a l'IST (Instituto Superior Técnico).

LISBOA

Etic escrivint des de casa. Per fi des de la que serà la meva casa.
Han sigut 2 dies molt cansats:
Vas a la teva facultat, agafes telèfons dels anuncis, truques, vas a veure alguns pisos... No em fan el pes. Vas a una altra facultat, agafes telèfons, truques, vas a veure pisos... No em fan el pes.
Facultat de Belles Arts, un anunci, un número, una trucada, una visita. Primera impressió: situació immillorable, gran, lluminós, net, molt tranquil... preu, car.
He acabat en aquest pis. M'encanta. I comparativament, no és tan car...
---------------------------
És la quarta vegada que estic a Lisboa i ara m'agrada més que mai. La situació i el context en que em trobo deu influir...

Adeus Covilhã

El curs intensiu s'ha acabat. Ja tinc un títol de português nível II. Amb el curs també s'acava la vida a Covilhã. Alguns anem a Lisboa, altres a Porto, Coimbra, Aveiro, Faro...
Aquest més ha sigut inolvidable. Conèixer gent i fer nous amics: l'Alba i el Javier que ens unia una llengua i ara una gran amistat, amb els meus companys de pis el Luca, Daniele i Valerio que em consideraven un italià més, i també vull recordar a Daria, Leen, Riccardo, Natascia, Jéssica, Tugba, Maltam, Chiara, Behnaz, Ali, Renan, Guillermo, Francesco... I també val la pena esmentar els professors i monitors del curs, unes magnífiques persones que ens han ajudat moltíssim: André, Felipe, Cintia, Miltom i sobretot a Liliana i Rita.
Amb aquest mes a la Beira Interior he fet moltíssimes excursions: he conegut Covilhã, Guarda, Castelo Branco, Sortelha, Pinhel, Pereiro, Almeida, Fundão, Monsanto, Serra da Estrela, Viseu i Belmonte. Hem fet acampades, representacions històriques, gincames, festes, festes, festes i més festes. Beure molt, falar português i jo intentar parlar en inglish.