Després de les negociacions venen les competències. La preparació per formar una nova República. Jo ja tinc les fronteres i la data de la independència. Ara falten les competències.
És un procés bonic, molt il·lusionador i car.
Comprar els primers electrodomèstics, passejar-te per l'IKEA, pensar en possibles colors de parets...
M'agrada el lema d'una coneguda marca de mobles. És la pura realitat. A casa teva tu i només tu et marques les lleis. És una petita República on ets el president. Fins ara només havia conseguit ser una simple província (a Badalona) o un estat federat (a Lisboa) ara seré una República independent.
En 10 dies ja podré dir:
Benvinguts a la República independent de casa meva
Bienvenidos a la República independiente de mi casa
Bem-vindos à República independente da minha casa
Ongi etorriak nire etxeko askatasun Errepublikara
22/10/07
15/10/07
Suisse / Schweiz / Svizzera / Svizra
Parlàvem de llengües i acabo d'anar a un país amb 4 llengües oficials (encara que el Romance està marginat i maltractat) però amb un tractament molt diferent al d'aquí. Ni millor ni pitjor, diferent... També les realitats del país són diferents.
Aquest cop viatge només dedicat a la part francòfona, i com que el viatge no era per veure ciutats sinó per visitar un amic (el Filipe) només he anat a Lausanne, Genève i Fribourg.
Genève i el seu chorrus
Fribourg i les seves pendents
Lausanne i la seva gent
Aquest cop viatge només dedicat a la part francòfona, i com que el viatge no era per veure ciutats sinó per visitar un amic (el Filipe) només he anat a Lausanne, Genève i Fribourg.
Genève i el seu chorrus
Fribourg i les seves pendents
Lausanne i la seva gent
05/10/07
Llengües
L'altre dia vaig veure una cosa que em va indignar moltíssim.
En un programa de TV (supermodelo'07, cuatro) a les criatures els feien una proba de llengües amb l'argument de que una model havia de parlar bé. Fins aquí correcte. Ara, el que entenien els professors per parlar bé era que no s'havia de notar la teva procedència... és a dir, sense accent. I clar, una pobre andalusa va acabar dient una cosa terrible: "es que yo hablo mal".
NO. Que no te engañen estos talibanes lingüísticos (cosa muy común en la lengua castellana). Tu no hablas mal. Hablas perfectamente tu varidad lingüística o dialectal del castellano. Por lo tanto, hablas perfectamente castellano.
Una llengua serveix per comunicar-se. Per tant CAP llengua és més important que una altra. L'anglès és igual d'important que l'aranès. Una altra cosa és que una sigui més parlada que una altra, però el volum no altera el producte.
Una societat és rica i lliure quan cadascú es pot expressar amb la llengua amb que ha sigut criat, i això contempla també les variants dialectals. Una normalització, com es fa en totes les llengües, és útil i necessària, però mai substitutòria de les variants dialectals.
I el pitjor que li pot passar a una llengua, o a una variant dialectal, a part de la seva mort, és que els propis parlants creguin que parlen malament, o, encara pitjor, que s'avergonyeixin de la llengua que parlen.
Que a una persona la facin creure que parla malament perque simplement parla la seva variant, em sembla, senzillament, nazi.
En un programa de TV (supermodelo'07, cuatro) a les criatures els feien una proba de llengües amb l'argument de que una model havia de parlar bé. Fins aquí correcte. Ara, el que entenien els professors per parlar bé era que no s'havia de notar la teva procedència... és a dir, sense accent. I clar, una pobre andalusa va acabar dient una cosa terrible: "es que yo hablo mal".
NO. Que no te engañen estos talibanes lingüísticos (cosa muy común en la lengua castellana). Tu no hablas mal. Hablas perfectamente tu varidad lingüística o dialectal del castellano. Por lo tanto, hablas perfectamente castellano.
Una llengua serveix per comunicar-se. Per tant CAP llengua és més important que una altra. L'anglès és igual d'important que l'aranès. Una altra cosa és que una sigui més parlada que una altra, però el volum no altera el producte.
Una societat és rica i lliure quan cadascú es pot expressar amb la llengua amb que ha sigut criat, i això contempla també les variants dialectals. Una normalització, com es fa en totes les llengües, és útil i necessària, però mai substitutòria de les variants dialectals.
I el pitjor que li pot passar a una llengua, o a una variant dialectal, a part de la seva mort, és que els propis parlants creguin que parlen malament, o, encara pitjor, que s'avergonyeixin de la llengua que parlen.
Que a una persona la facin creure que parla malament perque simplement parla la seva variant, em sembla, senzillament, nazi.
Subscrever:
Mensagens (Atom)
