Txoria txori

A vegades passen coses incomprensibles, surrealistes... Ahir a la nit vam anar al Tejo-Bar i ens vam asseure al costat del vell propietari. Va agafar la guitarra i va començar a cantar una cançó, la primera. No m'ho podia creure, una mirada d'emoció als amics amb qui estava i començo a cantar jo també, i tant, el vell i jo cantant ben alt una de les meves cançons preferides, en euskara, ben fort! Txoria txori... una de les més belles cançons que mai he escoltat i que em sé de memòria des de fa temps, esperant poder-la cantar amb algú que també la sàpiga... i això passa a Lisboa, amb un portuguès !

A Lisboa tot està per fer i tot és possible

Txoria txori (Mikel Laboa)

" Hegoak ebaki banizkio

nirea izango zen

ez zuen alde egingo

baina honela

ez zen gehiago txoria izango

Eta nik, txoria nuen maite "

traducció literal al català

L'ocell ocell

Si li hagués tallat les ales
seria meu
no hagués marxat
però, llavors
ja no seria més un ocell
i jo, el que volia* era un ocell

* maite = estimar

Lleig?... o amb encant?...

L'altre dia vaig fer una de les meves caminades habituals per una de les zones de Lisboa. L'última va ser especialment fantàstica... vaig veure coses tan lletges ! Vaig començar pel barri d'Ajuda, vaig passar per Alcântara, Monsanto, Benfica i Pontinha. Mala, urbanització, caos circulatori, barraques, decadència, brutícia... Tot i això em va fascinar... M'agrada viure en una ciutat que queda molt lluny de la "perfecció". Tot i que evidentment seria bo solucionar aquests problemes, Lisboa és això, i si fos una ciutat perfecta no seria Lisboa, no seria Portugal. Si fos una ciutat perfecta segurament jo tampoc hi estaria vivint 1 any. Les ciutats perfectes, en el fons, són aburrides i a mí no em van... jejej a vegades voltes per Lisboa i sembla que caminis per l'Havana.

El Serial

Hi ha un fenòmen social aquí Portugal que esdevé el pilar del propi país: les telenovel.les, serials, culebrots o com ho volgueu dir. N'hi ha per donar i per vendre, de qualitat dubtosa, amb els principals ingredients: amors, desamors, traició, infidelitats, diners, assassinats... Jo reconec que m'he enganxat a dues: Cobras&Lagartos (brasilera) i Jura (portuguesa). De fet les 22:15 de cada dia la televisió esdevé el punt de trobada dels habitants de la casa. Mirem com tòtiles el culebrot, riem i comentem les principals jugades, amb comentaris típics de iaies tafaneres. De fet, és de vital importància per a mí veure el serial pel motiu de l'idioma. Serà que quan ja ets capaç d'entendre quasi en la totalitat un capítol (en brasiler) comences a dominar un idioma? (Dic en brasiler perque amb el portuguès de Portugal ja no tinc cap problema per entendre-ho tot a la perfecció). He notat un canvi radical en un mes, de pràcticament no entendre res he passat a pràcticament entendre-ho tot.

Ahir, diumenge

Com cada dia, em llevo i plou... Avui és diumenge i les ganes de fer un viatge guanyen al sentit comú... fem un viatge. Tenim l'esperança que el cel ens deixarà veure Santarém... però no, només para de ploure quan agafem el tren de tornada, això sí que fa ràbia ! És molt cansat veure una ciutat amb paraigües, però tot i així no em penedeixo d'haver-hi anat.
Abans d'agafar el tren cap a Santarém hem passat per la Rua dos Bacalhoeiros (entre la Baixa i l'Alfama) i allà he vist una tenda de llaunes de conserva, la més famosa de Lisboa...
Quan he tornat de Santarém la casualitat m'ha tornat al mateix punt... A la rua dos Bacalhoeiros, però aquest cop just al davant de la tenda abans esmentada. He anat a un pis, que resultava ser un bar (anomenat Bacalhoeiro). Allà he presenciat un dels concerts més especials de la meva vida. La veritat és que se'm fa molt difícil explicar aquest gènere de música... Uns tambors, una bateria i un simple teclat que durant pràcticament dues hores i sense parar han fet música, sons... Si tancaves els ulls i et deixaves endur, aquests sons et transportaven cap al tan desitjat no res. El sol fet d'escoltar una música que et fa moure el cos i oblides per un moment qui ets o qui vols ser, que et fa pensar amb allò que t'agrada o amb qui vols pensar... Una cosa estranya, que mai no m'havia passat. Una bona manera d'acabar un dia que la pluja volia espatllar.
El més bonic de viure amb gent interessant, és que descobreixes coses interessants... I això em fa pensar amb les moltes coses que encara em queden per descobrir... I serà que m'estic decobrint a mí mateix? Ja ho veurem...

Aquí vs. Allà

Aquí és Lisboa, allà és (...). Posarem exemples:
Aquí és Mecânica dos Solos e Fundações, allà (Barcelona) és Geotècnia. La matèria que s'imparteix és pràcticament la mateixa... però quina diferència! sembla que aquí els interessa que els alumnes entenguin el que s'explica, per dues hores de teoria en fem tres de problemes... Els professors són bons i, de la universitat, estic content.
Aquí faig un curs de português, allà (Covilhã) també el vaig fer... i també quina diferència ! Allà et motivaven a estudiar la llengua, classes amenes, bons professors, bones instal.lacions... Aquí és una merda, instal.lacions velles, mals professors, motivació nul.la... Quina saudade del curs EILC !
Aquí visc d'una manera i allà (Badalona) d'una altra... És una cosa evident, el context és radicalment diferent, però és diferent...

Quan et sents el que no ets...

Jo sóc el que sóc perque sóc d'on sóc. Pel sol fet de ser el que sóc, m'he sentit dir coses que no m'agraden. Gent que no em coneix, no sap res de mi em valora per ser d'on sóc. I no en saben res de la meva realitat, de la nostra realitat.
Radical, nacionalista, separatista... Són paraules que a mi m'espanten, no m'agraden. No m'agrada passar pel que no sóc. I en canvi m'ho sento dir per ser el que sóc.
Portuguesos o italians que parlen per parlar, que opinen d'allò que no sé si saben... Els deixo dir i escolto coses esperpèntiques... i penso: Realment són així?
Dedicat a les persones que, de broma o seriosament, m'han fet sentir el que no sóc, només els puc dir que... Jo no puc ser una altra cosa del que sóc.
[Ei, però de bon rotllo, eh. Només són petites impressions de petites converses]

Sensacions...

Avui m'aixeco i obro la finestra de bat a bat. Entra un sol d'estiu, veig la praça da Figueira amb la seva gent... uns amb la pressa del treball i altres amb la calma d'un dia per gaudir. Passen tramvies, veig el castelo de São Jorge, l'elevador de Sta. Justa, el Rossio i la Baixa. (Tenint això, val la pena tenir televisió?).
Després toca anar a la universitat... però també hi vaig a gust. M'agrada l'ambient, trobar-me alguns companys de classe i fins i tot assistir a les aules.
Estic començant a fer amics d'aquells que després quedaran, que penses que és una sort haver-los conegut i que els has d'aprofitar... I avui és un dia normal...
Em sento bé, content i ple d'energia... feliç? En aquest instant, també. Tot plegat són sensacions, emocions puntuals...

LISBOA IV

Lisboa és una ciutat petita, més petita que Barcelona encara, i això es nota, per exemple a l'hora de sortir... Normalment sempre per les mateixes zones. Acabes per conèixer a molta gent i tel's trobes cada nit per allà on surts. I és que fer un Erasmus et permet conèixer moltíssima gent, altres Erasmus, nous companys de classe, amics dels amics... Cada dia es coneix a gent nova i et vas creant el teu espai, comences a escollir amb qui prefereixes sortir o quedar per fer un cafè. A mi no m'agrada sortir en excés en l'ambient Erasmus i estic començant a fer amics d'aquí Lisboa. Cosa útil per practicar el português. Per cert, per aquí Lisboa se sent molt d'espanyo, hi ha com una mena d'invasió espanyola... entre turistes i erasmus...
Demà començo el curs de português... ja nivell III (C1). Anem pel bon camí ! Ah! aquell neguit que tenia quan vaig acabar el curs de Covilhã de que creia que tardaria molt en parlar el português, ja el tinc superat, l'idioma ja el parlo més o menys fluïdament, i, diuen, que força bé :) !

Dedicat als Freakys

Freakys dels transports ! Ja he localitzat un freaky aquí Lisboa... bé és unA freaky, la vaig conèixer a una festa que vam fer a casa meva i és amiga d'una companya de pis. És fotògrafa però aficionada als móns del transport, fa col.lecció de mapes de metro del món i li agrada viatjar (per viatjar) amb els autobusos i metros... Ja em quedat per fer alguna excursió freaky per Lisboa.
El meu professor de transports es veu que és el Déu dels transports de Portugal, propietari d'empreses i consultories de transport... Hauré de fer algún contacte a veure si en puc treure algo de bo.
El metro de Lisboa, encara que petit, funciona molt bé. Encara no he agafat cap tramvia (us estic esperant a vosaltres, ja que aquí no saben el que és la integració tarifària i em deixaria els diners tontament...)
De moment, encara em falta descobrir bastant el món dels transports, però la CP em causa bona impressió... sobretot els serveis regionals. En rodalies fallen una miqueta, encara que la línia de Cascais funciona molt bé. La pena és que l'estació de Rossio restarà tancada fins com a mínim un any... No la podré gaudir.
Freakys, manifesteu-vos !