1 de Dezembro

1 de desembre, festiu a Portugal. Celebren la independència de Castilla.
Expliquen que per aquelles dates, el regne de Castilla tenia dos mals de cap: Portugal i Catalunya. Com que l'exèrcit de Castilla tenia pocs homes van haver d'escollir una de les dues zones per mantenir-la al seu regne. Van escollir Catalunya i Portugal ho va tenir més fàcil per vèncer. La història va voler un Portugal independent i una Catalunya dins de l'Estat Espanyol. Millor? Pitjor? Per mi simplement és així. Portugal, en aquest camí en solitari ha aconseguit... I en aquest cas no sé ben bé què deu haver aconseguit...
M'agrada imaginar com seria la nostra realitat si en aquell dia, Catalunya s'hagués independitzat i Portugal ara fos una regió d'Espanya... Millor? Pitjor?... Mai ho sabrem... Imaginem !

----------

Els dos últims dies han estat espessos, pesats i feixucs... Necessito descansar... Deixar passar el temps per a que la boira mental s'escampi... Ha sigut una setmana de novetats, sorpreses i decepcions... Nova feina, estudiar, encara conèixer noves persones... però la boira ja escampa... com sembla que està escampant el mal temps de Lisboa. Millor fred però sol, que no pas calor però humitat i pluja.

Nova rutina

- Buenos días me llamo Josep Maria y llamo de CHEP, la empresa de palets azules, puedo hablar con el responsable del almazén por favor?...
- Que nosotros no recibimos los palets azules, coño !
- Pues disculpe y que pase un buen día...

Doncs a partir d'ara passaré 4 horetes al dia així.
En la vida Erasmus veus com els diners volen d'una manera incontrolada, i per posar una mica de fre a aquesta caiguda monetària he decidit agafar una feineta de telefonista. És horrorós. Però si vull estar una mica més tranquil, ho he de fer... D'aquesta manera trenco una promesa que vaig fer-me a mi mateix fa un parell d'anys, després d'estar al Telepizza: "No tornaré a treballar en treballs precaris". Doncs tururut pa amb oli!

Té gràcia perque CHEP-Espanya per programar els seus viatges recorre a una empresa portuguesa per fer les trucades. Així a Queviures Torroella reben una trucada d'un noi (que en aquest cas parla en català i tot) però poc s'imaginen que truco des de Lisboa... Globalització

No sé quan de temps aguantaré... Estava tan ben acostumat amb l'última feina de Barcelona !!!

Lispluja

Plou molt i pel molt que plou plou prou per que se m'ompli la paciència !

Me'n ric dels que quan pensen amb London pensen amb dies grisos i pluges... I Lisboa què !!! Un dia sí un altre també està plovent... i quan no, està diluviant. Pluges que obliguen a suspendre viatges programats, pluges que et deixen xop encara que portis paraigües... Miro per la finestra i penso... no pot ser, darrere d'aquests núvols apareixerà el sol... Però no, darrere d'aquells núvols apareixen més núvols.

El pitjor de tot és que quan ja has suspès un viatge, et lleves i fa sol. Et sents vilipendiat per la meteorologia portuguesa ;-)

Fotografies: Des de la finestra de casa, praça da Figueira.

Incógnito

Des del primer moment que vaig posar els peus a la discoteca Incógnito (Lisboa) sabia que els agradaria... Perque als amics de l'ànima els hi coneixes els gustos... I efectivament, quan van venir els vaig portar... i els va agradar. No podia fallar. M'agrada portar a algú a algun lloc i que surti satisfet...

L'Incógnito és una discoteca que fins i tot a mí m'agrada, músiques dels anys 80, un local curiós i ben ventilat !
Moltes de les nits en que surto amb els amics de la universitat, comencem a prendre alguna cosa al bar Baliza o Bicaense o fins i tot al Bela Bica i després acabem a l'Incógnito...

L'Incógnito és el nom de la discoteca... però serà que també jo estic fent d'incógnito a Lisboa? Serà...

Fim-de-semana

Un nou cap de setmana amb un viatge improvitzat, aquest cop amb l'Eva... Fugint de l'espessa boira de Lisboa vam trobar el sol a Setúbal, on vam arribar amb abrics i paraigües en una ciutat que només demanava mànigues curtes. Setúbal està injustament maltractada turísticament, és a dir, ningú la recomana i no surt a les guies... però té un casc antic i un port molt bonics. Després vam anar a Palmela, un poble que el podriem catalogar d'"autèntic". Des de dalt del castell de Palmela es pot veure tot l'estuari del Sado i la mànega de Tróia, on ara estan construïnt una mena de Benidorm que espatlla completament la vista...

A Setúbal en lloc de dinar unes típiques sardines a la planxa a peu de carrer vam anar a un magnífic McDonalds... És que som tan progres i esquerranosos que ens vam sumar a la iniciativa benèfica (Durant el cap de setmana van destinar el 20% dels beneficis a causes benèfiques) ;-P. [Tema menjar al McD, era un desig que teniem des del viatge a Santarém...]

I a l'arribar a Lisboa, un altre cop veiem una espessa boira per la Rua Augusta... Doncs no, resultava ser el fum de les castanyeres... Que és impressionantment blanc, dens i misteriós...

Nota Freaky: En el viatge d'ahir vam utilitzar 4 mitjans de transport diferents: Metro, tren, autobús i vaixell

Michael Nyman

Ahir vaig fer realitat un somni que tenia des de fa molt de temps: veure un concert del pianista i compositor de música instrumental Michael Nyman. Per fi vaig posar rostre a la Michael Nyman Band i vaig veure i sentir en viu i en directe les músiques que tan m'agraden. Fantàstic el moment en que van tocar la peça que més m'agrada de tot gènere musical: les Water Dances. Al final vam aplaudir fins que ens van fer mal les mans !
El concert també va servir per conèixer per dins el Grande Auditório CCB de Lisboa.

Michael Nyman el vaig descobrir gràcies a un fabulós i maltractat programa de ràdio que es deia Sensacions [mai millor dit] (COMRàdio).

El Serial II

Vist l'èxit que va tenir el post que vaig escriure sobre els serials de Portugal... (després sóc jo el maruja no?), heu de saber que m'he enganxat a una altra sèrie.
Es tracta del serial "Aqui não há quem viva". Sí, sí, és la còpia exacta de l'ANHQV espanyol, però versió portuguesa. Els mateixos personatges (amb els mateixos noms... El Senyor Cuesta, l'Emilio, el Paco...), les mateixes històries (calcades) i fins i tot els mateixos diàlegs... és divertit veure l'Emilio demanant "um pouquinho de por favor".
Tot i que les còpies mai superen a la real, aquí la sèrie és força divertida.
De totes maneres, l'eix vertebrador de la cas continua essent el Cobras&Lagartos, això sí que és un serial amb totes les de la llei !

Recordeu que si veig algún serial és NOMÉS per practicar el meu português ;-)

Cheira a Mar

Un cap de setmana tranquil... Tranquil després de sortir el dijous i el divendres, clar. Un cap de setmana amb que m'he retrobat amb els amics de Covilhã, que feia molt de temps que no veia, massa potser. I un cap de setmana en que he fet un viatge improvitzat a Caldas da Rainha i Foz do Arelho. Improvitzat perque no pensava fer cap sortida, però quan et fan la pregunta de "Demà vols venir a tal lloc de viatge?" En el meu cas, difícilment puc dir que no.

Foz do Arelho és la platja de Caldas de Rainha i també la desembocadura del llac d'Óbidos. Un lloc molt bonic i que quan he arribat he sentit com mai l'olor (cheiro) a mar, a oceà !

Va de cantants

És sabut que un dels meus punts febles és la música... És normal que quan parlem amb la gent d'aquest grup o d'aquell cantant jo sempre pregunto de qui coi es parla... ho admeto, sóc un ignorant de la música. Tot i això sembla que tinc un imant per relacionar-me amb músics i cantants... A Badalona tinc una gran amiga que canta, la Gina, però és que he arribat aquí a Lisboa i sense saber-ho he acabat vivint amb una cantant reconeguda, la Danae (podeu veure el link). Ella ja ha tret un disc i quan he sortit amb ella, alguna que altra persona la reconeix i la felicita... Una de les millors amigues que he fet a la universitat, la Sílvia, resulta que també canta en un grup i toquen en alguns locals. I una altra gran amiga de la casa, la Glória resulta que, entre moltes altres coses, tembé és cantant... en el seu dia també va treure el seu disc i ara, cada quinta (dijous), el punt de trobada és el Vela Bica, on fa un concert que esdevé fantàstic al llarg de la nit.

A veure si aprofito aquestes influències per conèixer una mica aquest món de la música...

A Glória num dos concertos de cada quinta no Vela Bica

Fer el turista allà on vius

Aquesta setmana he rebut dues visites de Badalona... La primera van ser dos grans amics, la Marina i el Joan Carles, vaig estar tan content com un nen amb unes sabates noves ;-). I la segona ha sigut la meva mare, que ara ja sap on, com i amb qui visc... I crec que ja s'ha quedat ben tranquil.la...
Amb l'arribada de la mare també han arribat algunes coses que no vaig poder portar al juliol, alguns cd's que ja tenia ganes d'escoltar (ara estic escoltant la OVG !), alguns mapes i uns dibuixos, que quan els veig ric com el primer dia i em fan recordar bons moments.

Quan rebs visites has d'ensenyar la ciutat, has de fer el turista... i sempre ensenyo la petita Lisboa i no em cansa, estar als mateixos llocs que cada cop m'agraden més... Només hi ha una cosa que no m'agrada ensenyar de Lisboa, que és la zona de Belém i la Expo, però també és veritat que s'ha de veure...

3 mesos + 1 dia

Avui fa 3 mesos i 1 dia que estic fora de casa, lluny de Badalona, de Catalunya i fins i tot d'Espanya. Avui he superat el màxim de temps que he estat vivint fora de casa. A Donostia hi vaig estar tres mesos justos.
Dues experiències ben diferents, la primera, dins del mateix estat, la segona en un país diferent. La primera em va aportar poca cosa, només treure'm aquell neguit de voler viure a Donostia i la possibilitat d'aprendre una llengua, la segona (que espero que encara duri molt més) m'està aportant una infinitat de coses. La primera no la repetiria, la segona... la necessitava i la necessito. Ara mateix no em puc imaginar en una altra situació. Ara tinc la certesa que vaig prendre la decisió acertada, i ja res ho pot canviar.

3 mesos i 1 dia, quant de temps és això? Per mí, aquí, molt poc, poquíssim, sembla que va ser ahir que feia una enorme maleta a casa. Per altres no sé si deu ser molt de temps, no ho sé. Però a Portugal el temps és relatiu... molt relatiu...

Txoria txori

A vegades passen coses incomprensibles, surrealistes... Ahir a la nit vam anar al Tejo-Bar i ens vam asseure al costat del vell propietari. Va agafar la guitarra i va començar a cantar una cançó, la primera. No m'ho podia creure, una mirada d'emoció als amics amb qui estava i començo a cantar jo també, i tant, el vell i jo cantant ben alt una de les meves cançons preferides, en euskara, ben fort! Txoria txori... una de les més belles cançons que mai he escoltat i que em sé de memòria des de fa temps, esperant poder-la cantar amb algú que també la sàpiga... i això passa a Lisboa, amb un portuguès !

A Lisboa tot està per fer i tot és possible

Txoria txori (Mikel Laboa)

" Hegoak ebaki banizkio

nirea izango zen

ez zuen alde egingo

baina honela

ez zen gehiago txoria izango

Eta nik, txoria nuen maite "

traducció literal al català

L'ocell ocell

Si li hagués tallat les ales
seria meu
no hagués marxat
però, llavors
ja no seria més un ocell
i jo, el que volia* era un ocell

* maite = estimar

Lleig?... o amb encant?...

L'altre dia vaig fer una de les meves caminades habituals per una de les zones de Lisboa. L'última va ser especialment fantàstica... vaig veure coses tan lletges ! Vaig començar pel barri d'Ajuda, vaig passar per Alcântara, Monsanto, Benfica i Pontinha. Mala, urbanització, caos circulatori, barraques, decadència, brutícia... Tot i això em va fascinar... M'agrada viure en una ciutat que queda molt lluny de la "perfecció". Tot i que evidentment seria bo solucionar aquests problemes, Lisboa és això, i si fos una ciutat perfecta no seria Lisboa, no seria Portugal. Si fos una ciutat perfecta segurament jo tampoc hi estaria vivint 1 any. Les ciutats perfectes, en el fons, són aburrides i a mí no em van... jejej a vegades voltes per Lisboa i sembla que caminis per l'Havana.

El Serial

Hi ha un fenòmen social aquí Portugal que esdevé el pilar del propi país: les telenovel.les, serials, culebrots o com ho volgueu dir. N'hi ha per donar i per vendre, de qualitat dubtosa, amb els principals ingredients: amors, desamors, traició, infidelitats, diners, assassinats... Jo reconec que m'he enganxat a dues: Cobras&Lagartos (brasilera) i Jura (portuguesa). De fet les 22:15 de cada dia la televisió esdevé el punt de trobada dels habitants de la casa. Mirem com tòtiles el culebrot, riem i comentem les principals jugades, amb comentaris típics de iaies tafaneres. De fet, és de vital importància per a mí veure el serial pel motiu de l'idioma. Serà que quan ja ets capaç d'entendre quasi en la totalitat un capítol (en brasiler) comences a dominar un idioma? (Dic en brasiler perque amb el portuguès de Portugal ja no tinc cap problema per entendre-ho tot a la perfecció). He notat un canvi radical en un mes, de pràcticament no entendre res he passat a pràcticament entendre-ho tot.

Ahir, diumenge

Com cada dia, em llevo i plou... Avui és diumenge i les ganes de fer un viatge guanyen al sentit comú... fem un viatge. Tenim l'esperança que el cel ens deixarà veure Santarém... però no, només para de ploure quan agafem el tren de tornada, això sí que fa ràbia ! És molt cansat veure una ciutat amb paraigües, però tot i així no em penedeixo d'haver-hi anat.
Abans d'agafar el tren cap a Santarém hem passat per la Rua dos Bacalhoeiros (entre la Baixa i l'Alfama) i allà he vist una tenda de llaunes de conserva, la més famosa de Lisboa...
Quan he tornat de Santarém la casualitat m'ha tornat al mateix punt... A la rua dos Bacalhoeiros, però aquest cop just al davant de la tenda abans esmentada. He anat a un pis, que resultava ser un bar (anomenat Bacalhoeiro). Allà he presenciat un dels concerts més especials de la meva vida. La veritat és que se'm fa molt difícil explicar aquest gènere de música... Uns tambors, una bateria i un simple teclat que durant pràcticament dues hores i sense parar han fet música, sons... Si tancaves els ulls i et deixaves endur, aquests sons et transportaven cap al tan desitjat no res. El sol fet d'escoltar una música que et fa moure el cos i oblides per un moment qui ets o qui vols ser, que et fa pensar amb allò que t'agrada o amb qui vols pensar... Una cosa estranya, que mai no m'havia passat. Una bona manera d'acabar un dia que la pluja volia espatllar.
El més bonic de viure amb gent interessant, és que descobreixes coses interessants... I això em fa pensar amb les moltes coses que encara em queden per descobrir... I serà que m'estic decobrint a mí mateix? Ja ho veurem...

Aquí vs. Allà

Aquí és Lisboa, allà és (...). Posarem exemples:
Aquí és Mecânica dos Solos e Fundações, allà (Barcelona) és Geotècnia. La matèria que s'imparteix és pràcticament la mateixa... però quina diferència! sembla que aquí els interessa que els alumnes entenguin el que s'explica, per dues hores de teoria en fem tres de problemes... Els professors són bons i, de la universitat, estic content.
Aquí faig un curs de português, allà (Covilhã) també el vaig fer... i també quina diferència ! Allà et motivaven a estudiar la llengua, classes amenes, bons professors, bones instal.lacions... Aquí és una merda, instal.lacions velles, mals professors, motivació nul.la... Quina saudade del curs EILC !
Aquí visc d'una manera i allà (Badalona) d'una altra... És una cosa evident, el context és radicalment diferent, però és diferent...

Quan et sents el que no ets...

Jo sóc el que sóc perque sóc d'on sóc. Pel sol fet de ser el que sóc, m'he sentit dir coses que no m'agraden. Gent que no em coneix, no sap res de mi em valora per ser d'on sóc. I no en saben res de la meva realitat, de la nostra realitat.
Radical, nacionalista, separatista... Són paraules que a mi m'espanten, no m'agraden. No m'agrada passar pel que no sóc. I en canvi m'ho sento dir per ser el que sóc.
Portuguesos o italians que parlen per parlar, que opinen d'allò que no sé si saben... Els deixo dir i escolto coses esperpèntiques... i penso: Realment són així?
Dedicat a les persones que, de broma o seriosament, m'han fet sentir el que no sóc, només els puc dir que... Jo no puc ser una altra cosa del que sóc.
[Ei, però de bon rotllo, eh. Només són petites impressions de petites converses]

Sensacions...

Avui m'aixeco i obro la finestra de bat a bat. Entra un sol d'estiu, veig la praça da Figueira amb la seva gent... uns amb la pressa del treball i altres amb la calma d'un dia per gaudir. Passen tramvies, veig el castelo de São Jorge, l'elevador de Sta. Justa, el Rossio i la Baixa. (Tenint això, val la pena tenir televisió?).
Després toca anar a la universitat... però també hi vaig a gust. M'agrada l'ambient, trobar-me alguns companys de classe i fins i tot assistir a les aules.
Estic començant a fer amics d'aquells que després quedaran, que penses que és una sort haver-los conegut i que els has d'aprofitar... I avui és un dia normal...
Em sento bé, content i ple d'energia... feliç? En aquest instant, també. Tot plegat són sensacions, emocions puntuals...

LISBOA IV

Lisboa és una ciutat petita, més petita que Barcelona encara, i això es nota, per exemple a l'hora de sortir... Normalment sempre per les mateixes zones. Acabes per conèixer a molta gent i tel's trobes cada nit per allà on surts. I és que fer un Erasmus et permet conèixer moltíssima gent, altres Erasmus, nous companys de classe, amics dels amics... Cada dia es coneix a gent nova i et vas creant el teu espai, comences a escollir amb qui prefereixes sortir o quedar per fer un cafè. A mi no m'agrada sortir en excés en l'ambient Erasmus i estic començant a fer amics d'aquí Lisboa. Cosa útil per practicar el português. Per cert, per aquí Lisboa se sent molt d'espanyo, hi ha com una mena d'invasió espanyola... entre turistes i erasmus...
Demà començo el curs de português... ja nivell III (C1). Anem pel bon camí ! Ah! aquell neguit que tenia quan vaig acabar el curs de Covilhã de que creia que tardaria molt en parlar el português, ja el tinc superat, l'idioma ja el parlo més o menys fluïdament, i, diuen, que força bé :) !

Dedicat als Freakys

Freakys dels transports ! Ja he localitzat un freaky aquí Lisboa... bé és unA freaky, la vaig conèixer a una festa que vam fer a casa meva i és amiga d'una companya de pis. És fotògrafa però aficionada als móns del transport, fa col.lecció de mapes de metro del món i li agrada viatjar (per viatjar) amb els autobusos i metros... Ja em quedat per fer alguna excursió freaky per Lisboa.
El meu professor de transports es veu que és el Déu dels transports de Portugal, propietari d'empreses i consultories de transport... Hauré de fer algún contacte a veure si en puc treure algo de bo.
El metro de Lisboa, encara que petit, funciona molt bé. Encara no he agafat cap tramvia (us estic esperant a vosaltres, ja que aquí no saben el que és la integració tarifària i em deixaria els diners tontament...)
De moment, encara em falta descobrir bastant el món dels transports, però la CP em causa bona impressió... sobretot els serveis regionals. En rodalies fallen una miqueta, encara que la línia de Cascais funciona molt bé. La pena és que l'estació de Rossio restarà tancada fins com a mínim un any... No la podré gaudir.
Freakys, manifesteu-vos !