Txoria txori

A vegades passen coses incomprensibles, surrealistes... Ahir a la nit vam anar al Tejo-Bar i ens vam asseure al costat del vell propietari. Va agafar la guitarra i va començar a cantar una cançó, la primera. No m'ho podia creure, una mirada d'emoció als amics amb qui estava i començo a cantar jo també, i tant, el vell i jo cantant ben alt una de les meves cançons preferides, en euskara, ben fort! Txoria txori... una de les més belles cançons que mai he escoltat i que em sé de memòria des de fa temps, esperant poder-la cantar amb algú que també la sàpiga... i això passa a Lisboa, amb un portuguès !

A Lisboa tot està per fer i tot és possible

Txoria txori (Mikel Laboa)

" Hegoak ebaki banizkio

nirea izango zen

ez zuen alde egingo

baina honela

ez zen gehiago txoria izango

Eta nik, txoria nuen maite "

traducció literal al català

L'ocell ocell

Si li hagués tallat les ales
seria meu
no hagués marxat
però, llavors
ja no seria més un ocell
i jo, el que volia* era un ocell

* maite = estimar

Lleig?... o amb encant?...

L'altre dia vaig fer una de les meves caminades habituals per una de les zones de Lisboa. L'última va ser especialment fantàstica... vaig veure coses tan lletges ! Vaig començar pel barri d'Ajuda, vaig passar per Alcântara, Monsanto, Benfica i Pontinha. Mala, urbanització, caos circulatori, barraques, decadència, brutícia... Tot i això em va fascinar... M'agrada viure en una ciutat que queda molt lluny de la "perfecció". Tot i que evidentment seria bo solucionar aquests problemes, Lisboa és això, i si fos una ciutat perfecta no seria Lisboa, no seria Portugal. Si fos una ciutat perfecta segurament jo tampoc hi estaria vivint 1 any. Les ciutats perfectes, en el fons, són aburrides i a mí no em van... jejej a vegades voltes per Lisboa i sembla que caminis per l'Havana.

El Serial

Hi ha un fenòmen social aquí Portugal que esdevé el pilar del propi país: les telenovel.les, serials, culebrots o com ho volgueu dir. N'hi ha per donar i per vendre, de qualitat dubtosa, amb els principals ingredients: amors, desamors, traició, infidelitats, diners, assassinats... Jo reconec que m'he enganxat a dues: Cobras&Lagartos (brasilera) i Jura (portuguesa). De fet les 22:15 de cada dia la televisió esdevé el punt de trobada dels habitants de la casa. Mirem com tòtiles el culebrot, riem i comentem les principals jugades, amb comentaris típics de iaies tafaneres. De fet, és de vital importància per a mí veure el serial pel motiu de l'idioma. Serà que quan ja ets capaç d'entendre quasi en la totalitat un capítol (en brasiler) comences a dominar un idioma? (Dic en brasiler perque amb el portuguès de Portugal ja no tinc cap problema per entendre-ho tot a la perfecció). He notat un canvi radical en un mes, de pràcticament no entendre res he passat a pràcticament entendre-ho tot.

Ahir, diumenge

Com cada dia, em llevo i plou... Avui és diumenge i les ganes de fer un viatge guanyen al sentit comú... fem un viatge. Tenim l'esperança que el cel ens deixarà veure Santarém... però no, només para de ploure quan agafem el tren de tornada, això sí que fa ràbia ! És molt cansat veure una ciutat amb paraigües, però tot i així no em penedeixo d'haver-hi anat.
Abans d'agafar el tren cap a Santarém hem passat per la Rua dos Bacalhoeiros (entre la Baixa i l'Alfama) i allà he vist una tenda de llaunes de conserva, la més famosa de Lisboa...
Quan he tornat de Santarém la casualitat m'ha tornat al mateix punt... A la rua dos Bacalhoeiros, però aquest cop just al davant de la tenda abans esmentada. He anat a un pis, que resultava ser un bar (anomenat Bacalhoeiro). Allà he presenciat un dels concerts més especials de la meva vida. La veritat és que se'm fa molt difícil explicar aquest gènere de música... Uns tambors, una bateria i un simple teclat que durant pràcticament dues hores i sense parar han fet música, sons... Si tancaves els ulls i et deixaves endur, aquests sons et transportaven cap al tan desitjat no res. El sol fet d'escoltar una música que et fa moure el cos i oblides per un moment qui ets o qui vols ser, que et fa pensar amb allò que t'agrada o amb qui vols pensar... Una cosa estranya, que mai no m'havia passat. Una bona manera d'acabar un dia que la pluja volia espatllar.
El més bonic de viure amb gent interessant, és que descobreixes coses interessants... I això em fa pensar amb les moltes coses que encara em queden per descobrir... I serà que m'estic decobrint a mí mateix? Ja ho veurem...

Aquí vs. Allà

Aquí és Lisboa, allà és (...). Posarem exemples:
Aquí és Mecânica dos Solos e Fundações, allà (Barcelona) és Geotècnia. La matèria que s'imparteix és pràcticament la mateixa... però quina diferència! sembla que aquí els interessa que els alumnes entenguin el que s'explica, per dues hores de teoria en fem tres de problemes... Els professors són bons i, de la universitat, estic content.
Aquí faig un curs de português, allà (Covilhã) també el vaig fer... i també quina diferència ! Allà et motivaven a estudiar la llengua, classes amenes, bons professors, bones instal.lacions... Aquí és una merda, instal.lacions velles, mals professors, motivació nul.la... Quina saudade del curs EILC !
Aquí visc d'una manera i allà (Badalona) d'una altra... És una cosa evident, el context és radicalment diferent, però és diferent...

Quan et sents el que no ets...

Jo sóc el que sóc perque sóc d'on sóc. Pel sol fet de ser el que sóc, m'he sentit dir coses que no m'agraden. Gent que no em coneix, no sap res de mi em valora per ser d'on sóc. I no en saben res de la meva realitat, de la nostra realitat.
Radical, nacionalista, separatista... Són paraules que a mi m'espanten, no m'agraden. No m'agrada passar pel que no sóc. I en canvi m'ho sento dir per ser el que sóc.
Portuguesos o italians que parlen per parlar, que opinen d'allò que no sé si saben... Els deixo dir i escolto coses esperpèntiques... i penso: Realment són així?
Dedicat a les persones que, de broma o seriosament, m'han fet sentir el que no sóc, només els puc dir que... Jo no puc ser una altra cosa del que sóc.
[Ei, però de bon rotllo, eh. Només són petites impressions de petites converses]

Sensacions...

Avui m'aixeco i obro la finestra de bat a bat. Entra un sol d'estiu, veig la praça da Figueira amb la seva gent... uns amb la pressa del treball i altres amb la calma d'un dia per gaudir. Passen tramvies, veig el castelo de São Jorge, l'elevador de Sta. Justa, el Rossio i la Baixa. (Tenint això, val la pena tenir televisió?).
Després toca anar a la universitat... però també hi vaig a gust. M'agrada l'ambient, trobar-me alguns companys de classe i fins i tot assistir a les aules.
Estic començant a fer amics d'aquells que després quedaran, que penses que és una sort haver-los conegut i que els has d'aprofitar... I avui és un dia normal...
Em sento bé, content i ple d'energia... feliç? En aquest instant, també. Tot plegat són sensacions, emocions puntuals...

LISBOA IV

Lisboa és una ciutat petita, més petita que Barcelona encara, i això es nota, per exemple a l'hora de sortir... Normalment sempre per les mateixes zones. Acabes per conèixer a molta gent i tel's trobes cada nit per allà on surts. I és que fer un Erasmus et permet conèixer moltíssima gent, altres Erasmus, nous companys de classe, amics dels amics... Cada dia es coneix a gent nova i et vas creant el teu espai, comences a escollir amb qui prefereixes sortir o quedar per fer un cafè. A mi no m'agrada sortir en excés en l'ambient Erasmus i estic començant a fer amics d'aquí Lisboa. Cosa útil per practicar el português. Per cert, per aquí Lisboa se sent molt d'espanyo, hi ha com una mena d'invasió espanyola... entre turistes i erasmus...
Demà començo el curs de português... ja nivell III (C1). Anem pel bon camí ! Ah! aquell neguit que tenia quan vaig acabar el curs de Covilhã de que creia que tardaria molt en parlar el português, ja el tinc superat, l'idioma ja el parlo més o menys fluïdament, i, diuen, que força bé :) !

Dedicat als Freakys

Freakys dels transports ! Ja he localitzat un freaky aquí Lisboa... bé és unA freaky, la vaig conèixer a una festa que vam fer a casa meva i és amiga d'una companya de pis. És fotògrafa però aficionada als móns del transport, fa col.lecció de mapes de metro del món i li agrada viatjar (per viatjar) amb els autobusos i metros... Ja em quedat per fer alguna excursió freaky per Lisboa.
El meu professor de transports es veu que és el Déu dels transports de Portugal, propietari d'empreses i consultories de transport... Hauré de fer algún contacte a veure si en puc treure algo de bo.
El metro de Lisboa, encara que petit, funciona molt bé. Encara no he agafat cap tramvia (us estic esperant a vosaltres, ja que aquí no saben el que és la integració tarifària i em deixaria els diners tontament...)
De moment, encara em falta descobrir bastant el món dels transports, però la CP em causa bona impressió... sobretot els serveis regionals. En rodalies fallen una miqueta, encara que la línia de Cascais funciona molt bé. La pena és que l'estació de Rossio restarà tancada fins com a mínim un any... No la podré gaudir.
Freakys, manifesteu-vos !

Bohemia... Cultura

Ahir vam descobrir un bar bohemi... especial. Es diu Tejo-Bar i està situat al cor de l'Alfama. Per entrar tens que trucar a la porta i si els propietaris et deixen passar pots entrar. És petit, fa calor i hi ha una boira espessa (no de vapor d'aigua precisament). Anem a la barra i el cambrer, un home gran amb un gran bigoti, ens fa la següent rebuda:
" - Ah ! Soys españoles... Bienvanidos a esta mierda de país.
- Hombre, no diga eso que vamos a estar aquí un año...
- Ah! pues ya vereis ya... si gustais... " (i sort que era portuguès, que si no...)
Després de la calorosa rebuda intentem seure i observar:
Gent, joves i de mitjana edat, cantant cançons d'aquelles que tothom sap cantar, recitant poesies d'aquelles que tothom coneix, uns altres juguen a escacs, uns altres que observen, escolten, beuen, fumen...
És hora d'aplaudir... No! que si no es fa molt de xivarri. Aquí s'aplaudeix fregant les mans.
Decideixen fer una performance que és la següent: cantar una cançó molt típica portuguesa en tots els idiomes possibles... Per això un home reparteix als assistents la lletra de la cançó en molts idiomes diferents, castellà, francès... però també en estonià, xinès i fins i tot euskara! Tothom canta amb l'idioma que ha escollit i s'aconsegueix no entendre res...
Són les 03:15, hora de marxar... Sense dubte, hi tornarem.

Home Elefant

Ja el coneixia d'orelles, però avui l'he conegut personalment... potser l'home més famós de Lisboa: l'Home Elefant. Un pidolaire que no té cara i es posa al mig del Rossio a demanar. (No té cara perque la té plena de tumors, desfigurant completament el seu rostre).

LISBOA III

La millor manera de conèixer una ciutat és simplement patejar-se-la. Això és el que estic fent a Lisboa... intentar patejar tots els seus racons. Vaig a peu a la universitat (a més de 30 min. de casa meva) triant diferents rutes. Quan tinc temps, començo a caminar per diferents zones de la ciutat... algunes vegades acabo a barris molt bonics (pex. Campolide) i altres vegades a barris horrorosos (pex. Alcântara). Segueixo, a peu, les antigues vies de tramvia i les que encara estan en servei, per avingudes amples i per carrers estrets...
També una bona manera de conèixer la ciutat és acompanyar als amics a buscar pis. Per exemple acompanyar a l'Eva o al Tony a buscar una cosa decent per viure en aquesta ciutat et fa conèixer els racons més inesperats.
Així, ja estic preparat per ensenyar-vos (per als que vingueu) el millor (i si voleu també el pitjor) de la ciutat, de Lisboa.

Viure en 2 Portugals diferents

Què diferent és viure en el Portugal de Covilhã que en el Portugal de Lisboa...
És el mateix país però semblen móns diferents. Viure a Covilhã és viure en una petita capital comarcal de l'interior de Portugal on el tarannà és més de poble, més tranquil. Viure a Lisboa és viure en una capital (molt lluny de ser una capital típicament europea), amb el neguit d'una capital i tot el que això comporta...
Deia que Lisboa està lluny de ser una capital típicament europea perque jo no m'esperava veure tanta i tanta pobresa i misèria pels carrers d'una capital europea. Ells mateixos quan es refereixen a la resta d'Europa l'anomenen com Europa, com si estigués a les antípodes i ells no hi forméssin part... Lisboa té una societat molt dividida entre el que és la misèria i el que són les classes benestants. A Barcelona, per exemple aquesta diferència tan radical no existeix. Possiblement sigui la capital més insegura d'Europa...
Malgrat aquests aspectes que fan que la ciuatat no avanci, que estigui estancada o pitjor que els anys passats (això ho reconèixen fins i tot ells) no deixa de ser una ciutat molt particular on m'encanta viure-hi.

LISBOA II

Ja començo a conèixer més o menys la ciutat de Lisboa. Els millors llocs per passejar, per sortir, per menjar... També per els quals no es pot sortir i no és recomanable passejar...
Per que Lisboa és una ciutat plena de contrastos.
A Lisboa hi ha molta pobresa, molta més de la que es pot veure per Barcelona i també molta decadència que es manifesta en els edificis. També aquesta és la gràcia de la ciuatat. L'Alfama, Graça i el Bairro Alto són els barris on es manifesta aquest fenòmen. A l'altre extrem tenim una ciutat moderna i desembolupada, els barris de Lapa, Saldanha, Picoas...
Per mi el millor lloc de la ciutat és la praça do Comércio i el Rossio.
Per sortir a prendre alguna cosa a les nits, la zona més animada és el Bairro Alto, on tothom fa vida al carrer.
Encara que és una ciutat on hi ha força pobresa, la vida del dia a dia és tan o més cara que a Barcelona (anar en metro, fer les compres, llogar un pis...) en l'única cosa que es nota una diferència de preu és a l'hora de sortir, aquí prendre qualsevol cosa és més barat que a Barcelona.

El que ens ha quedat de Covilhã

Per fi puc mostrar una fotografia !... Aquests són els meus companys del curs d'agost de Covilhã... A veure si em troveu entre tanta gent !

De nou a la universitat

Després de molt de temps sense trepitjar una aula d'una universitat, avui he tornat a les classes.
Aquest cop a 1.200 km de la UPC, sense veure cares conegudes ni els mateixos professors, un nou campus universitari i un nou idioma amb què s'imparteixen les aules. Només per això ja val la pena fer un Erasmus.
Les classes les he seguit perfectament en portuguès, sense cap problema i ja puc parlar d'una manera fluïda en portuguès amb els companys.
Encara que faig poques assignatures em toca anar pràcticament tots els dies a la universitat... de tardes... com abans... però en lloc d'anar a Guantànamo (que és com alguns anomenem la UPC) vaig a l'IST (Instituto Superior Técnico).

LISBOA

Etic escrivint des de casa. Per fi des de la que serà la meva casa.
Han sigut 2 dies molt cansats:
Vas a la teva facultat, agafes telèfons dels anuncis, truques, vas a veure alguns pisos... No em fan el pes. Vas a una altra facultat, agafes telèfons, truques, vas a veure pisos... No em fan el pes.
Facultat de Belles Arts, un anunci, un número, una trucada, una visita. Primera impressió: situació immillorable, gran, lluminós, net, molt tranquil... preu, car.
He acabat en aquest pis. M'encanta. I comparativament, no és tan car...
---------------------------
És la quarta vegada que estic a Lisboa i ara m'agrada més que mai. La situació i el context en que em trobo deu influir...

Adeus Covilhã

El curs intensiu s'ha acabat. Ja tinc un títol de português nível II. Amb el curs també s'acava la vida a Covilhã. Alguns anem a Lisboa, altres a Porto, Coimbra, Aveiro, Faro...
Aquest més ha sigut inolvidable. Conèixer gent i fer nous amics: l'Alba i el Javier que ens unia una llengua i ara una gran amistat, amb els meus companys de pis el Luca, Daniele i Valerio que em consideraven un italià més, i també vull recordar a Daria, Leen, Riccardo, Natascia, Jéssica, Tugba, Maltam, Chiara, Behnaz, Ali, Renan, Guillermo, Francesco... I també val la pena esmentar els professors i monitors del curs, unes magnífiques persones que ens han ajudat moltíssim: André, Felipe, Cintia, Miltom i sobretot a Liliana i Rita.
Amb aquest mes a la Beira Interior he fet moltíssimes excursions: he conegut Covilhã, Guarda, Castelo Branco, Sortelha, Pinhel, Pereiro, Almeida, Fundão, Monsanto, Serra da Estrela, Viseu i Belmonte. Hem fet acampades, representacions històriques, gincames, festes, festes, festes i més festes. Beure molt, falar português i jo intentar parlar en inglish.

No som tots iguals

Acabo de sortir de l'examen final del curs d'estiu de português. Què com ha anat? Soposo que bé, no era difícil... ara, algun que altre error tindré fruit de la meva mania de no revisar els examens abans d'entregar.
------------------
Com ja sabeu som més de 40 alumnes i tots vivim en la mateixa residència. Sembla mentida però hi ha un bon rotllo entre TOTS que me'n faig creus. Ja pensem en les quedades durant tot l'any que farem en diferents punts de Portugal. Una cosa es el bon rotllo i l'estima que hi ha entre tots, i una altra cosa és la convivència diària.
Aquí les coses canvien molt segons l'origen de cadascú. Per exemple, en termes de convivència, a part dels altres dos espanyols, amb qui millor es viu són amb els italians. Ens entenem a la perfecció, ho compartim tot, cuinem junts, estudiem junts... Amb els turcs (una comunitat molt nombrosa) també es conviu molt bé, però els polacs i europeus del nord i est són molt més tancats i reservats.
------------------
En principi esatré a Covilhã fins dilluns, dia en que baixaré definitivament a Lisboa. Demà serà el gran sopar de comiat. Es preveu mogudet. Ja us explicaré i tindreu accés a un blog del curs EILC 2006 on podreu veure algunes fotografies.

Batallant per Portugal

Ahir vam anar a Almeida, una vila emmurallada al costat de Guarda. Coincidia que estan celebrant la victòria de la guerra contra els francesos, que no van poder entrar a Almeida. Per celebrar-ho, cada any recreen la batalla.
Com que deuen anar curts de gent, els erasmus hi vam anar i ens vam disfrassar de pagesos portuguesos i vam participar en la batalla. Fins i tot jo vaig haver de parlar (en portuguès) davant tots els espectadors a la plaça major del poble. Ja veureu les fotos.
I a més a més, estic sel.leccionat per a la millor caractereització. Ni enginyer ni punyetes, hauria de ser actor-mag ;-)
- Que vêm ahi os franceses ! Morte aos franceses ! Ele é um traidor e passa informações aos franceses... Viva Portugal ! Viva Almeida !