Ahir vam descobrir un bar bohemi... especial. Es diu Tejo-Bar i està situat al cor de l'Alfama. Per entrar tens que trucar a la porta i si els propietaris et deixen passar pots entrar. És petit, fa calor i hi ha una boira espessa (no de vapor d'aigua precisament). Anem a la barra i el cambrer, un home gran amb un gran bigoti, ens fa la següent rebuda:
" - Ah ! Soys españoles... Bienvanidos a esta mierda de país.
- Hombre, no diga eso que vamos a estar aquí un año...
- Ah! pues ya vereis ya... si gustais... " (i sort que era portuguès, que si no...)
Després de la calorosa rebuda intentem seure i observar:
Gent, joves i de mitjana edat, cantant cançons d'aquelles que tothom sap cantar, recitant poesies d'aquelles que tothom coneix, uns altres juguen a escacs, uns altres que observen, escolten, beuen, fumen...
És hora d'aplaudir... No! que si no es fa molt de xivarri. Aquí s'aplaudeix fregant les mans.
Decideixen fer una performance que és la següent: cantar una cançó molt típica portuguesa en tots els idiomes possibles... Per això un home reparteix als assistents la lletra de la cançó en molts idiomes diferents, castellà, francès... però també en estonià, xinès i fins i tot euskara! Tothom canta amb l'idioma que ha escollit i s'aconsegueix no entendre res...
Són les 03:15, hora de marxar... Sense dubte, hi tornarem.
30/09/06
27/09/06
Home Elefant
Ja el coneixia d'orelles, però avui l'he conegut personalment... potser l'home més famós de Lisboa: l'Home Elefant. Un pidolaire que no té cara i es posa al mig del Rossio a demanar. (No té cara perque la té plena de tumors, desfigurant completament el seu rostre).
26/09/06
LISBOA III
La millor manera de conèixer una ciutat és simplement patejar-se-la. Això és el que estic fent a Lisboa... intentar patejar tots els seus racons. Vaig a peu a la universitat (a més de 30 min. de casa meva) triant diferents rutes. Quan tinc temps, començo a caminar per diferents zones de la ciutat... algunes vegades acabo a barris molt bonics (pex. Campolide) i altres vegades a barris horrorosos (pex. Alcântara). Segueixo, a peu, les antigues vies de tramvia i les que encara estan en servei, per avingudes amples i per carrers estrets...
També una bona manera de conèixer la ciutat és acompanyar als amics a buscar pis. Per exemple acompanyar a l'Eva o al Tony a buscar una cosa decent per viure en aquesta ciutat et fa conèixer els racons més inesperats.
Així, ja estic preparat per ensenyar-vos (per als que vingueu) el millor (i si voleu també el pitjor) de la ciutat, de Lisboa.
També una bona manera de conèixer la ciutat és acompanyar als amics a buscar pis. Per exemple acompanyar a l'Eva o al Tony a buscar una cosa decent per viure en aquesta ciutat et fa conèixer els racons més inesperats.
Així, ja estic preparat per ensenyar-vos (per als que vingueu) el millor (i si voleu també el pitjor) de la ciutat, de Lisboa.
20/09/06
Viure en 2 Portugals diferents
Què diferent és viure en el Portugal de Covilhã que en el Portugal de Lisboa...
És el mateix país però semblen móns diferents. Viure a Covilhã és viure en una petita capital comarcal de l'interior de Portugal on el tarannà és més de poble, més tranquil. Viure a Lisboa és viure en una capital (molt lluny de ser una capital típicament europea), amb el neguit d'una capital i tot el que això comporta...
Deia que Lisboa està lluny de ser una capital típicament europea perque jo no m'esperava veure tanta i tanta pobresa i misèria pels carrers d'una capital europea. Ells mateixos quan es refereixen a la resta d'Europa l'anomenen com Europa, com si estigués a les antípodes i ells no hi forméssin part... Lisboa té una societat molt dividida entre el que és la misèria i el que són les classes benestants. A Barcelona, per exemple aquesta diferència tan radical no existeix. Possiblement sigui la capital més insegura d'Europa...
Malgrat aquests aspectes que fan que la ciuatat no avanci, que estigui estancada o pitjor que els anys passats (això ho reconèixen fins i tot ells) no deixa de ser una ciutat molt particular on m'encanta viure-hi.
És el mateix país però semblen móns diferents. Viure a Covilhã és viure en una petita capital comarcal de l'interior de Portugal on el tarannà és més de poble, més tranquil. Viure a Lisboa és viure en una capital (molt lluny de ser una capital típicament europea), amb el neguit d'una capital i tot el que això comporta...
Deia que Lisboa està lluny de ser una capital típicament europea perque jo no m'esperava veure tanta i tanta pobresa i misèria pels carrers d'una capital europea. Ells mateixos quan es refereixen a la resta d'Europa l'anomenen com Europa, com si estigués a les antípodes i ells no hi forméssin part... Lisboa té una societat molt dividida entre el que és la misèria i el que són les classes benestants. A Barcelona, per exemple aquesta diferència tan radical no existeix. Possiblement sigui la capital més insegura d'Europa...
Malgrat aquests aspectes que fan que la ciuatat no avanci, que estigui estancada o pitjor que els anys passats (això ho reconèixen fins i tot ells) no deixa de ser una ciutat molt particular on m'encanta viure-hi.
16/09/06
LISBOA II
Ja començo a conèixer més o menys la ciutat de Lisboa. Els millors llocs per passejar, per sortir, per menjar... També per els quals no es pot sortir i no és recomanable passejar...
Per que Lisboa és una ciutat plena de contrastos.
A Lisboa hi ha molta pobresa, molta més de la que es pot veure per Barcelona i també molta decadència que es manifesta en els edificis. També aquesta és la gràcia de la ciuatat. L'Alfama, Graça i el Bairro Alto són els barris on es manifesta aquest fenòmen. A l'altre extrem tenim una ciutat moderna i desembolupada, els barris de Lapa, Saldanha, Picoas...
Per mi el millor lloc de la ciutat és la praça do Comércio i el Rossio.
Per sortir a prendre alguna cosa a les nits, la zona més animada és el Bairro Alto, on tothom fa vida al carrer.
Encara que és una ciutat on hi ha força pobresa, la vida del dia a dia és tan o més cara que a Barcelona (anar en metro, fer les compres, llogar un pis...) en l'única cosa que es nota una diferència de preu és a l'hora de sortir, aquí prendre qualsevol cosa és més barat que a Barcelona.
Per que Lisboa és una ciutat plena de contrastos.
A Lisboa hi ha molta pobresa, molta més de la que es pot veure per Barcelona i també molta decadència que es manifesta en els edificis. També aquesta és la gràcia de la ciuatat. L'Alfama, Graça i el Bairro Alto són els barris on es manifesta aquest fenòmen. A l'altre extrem tenim una ciutat moderna i desembolupada, els barris de Lapa, Saldanha, Picoas...
Per mi el millor lloc de la ciutat és la praça do Comércio i el Rossio.
Per sortir a prendre alguna cosa a les nits, la zona més animada és el Bairro Alto, on tothom fa vida al carrer.
Encara que és una ciutat on hi ha força pobresa, la vida del dia a dia és tan o més cara que a Barcelona (anar en metro, fer les compres, llogar un pis...) en l'única cosa que es nota una diferència de preu és a l'hora de sortir, aquí prendre qualsevol cosa és més barat que a Barcelona.
13/09/06
El que ens ha quedat de Covilhã
Per fi puc mostrar una fotografia !... Aquests són els meus companys del curs d'agost de Covilhã... A veure si em troveu entre tanta gent !
11/09/06
De nou a la universitat
Després de molt de temps sense trepitjar una aula d'una universitat, avui he tornat a les classes.
Aquest cop a 1.200 km de la UPC, sense veure cares conegudes ni els mateixos professors, un nou campus universitari i un nou idioma amb què s'imparteixen les aules. Només per això ja val la pena fer un Erasmus.
Les classes les he seguit perfectament en portuguès, sense cap problema i ja puc parlar d'una manera fluïda en portuguès amb els companys.
Encara que faig poques assignatures em toca anar pràcticament tots els dies a la universitat... de tardes... com abans... però en lloc d'anar a Guantànamo (que és com alguns anomenem la UPC) vaig a l'IST (Instituto Superior Técnico).
Aquest cop a 1.200 km de la UPC, sense veure cares conegudes ni els mateixos professors, un nou campus universitari i un nou idioma amb què s'imparteixen les aules. Només per això ja val la pena fer un Erasmus.
Les classes les he seguit perfectament en portuguès, sense cap problema i ja puc parlar d'una manera fluïda en portuguès amb els companys.
Encara que faig poques assignatures em toca anar pràcticament tots els dies a la universitat... de tardes... com abans... però en lloc d'anar a Guantànamo (que és com alguns anomenem la UPC) vaig a l'IST (Instituto Superior Técnico).
06/09/06
LISBOA
Etic escrivint des de casa. Per fi des de la que serà la meva casa.
Han sigut 2 dies molt cansats:
Vas a la teva facultat, agafes telèfons dels anuncis, truques, vas a veure alguns pisos... No em fan el pes. Vas a una altra facultat, agafes telèfons, truques, vas a veure pisos... No em fan el pes.
Facultat de Belles Arts, un anunci, un número, una trucada, una visita. Primera impressió: situació immillorable, gran, lluminós, net, molt tranquil... preu, car.
He acabat en aquest pis. M'encanta. I comparativament, no és tan car...
---------------------------
És la quarta vegada que estic a Lisboa i ara m'agrada més que mai. La situació i el context en que em trobo deu influir...
Han sigut 2 dies molt cansats:
Vas a la teva facultat, agafes telèfons dels anuncis, truques, vas a veure alguns pisos... No em fan el pes. Vas a una altra facultat, agafes telèfons, truques, vas a veure pisos... No em fan el pes.
Facultat de Belles Arts, un anunci, un número, una trucada, una visita. Primera impressió: situació immillorable, gran, lluminós, net, molt tranquil... preu, car.
He acabat en aquest pis. M'encanta. I comparativament, no és tan car...
---------------------------
És la quarta vegada que estic a Lisboa i ara m'agrada més que mai. La situació i el context en que em trobo deu influir...
05/09/06
Adeus Covilhã
El curs intensiu s'ha acabat. Ja tinc un títol de português nível II. Amb el curs també s'acava la vida a Covilhã. Alguns anem a Lisboa, altres a Porto, Coimbra, Aveiro, Faro...
Aquest més ha sigut inolvidable. Conèixer gent i fer nous amics: l'Alba i el Javier que ens unia una llengua i ara una gran amistat, amb els meus companys de pis el Luca, Daniele i Valerio que em consideraven un italià més, i també vull recordar a Daria, Leen, Riccardo, Natascia, Jéssica, Tugba, Maltam, Chiara, Behnaz, Ali, Renan, Guillermo, Francesco... I també val la pena esmentar els professors i monitors del curs, unes magnífiques persones que ens han ajudat moltíssim: André, Felipe, Cintia, Miltom i sobretot a Liliana i Rita.
Amb aquest mes a la Beira Interior he fet moltíssimes excursions: he conegut Covilhã, Guarda, Castelo Branco, Sortelha, Pinhel, Pereiro, Almeida, Fundão, Monsanto, Serra da Estrela, Viseu i Belmonte. Hem fet acampades, representacions històriques, gincames, festes, festes, festes i més festes. Beure molt, falar português i jo intentar parlar en inglish.
Aquest més ha sigut inolvidable. Conèixer gent i fer nous amics: l'Alba i el Javier que ens unia una llengua i ara una gran amistat, amb els meus companys de pis el Luca, Daniele i Valerio que em consideraven un italià més, i també vull recordar a Daria, Leen, Riccardo, Natascia, Jéssica, Tugba, Maltam, Chiara, Behnaz, Ali, Renan, Guillermo, Francesco... I també val la pena esmentar els professors i monitors del curs, unes magnífiques persones que ens han ajudat moltíssim: André, Felipe, Cintia, Miltom i sobretot a Liliana i Rita.
Amb aquest mes a la Beira Interior he fet moltíssimes excursions: he conegut Covilhã, Guarda, Castelo Branco, Sortelha, Pinhel, Pereiro, Almeida, Fundão, Monsanto, Serra da Estrela, Viseu i Belmonte. Hem fet acampades, representacions històriques, gincames, festes, festes, festes i més festes. Beure molt, falar português i jo intentar parlar en inglish.
30/08/06
No som tots iguals
Acabo de sortir de l'examen final del curs d'estiu de português. Què com ha anat? Soposo que bé, no era difícil... ara, algun que altre error tindré fruit de la meva mania de no revisar els examens abans d'entregar.
------------------
Com ja sabeu som més de 40 alumnes i tots vivim en la mateixa residència. Sembla mentida però hi ha un bon rotllo entre TOTS que me'n faig creus. Ja pensem en les quedades durant tot l'any que farem en diferents punts de Portugal. Una cosa es el bon rotllo i l'estima que hi ha entre tots, i una altra cosa és la convivència diària.
Aquí les coses canvien molt segons l'origen de cadascú. Per exemple, en termes de convivència, a part dels altres dos espanyols, amb qui millor es viu són amb els italians. Ens entenem a la perfecció, ho compartim tot, cuinem junts, estudiem junts... Amb els turcs (una comunitat molt nombrosa) també es conviu molt bé, però els polacs i europeus del nord i est són molt més tancats i reservats.
------------------
En principi esatré a Covilhã fins dilluns, dia en que baixaré definitivament a Lisboa. Demà serà el gran sopar de comiat. Es preveu mogudet. Ja us explicaré i tindreu accés a un blog del curs EILC 2006 on podreu veure algunes fotografies.
------------------
Com ja sabeu som més de 40 alumnes i tots vivim en la mateixa residència. Sembla mentida però hi ha un bon rotllo entre TOTS que me'n faig creus. Ja pensem en les quedades durant tot l'any que farem en diferents punts de Portugal. Una cosa es el bon rotllo i l'estima que hi ha entre tots, i una altra cosa és la convivència diària.
Aquí les coses canvien molt segons l'origen de cadascú. Per exemple, en termes de convivència, a part dels altres dos espanyols, amb qui millor es viu són amb els italians. Ens entenem a la perfecció, ho compartim tot, cuinem junts, estudiem junts... Amb els turcs (una comunitat molt nombrosa) també es conviu molt bé, però els polacs i europeus del nord i est són molt més tancats i reservats.
------------------
En principi esatré a Covilhã fins dilluns, dia en que baixaré definitivament a Lisboa. Demà serà el gran sopar de comiat. Es preveu mogudet. Ja us explicaré i tindreu accés a un blog del curs EILC 2006 on podreu veure algunes fotografies.
28/08/06
Batallant per Portugal
Ahir vam anar a Almeida, una vila emmurallada al costat de Guarda. Coincidia que estan celebrant la victòria de la guerra contra els francesos, que no van poder entrar a Almeida. Per celebrar-ho, cada any recreen la batalla.
Com que deuen anar curts de gent, els erasmus hi vam anar i ens vam disfrassar de pagesos portuguesos i vam participar en la batalla. Fins i tot jo vaig haver de parlar (en portuguès) davant tots els espectadors a la plaça major del poble. Ja veureu les fotos.
I a més a més, estic sel.leccionat per a la millor caractereització. Ni enginyer ni punyetes, hauria de ser actor-mag ;-)
- Que vêm ahi os franceses ! Morte aos franceses ! Ele é um traidor e passa informações aos franceses... Viva Portugal ! Viva Almeida !
Com que deuen anar curts de gent, els erasmus hi vam anar i ens vam disfrassar de pagesos portuguesos i vam participar en la batalla. Fins i tot jo vaig haver de parlar (en portuguès) davant tots els espectadors a la plaça major del poble. Ja veureu les fotos.
I a més a més, estic sel.leccionat per a la millor caractereització. Ni enginyer ni punyetes, hauria de ser actor-mag ;-)
- Que vêm ahi os franceses ! Morte aos franceses ! Ele é um traidor e passa informações aos franceses... Viva Portugal ! Viva Almeida !
23/08/06
Manies de portuguesos
Estava mirant una pel.lícula en un cinema de Covilhã i en el moment més trascendental del film: "Fruteria Irmãos Silva-Soares, a melhor fruta da Covilhã..." És terrible, atroç i indignant. Als cinemes portuguesos hi ha talls publicitaris a mitja pel.lícula :O!. Eu gosto muito do cinema, mas isto é terrivel ! Não compreendo esta tradição. Isto no meu país é um delito !
-------------------------
Ja hem començat la quarta setmana del curs de português. La llengua és fàcil d'entendre... però escriure-la i sobre tot parlar-la és una altra cosa... Jo pensava que al segon dia podria parlar português i estic veient que tardaré molt de temps en poder escriure'l i parlar-lo correctament. La pronúncia és força complicada i la llengua és un mar d'excepcions i punyetes vàries (com el català, vaja). De totes maneres, en els exàmens setmanals, estic treient bones notes :)
-------------------------
Ja hem començat la quarta setmana del curs de português. La llengua és fàcil d'entendre... però escriure-la i sobre tot parlar-la és una altra cosa... Jo pensava que al segon dia podria parlar português i estic veient que tardaré molt de temps en poder escriure'l i parlar-lo correctament. La pronúncia és força complicada i la llengua és un mar d'excepcions i punyetes vàries (com el català, vaja). De totes maneres, en els exàmens setmanals, estic treient bones notes :)
18/08/06
A cidade da Covilhã
Des de la finestra de la residència veig tota la ciutat de Covilhã i la vall del riu Zêzere. És espectacular.
Objectivament parlant Covilhã no deu ser una ciutat molt atractiva, fora de l'església i la câmara municipal (ajuntament) no té gaire més. Com tot Portugal, té parts molt degradades i decadents. No és una ciutat agradable per fer caminades ja que tot són pendents i escales i a més a més sempre hi ha moltíssima ventolera.
Personalment Covilhã m'encanta, la trobo magnífica. Deu ser perque és l'inici d'una nova experiència i m'hi trobo tan a gust que tot ho trobo magnífic. A més a més els portuguesos són una gent molt agradable i acollidora. M'agrada perdre'm pel casc antic, veure les espectaculars vistes des de qualsevol punt de la ciutat i pujar i baixar les seves costes.
Després de cremarse mig Portugal, com cada estiu, la tardor sembla que ha arribat. Plou i fa fred (vaig amb la roba d'hivern i amb abric) estem en plena muntanya.
Objectivament parlant Covilhã no deu ser una ciutat molt atractiva, fora de l'església i la câmara municipal (ajuntament) no té gaire més. Com tot Portugal, té parts molt degradades i decadents. No és una ciutat agradable per fer caminades ja que tot són pendents i escales i a més a més sempre hi ha moltíssima ventolera.
Personalment Covilhã m'encanta, la trobo magnífica. Deu ser perque és l'inici d'una nova experiència i m'hi trobo tan a gust que tot ho trobo magnífic. A més a més els portuguesos són una gent molt agradable i acollidora. M'agrada perdre'm pel casc antic, veure les espectaculars vistes des de qualsevol punt de la ciutat i pujar i baixar les seves costes.
Després de cremarse mig Portugal, com cada estiu, la tardor sembla que ha arribat. Plou i fa fred (vaig amb la roba d'hivern i amb abric) estem en plena muntanya.
11/08/06
Barcelona
- Where are you from?
- I'm from Barcelona
- Ohh, Barcelona, it'a very beautiful / I love Barcelona ! ....
Dir que ets de Barcelona crea força expectació. Tothom la coneix, ja sigui perque ja hi ha estat, hi anirà o hi vol anar. Tothom, ja siguin italians, polacs, turcs o txecs, em diuen que és una ciutat fantàstica, màgica, que els agradaria viure-hi... Fins i tot jo li estic agafant una mica de carinyo a Barcelona ;)
---------------------------------
Aquí em dic Josep García. No hi ha manera de fer entendre als portuguesos que tinc un nom compost (JM). Ells només agafen la primera i la última paraula del nom.
La solució seria fer-me dir Josep O. G. Maria ! Ara bé, la resta tampoc acerta a dir correctament el meu nom... [José], [Jiuseppe], [Jóseph], [Júse]... Tant costa dir JOSEP MARIA?... Es veu que sí.
- I'm from Barcelona
- Ohh, Barcelona, it'a very beautiful / I love Barcelona ! ....
Dir que ets de Barcelona crea força expectació. Tothom la coneix, ja sigui perque ja hi ha estat, hi anirà o hi vol anar. Tothom, ja siguin italians, polacs, turcs o txecs, em diuen que és una ciutat fantàstica, màgica, que els agradaria viure-hi... Fins i tot jo li estic agafant una mica de carinyo a Barcelona ;)
---------------------------------
Aquí em dic Josep García. No hi ha manera de fer entendre als portuguesos que tinc un nom compost (JM). Ells només agafen la primera i la última paraula del nom.
La solució seria fer-me dir Josep O. G. Maria ! Ara bé, la resta tampoc acerta a dir correctament el meu nom... [José], [Jiuseppe], [Jóseph], [Júse]... Tant costa dir JOSEP MARIA?... Es veu que sí.
08/08/06
Qui dia passa, any empeny
Doncs això, tot i que avui només sóc 1 dia més gran que ahir, sóc un any més vell. Ja sumo 23 anys... quina mandra !
A les 0:00 hores d'avui, m'han fet una festa sorpresa... ha sigut molt entranyable ! més de 30 persones cantant el Hapi birzdai tu iú, improvitzant espelmes, intentant ballar dances turques... La beguda amb la que hem celebrat el meu anivarsari ha sigut la água ardente. Són una gent tan maca :)!
---------------------------
El diumenge vaig fer una escapada al país del costat (osease Espanya). Vam fer una petita excurció a Ciudad Rodrigo, tan sols a 100 km de Covilhã. Realment és una bellíssima ciutat que val la pena visitar.
A les 0:00 hores d'avui, m'han fet una festa sorpresa... ha sigut molt entranyable ! més de 30 persones cantant el Hapi birzdai tu iú, improvitzant espelmes, intentant ballar dances turques... La beguda amb la que hem celebrat el meu anivarsari ha sigut la água ardente. Són una gent tan maca :)!
---------------------------
El diumenge vaig fer una escapada al país del costat (osease Espanya). Vam fer una petita excurció a Ciudad Rodrigo, tan sols a 100 km de Covilhã. Realment és una bellíssima ciutat que val la pena visitar.
04/08/06
Amelie existeix
Es diu Chiara i és de Ferrara (Italia). Viu en un altre món, és com una ànima sol.litària, feliç. I el que més impressiona de tot és la seva expressivitat de la cara, té el mateix somriure que Amelie, somriu a tothom però pràcticament no diu res. Crec que és la veritable Amelie.
03/08/06
El dia a dia
Ja hi som tots. Un total de 40 estudiants dividits en 3 grups i 7 persones per apartament. Hi ha moltes nacionalitats: Italia (9), Turquia (8), France (3), Espanya (4), Belgique (1), Norge (1), Bosna (1), Rep. Txeca (1), Polska (6), UK (1), Hungria (1)... i potser em deixo alguna persona...
Fins i tot hi ha una basca amb qui puc parlar l'euskera, Bai ! Covilhan euskaraz hitz egiten dut Bilbotarrarekin... D'aquesta manera, ara el que parlo és l'euskoportuguitalispanglish.
Cada mati fem 4 hores de portuguès, i a la tarda ens fan moltes activitats, com ara anar a la piscina, visites a pobles del voltant, anar de compres...
De moment m'ho estic passant moooooooolt bé, i ens donen molta canya amb el Portuguès. Després de sopar ens reunim tots i parlem com podem de tot plegat...
Fins i tot hi ha una basca amb qui puc parlar l'euskera, Bai ! Covilhan euskaraz hitz egiten dut Bilbotarrarekin... D'aquesta manera, ara el que parlo és l'euskoportuguitalispanglish.
Cada mati fem 4 hores de portuguès, i a la tarda ens fan moltes activitats, com ara anar a la piscina, visites a pobles del voltant, anar de compres...
De moment m'ho estic passant moooooooolt bé, i ens donen molta canya amb el Portuguès. Després de sopar ens reunim tots i parlem com podem de tot plegat...
31/07/06
Ja he arribat a Covilhã
Tal i com estava el panorama ahir al Prat les més de 2 hores de retard que vaig patir em semblen molt poc... en el fons vaig tenir molta sort ! Durant les hores d'espera, llegia una guia de Portugal, pensava en uns dibuixos molt divertits i també amb alguna que altra orella de V.G... No vaig perdre l'enllaç amb el tren i vaig arribar a l'hora prevista a Covilhã, on em van recollir dos monitors i em van portar fins a la residència. Comparteixo "pis" amb 2 italians i amb 1 alemany, de moment. També hi ha al costat 2 turques i una belga. Ens comuniquem amb el nou idioma italispanglish.
Covilhã és molt més maca del que esperava, però està ple de pujades i baixades. És espectacular les costes que té, que són costoses...
Demà començaré l'intensiu.
Covilhã és molt més maca del que esperava, però està ple de pujades i baixades. És espectacular les costes que té, que són costoses...
Demà començaré l'intensiu.
25/07/06
Próxima estação: Covilhã
El diumenge marxo. A primera hora amb un vueling fins a Lisboa i després amb un tren fins a Castelo Branco on enllaço amb un altre tren fins a Covilhã. Allà hi passaré un mes estudiant português. No espero gaires coses a Covilhã, una petita ciutat d’interior… L’únic que puc esperar és aprendre português, i prou, i si a més a més tinc la sort de veure coses interessants… això que guanyaré. De totes maneres un amic que ja hi ha estat a Covilhã, m’ha dit que no hi trobaré res, fins i tot m’ha donat la terrible i catastròfica notícia que el ferrocarril fins a Guarda es realitza en autocar…
De totes maneres Covilhã està situada a la Serra da Estrela, un Parc Natural i la serra més alta de Portugal… Sempre ens quedarà la muntanya…
Ah! El formatge més bo i famós de Portugal es fa a Covilhã! ...mmm… sort que m’encanta el queijo!
De totes maneres Covilhã està situada a la Serra da Estrela, un Parc Natural i la serra més alta de Portugal… Sempre ens quedarà la muntanya…
Ah! El formatge més bo i famós de Portugal es fa a Covilhã! ...mmm… sort que m’encanta el queijo!
06/07/06
Per què...?
Per què marxo? Per què Lisboa? Per què 1 any? Per què el portuguès?... Per quès… Intentaré donar explicacions…
Marxo a acabar la carrera (Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques), amb les famoses beques Erasmus. La decisió no va ser fàcil, mai és fàcil fer canvis radicals quan tens certa estabilitat… però em veig més o menys obligat a marxar per tal d’acabar aquesta carrera (horrorosa carrera). Potser la carrera no és horrorosa en sí, sinó que més aviat és la UPC qui fa que sigui horrorosa, malaltissa… Bé un cop decideixes marxar, has d’escollir a on pots anar… Aquí la decisió no va ser difícil: no podia escollir països amb idiomes molt diferents al català o castellà, ja que jo no sé anglès. El francès no m’agrada així que tenia les opcions d’Italia, Romania o Portugal. Evidentment… “menos mal que nos queda Portugal”.
Els que ja em coneixen una mica sabran que des de fa molt de temps sempre havia dit que jo volia viure una temporada a Donostia i una altra temporada a Portugal, aprendre l’euskera i aprendre el portuguès… doncs ja he viscut a Donostia i he més o menys après l’euskera (encara que l’he de millorar) i ara, abans del que em pensava, compliré el segon “projecte”… Per què veieu que tard o d’hora els meus projectes els acabo complint…Estaré 11 mesos a Portugal (10 a Lisboa), temps suficient per poder aprovar la famosa Geotècnia (allà dita Mecânica dos Solos e Fundações).
Marxo a acabar la carrera (Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques), amb les famoses beques Erasmus. La decisió no va ser fàcil, mai és fàcil fer canvis radicals quan tens certa estabilitat… però em veig més o menys obligat a marxar per tal d’acabar aquesta carrera (horrorosa carrera). Potser la carrera no és horrorosa en sí, sinó que més aviat és la UPC qui fa que sigui horrorosa, malaltissa… Bé un cop decideixes marxar, has d’escollir a on pots anar… Aquí la decisió no va ser difícil: no podia escollir països amb idiomes molt diferents al català o castellà, ja que jo no sé anglès. El francès no m’agrada així que tenia les opcions d’Italia, Romania o Portugal. Evidentment… “menos mal que nos queda Portugal”.
Els que ja em coneixen una mica sabran que des de fa molt de temps sempre havia dit que jo volia viure una temporada a Donostia i una altra temporada a Portugal, aprendre l’euskera i aprendre el portuguès… doncs ja he viscut a Donostia i he més o menys après l’euskera (encara que l’he de millorar) i ara, abans del que em pensava, compliré el segon “projecte”… Per què veieu que tard o d’hora els meus projectes els acabo complint…Estaré 11 mesos a Portugal (10 a Lisboa), temps suficient per poder aprovar la famosa Geotècnia (allà dita Mecânica dos Solos e Fundações).
Subscrever:
Comentários (Atom)
