2007. Bons propòsits

Per mí el 2006 va néixer a Amsterdam i morirà a Lisboa. L'any més mogut que he tingut mai, en tots els sentits...

El 2007 arribarà amb retard a Lisboa. Mentre vosaltres, barcelonins, ja estareu en el nou any, jo, aquí Portugal, encara estaré al passat. I no només és qüestió de l'hora de diferència...

Ja fa tres anys que tinc un mateix bon propòsit per a un any que comença (...)

FELIZ ANO 2007 !!!!

Per Nadal, cada ovella al seu corral

5 dies he passat a Badalona per Nadal. 5 dies en que he confirmat que tot continua igual. Que 5 mesos a Lisboa no són res al costat dels 23 anys que he estat a Badalona, i aquests són capaços de fer anècdota, de fer un simple parèntesi a allò que ha sigut tant intens. M'ha espantat retrobar-me amb la monotonia i veure tant lluny allò que era la meva realitat fins feia unes hores. Si en 23 anys canvien poques coses... No es pot esperar que en 5 mesos canviï res. Però tens una esperança de veure coses noves, de veure coses canviades.... Però RES...

Nadal de sopars i dinars. De veure la família i els amics. D'explicar com em van les coses.

Ara ja torno a ser a Lisboa i no fa tant de fred. Ara toca viure la 2a part. Una recta final que serà llarga i tan de bò tan intensa, positiva i maca com la primera.

A Lisboa encara està tot per fer i encara tot és possible.

Imagens dos Açores

Lagoa do Fogo; Caloura; Caldeira da Beija (Furnas); Lagoa das Furnas; Lagoa do Congro e (...)

São Miguel (Açores)

Diuen que si Déu existís viuria a les Açores... no estaria malament que es donés una volta per aquestes latituds i deixés el món una mica més en pau...

Les Açores són 9 illes, i jo estic a l'illa de São Miguel, la més gran i on està la capital, Ponta Delgada.

Les Açores són:

Verd, rural, oceà, a 1.200 km del continent, verd, vaques, mar, aigua, aïllament, roques volcàniques, oceà, sutaque*, natura, autèntic, miradors, vaques, carreteres infernals, 2h05 min. de Lisboa, aigua termal, verd, oceà, corbes, núvol-boira-vent-sol-pluja, vaques, volcà, bacallà, mar, aigua, pendents, natura, humitat, relax, isolament, certa claustrofòbia, oceà, verd, vaques...

*sutaque = accent del português de les Açores, molt partricular.

Un viatge fascinant perque gràcies al Paulo, a la seva família i als seus amics hem descobert els racons més verges de l'illa i la manera que tenen de viure-hi. OBRIGAD@ !

-----------

Demà a Lisboa, el meu present. Avui a les Açores, 1 h menys, demà passat a Barcelona 1 h més. Acabaré amb Jetlag !

2on viatge

Demà a les 05:00h marxo 5 dies al mig de l'oceà Atlàntic... Vou aos Açores !!!

Nadal a Lisboa

Per Nadal Lisboa es vesteix de gal.la. Els carrers de la Baixa i Chiado llueixen unes magnífiques llums de Nadal, que fins i tot a mí m'agraden. Al Terreiro do Paço (Praça do Comércio) hi han ficat un horrorós arbre de Nadal, segos diuen, el més gran del món i es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat.

I és que a la societat lisboeta li agrada això d'aparentar... Gastant una millonada en llumetes i arbres per semblar no sé què... Aparentar el que no són! I jo em pregunto perquè es gasten una millonada en posar llumetes a una de les artèries de la ciutat, l'avinguda Almirante Reis, quan és l'avinguda amb més droga, prostitució, pobresa, brutícia i mendicitat que he vist mai en la meva vida?... Aparentar el que no són... i a aquest pas el que no seran mai.

Canvi de nom... El mateix blog

He decidit rebatejar el meu blog. Donar-li un nom més personal, ja que el blog, un cop torni, continuarà existint i llavors el títol no tindrà sentit. L' 1 any a Lisboa / Portugal passa a dir-se samarqand{a. I aquest nom?... Samarqand és el nom d'una ciutat (Uzbequistan), en uzbec, i Samarcanda el nom en català. La simple sonoritat de la paraula em fascina, Samarcanda... Només pel nom hi vull anar... I com que m'agrada tant aquesta paraula, com sona, l'he posat com a títol del meu blog.

Doncs una petita explicació per a un nou nom. Però el blog continuarà sent el mateix...

El temps de Lisboa: HORRIBLE

S'acaba la tardor a Lisboa i el sol ha sortit derrotat d'una manera escandalosa... Malauradament la segona imatge ha sigut el pa nostre de cada dia. No exagero si dic que més del 75% dels dies ha plogut des de setembre, i quan no plovia havia una humitat com la que mostro en la fotografia... Dues imatges preses des de la finestra de casa... Dies en que sorprenia més si no plovia que no pas si plovia. Només espero que la primera imatge a partir d'ara es repeteixi més sobint...

d'Estremadura a Extremadura

El primer viatge "en sèrio" des de que estic a Lisboa m'ha portat des de l'Estremadura (Lisboa) fins a Extremadura (Espanya), passant per l'Alentejo. Un total de 958 km. realitzats en cotxe (llogat). 3 dies que hem aprofitat fins l'últim minut, on l'avançar i retrocedir el rellotge una hora he permès aprofitar encara més el temps. Un total de 14 poblacions visitades, d'Espanya i Portugal.

El millor del viatge, Monsaraz, Cáceres (que ja coneixia), Vila Viçosa, Marvão, Évora (que també coneixia), el paisatge de l'Alentejo, Mérida i Estremoz.

L'Alentejo és una regió fascinant, pels paisatges i pels típics pobles alentejans. Cases blanques amb tocs de colors grocs, blaus o fins i tot vermells. D'Extremadura hem visitat les tres capitals (Cáceres, Mérida i Badajoz), a part de la llunyana població d'Alburquerque.

Si comparem dues ciutats molt properes i de similars proporcions, Badajoz i Portalegre, les dues capitals provincials, el ritme de vida és radicalment diferent. Sembla mentida que una simple frontera canviï tant el tarannà d'una ciutat, i no només és qüestió idiomàtica... Cincerament, a Badajoz em sentia com a casa... amb les parts bones i dolentes que això comporta... I a Portalegre em sentia... senzillament, a Portugal, amb les parts bones i dolentes que això comporta...

Un viatge en que per primer cop des de que vaig aprobar, he conduït. I he conduït molt, de dia i de nit, per Espanya i per Portugal, per carreteres comarcals, Nacionals i Autovies... I m'he sentit "a vontade". Com diu l'anunci... "me gusta conducir", com a mínim més que si vaig de paquet.

Un viatge en que, com estem acostumats aquí Lisboa, els números i les poblacions juguen amb nosaltres... o nosaltres amb ells... molt graciós... o preocupant ;-)

Recomanació

No puc evitar recomanar la pel.lícula que vaig anar a veure ahir al cinema, no us enganyo si us dic que és una de les millors, per no dir la millor, pel.lícula que he vist en la meva vida. Fantàstica, meravellosa i molt romàntica, amb una fotografia també molt bonica. Un seguit de petites històries que formen un film encantador...

Paris je t'aime

Desembre... Temps de castanyes?

Ja estem al mes de desembre i les castanyeres de Lisboa continuen treballant a tot ritme. Són ben diferents a les castanyeres que estem acostumats a veure... Sobre tot per la manera que tenen de fer les castanyes... queden totalment blanques i molt més bones... El que més sobta d'aquestes castanyeres és la fumerada que fan, un fum blanc i espès, d'olor a castanyes, que no deixa veure més enllà del teu nas...

------------

El dissabte vaig anar a una festa Erasmus que es va fer en un pis a prop del Miradouro do Adamastor. No em vaig atrevir a contar tots els que hi erem, però superàvem de llarg la centena. Semblava la hora punta del metro de Barcelona aquell pis... I la gràcia és que més o menys ja tens tothom vist d'algun altre lloc, o d'una altra festa. Evidentment allà es parlava de tot menys en português :S. Per aquest motiu m'hi veuen poc en aquests tipus de festes...

1 de Dezembro

1 de desembre, festiu a Portugal. Celebren la independència de Castilla.
Expliquen que per aquelles dates, el regne de Castilla tenia dos mals de cap: Portugal i Catalunya. Com que l'exèrcit de Castilla tenia pocs homes van haver d'escollir una de les dues zones per mantenir-la al seu regne. Van escollir Catalunya i Portugal ho va tenir més fàcil per vèncer. La història va voler un Portugal independent i una Catalunya dins de l'Estat Espanyol. Millor? Pitjor? Per mi simplement és així. Portugal, en aquest camí en solitari ha aconseguit... I en aquest cas no sé ben bé què deu haver aconseguit...
M'agrada imaginar com seria la nostra realitat si en aquell dia, Catalunya s'hagués independitzat i Portugal ara fos una regió d'Espanya... Millor? Pitjor?... Mai ho sabrem... Imaginem !

----------

Els dos últims dies han estat espessos, pesats i feixucs... Necessito descansar... Deixar passar el temps per a que la boira mental s'escampi... Ha sigut una setmana de novetats, sorpreses i decepcions... Nova feina, estudiar, encara conèixer noves persones... però la boira ja escampa... com sembla que està escampant el mal temps de Lisboa. Millor fred però sol, que no pas calor però humitat i pluja.

Nova rutina

- Buenos días me llamo Josep Maria y llamo de CHEP, la empresa de palets azules, puedo hablar con el responsable del almazén por favor?...
- Que nosotros no recibimos los palets azules, coño !
- Pues disculpe y que pase un buen día...

Doncs a partir d'ara passaré 4 horetes al dia així.
En la vida Erasmus veus com els diners volen d'una manera incontrolada, i per posar una mica de fre a aquesta caiguda monetària he decidit agafar una feineta de telefonista. És horrorós. Però si vull estar una mica més tranquil, ho he de fer... D'aquesta manera trenco una promesa que vaig fer-me a mi mateix fa un parell d'anys, després d'estar al Telepizza: "No tornaré a treballar en treballs precaris". Doncs tururut pa amb oli!

Té gràcia perque CHEP-Espanya per programar els seus viatges recorre a una empresa portuguesa per fer les trucades. Així a Queviures Torroella reben una trucada d'un noi (que en aquest cas parla en català i tot) però poc s'imaginen que truco des de Lisboa... Globalització

No sé quan de temps aguantaré... Estava tan ben acostumat amb l'última feina de Barcelona !!!

Lispluja

Plou molt i pel molt que plou plou prou per que se m'ompli la paciència !

Me'n ric dels que quan pensen amb London pensen amb dies grisos i pluges... I Lisboa què !!! Un dia sí un altre també està plovent... i quan no, està diluviant. Pluges que obliguen a suspendre viatges programats, pluges que et deixen xop encara que portis paraigües... Miro per la finestra i penso... no pot ser, darrere d'aquests núvols apareixerà el sol... Però no, darrere d'aquells núvols apareixen més núvols.

El pitjor de tot és que quan ja has suspès un viatge, et lleves i fa sol. Et sents vilipendiat per la meteorologia portuguesa ;-)

Fotografies: Des de la finestra de casa, praça da Figueira.

Incógnito

Des del primer moment que vaig posar els peus a la discoteca Incógnito (Lisboa) sabia que els agradaria... Perque als amics de l'ànima els hi coneixes els gustos... I efectivament, quan van venir els vaig portar... i els va agradar. No podia fallar. M'agrada portar a algú a algun lloc i que surti satisfet...

L'Incógnito és una discoteca que fins i tot a mí m'agrada, músiques dels anys 80, un local curiós i ben ventilat !
Moltes de les nits en que surto amb els amics de la universitat, comencem a prendre alguna cosa al bar Baliza o Bicaense o fins i tot al Bela Bica i després acabem a l'Incógnito...

L'Incógnito és el nom de la discoteca... però serà que també jo estic fent d'incógnito a Lisboa? Serà...

Fim-de-semana

Un nou cap de setmana amb un viatge improvitzat, aquest cop amb l'Eva... Fugint de l'espessa boira de Lisboa vam trobar el sol a Setúbal, on vam arribar amb abrics i paraigües en una ciutat que només demanava mànigues curtes. Setúbal està injustament maltractada turísticament, és a dir, ningú la recomana i no surt a les guies... però té un casc antic i un port molt bonics. Després vam anar a Palmela, un poble que el podriem catalogar d'"autèntic". Des de dalt del castell de Palmela es pot veure tot l'estuari del Sado i la mànega de Tróia, on ara estan construïnt una mena de Benidorm que espatlla completament la vista...

A Setúbal en lloc de dinar unes típiques sardines a la planxa a peu de carrer vam anar a un magnífic McDonalds... És que som tan progres i esquerranosos que ens vam sumar a la iniciativa benèfica (Durant el cap de setmana van destinar el 20% dels beneficis a causes benèfiques) ;-P. [Tema menjar al McD, era un desig que teniem des del viatge a Santarém...]

I a l'arribar a Lisboa, un altre cop veiem una espessa boira per la Rua Augusta... Doncs no, resultava ser el fum de les castanyeres... Que és impressionantment blanc, dens i misteriós...

Nota Freaky: En el viatge d'ahir vam utilitzar 4 mitjans de transport diferents: Metro, tren, autobús i vaixell

Michael Nyman

Ahir vaig fer realitat un somni que tenia des de fa molt de temps: veure un concert del pianista i compositor de música instrumental Michael Nyman. Per fi vaig posar rostre a la Michael Nyman Band i vaig veure i sentir en viu i en directe les músiques que tan m'agraden. Fantàstic el moment en que van tocar la peça que més m'agrada de tot gènere musical: les Water Dances. Al final vam aplaudir fins que ens van fer mal les mans !
El concert també va servir per conèixer per dins el Grande Auditório CCB de Lisboa.

Michael Nyman el vaig descobrir gràcies a un fabulós i maltractat programa de ràdio que es deia Sensacions [mai millor dit] (COMRàdio).

El Serial II

Vist l'èxit que va tenir el post que vaig escriure sobre els serials de Portugal... (després sóc jo el maruja no?), heu de saber que m'he enganxat a una altra sèrie.
Es tracta del serial "Aqui não há quem viva". Sí, sí, és la còpia exacta de l'ANHQV espanyol, però versió portuguesa. Els mateixos personatges (amb els mateixos noms... El Senyor Cuesta, l'Emilio, el Paco...), les mateixes històries (calcades) i fins i tot els mateixos diàlegs... és divertit veure l'Emilio demanant "um pouquinho de por favor".
Tot i que les còpies mai superen a la real, aquí la sèrie és força divertida.
De totes maneres, l'eix vertebrador de la cas continua essent el Cobras&Lagartos, això sí que és un serial amb totes les de la llei !

Recordeu que si veig algún serial és NOMÉS per practicar el meu português ;-)

Cheira a Mar

Un cap de setmana tranquil... Tranquil després de sortir el dijous i el divendres, clar. Un cap de setmana amb que m'he retrobat amb els amics de Covilhã, que feia molt de temps que no veia, massa potser. I un cap de setmana en que he fet un viatge improvitzat a Caldas da Rainha i Foz do Arelho. Improvitzat perque no pensava fer cap sortida, però quan et fan la pregunta de "Demà vols venir a tal lloc de viatge?" En el meu cas, difícilment puc dir que no.

Foz do Arelho és la platja de Caldas de Rainha i també la desembocadura del llac d'Óbidos. Un lloc molt bonic i que quan he arribat he sentit com mai l'olor (cheiro) a mar, a oceà !

Va de cantants

És sabut que un dels meus punts febles és la música... És normal que quan parlem amb la gent d'aquest grup o d'aquell cantant jo sempre pregunto de qui coi es parla... ho admeto, sóc un ignorant de la música. Tot i això sembla que tinc un imant per relacionar-me amb músics i cantants... A Badalona tinc una gran amiga que canta, la Gina, però és que he arribat aquí a Lisboa i sense saber-ho he acabat vivint amb una cantant reconeguda, la Danae (podeu veure el link). Ella ja ha tret un disc i quan he sortit amb ella, alguna que altra persona la reconeix i la felicita... Una de les millors amigues que he fet a la universitat, la Sílvia, resulta que també canta en un grup i toquen en alguns locals. I una altra gran amiga de la casa, la Glória resulta que, entre moltes altres coses, tembé és cantant... en el seu dia també va treure el seu disc i ara, cada quinta (dijous), el punt de trobada és el Vela Bica, on fa un concert que esdevé fantàstic al llarg de la nit.

A veure si aprofito aquestes influències per conèixer una mica aquest món de la música...

A Glória num dos concertos de cada quinta no Vela Bica