Baixo Alentejo (Litoral)

Grândola ha sigut una de les quatre ciutats que vaig visitar el dijous.
Vaig començar a Sines, ciutat natal de Vasco da Gama. Un importantíssim port industrial del país i amb una potent industria petro-química. A destacar de Sines, l'oleoducte que travessa la ciutat i el port i la platja.

Després, camí de Grândola, està Santiago do Cacém, amb un bonic castell, molt semblant al de Sesimbra.

A seguir Grândola, d'on només es pot destacar el monument del clavell.

I després vam acabar a Alcácer do Sal, sense dubte la millor de les quatre. Amb el riu Sado, al casc antic i el castell.

Grândola, vila morena

I per acabar amb el tema revolucionari, ahir vaig passar per Grândola, ciutat on està basada la cançó més cantada de la revolució: Grândola, vila morena. Allà hi ha un monument dedicat al 25 d'Abril:

http://www.youtube.com/watch?v=PBK7bd3UYow

I la cançó diu:

Gândola, vila morena,
terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade.

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade.

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade.

25 Abril

I res més. Clavells i manifestació. 25 d'Abril.
Es troba a faltar algun acte oficial commemoratiu de tal data.

Portugal pela liberdade, 25 de Abril sempre.

De la Rosa, al Clavell

Demà serà un gran dia:

Demà celebrem el 33è aniversari de la "Revolução dos Cravos" (Revolució dels clavells). Revolució que va portar de nou a la democràcia Portugal. Revolució pacífica liderada pel propi exèrcit, que s'alçà contra el llavors dictador Marcelo Caetano (Successor de Salazar). Tota una lliçó a la veïna Esp...

I demà tots baixarem per l'Avenida da Liberdade, celebrant-ho.

Parabéns Portugal

Felicitats Portugal

São Jordi

23 d'abril, dia de Sant Jordi.

El primer cop que passo el dia que més m'agrada de tot l'any fora de Catalunya. M'agradaria ser-hi... però aquest any... NO TOCA !

Aquí la meva contrubució al Sant Jordi:

Acontece em Portugal... (só?) V

Si vas per Portugal i veus en una tenda, en una taquilla de metro o en un mostrador el cartell "Volto já" (Ara torno), posa't a tremolar.

A Portugal el temps és relatiu, el já es pot convertir en hores. Només cal tenir paciència i resignació.

I, evidentment, el temps que trigaran a tornar és inversament proporcional a la urgència que tens en rebre el servei. No és Murffi, és, simplement, Portugal.

DC i DV

Des de que he deixat la feina, els dimecres i divendres s'han convertit en dies d'excursions per Portugal.

L'altre dia vaig anar a Sesimbra, petit poble pesquer de la serra d'Arrábida:

Sesimbra: Un cementiri, dins del castell

Monsaraz: Una plaça de Toros, dins del castell

Palmela: Un parador Nacional, dins del castell

Monsanto: Una presó, dins del castell

Lisboa (São Jorge): Un mirador, dins del castell

A Portugal els castells es reutilitzen... i de quina manera !

Coisas da língua I

M'encanten les "brincadeiras" de la llengua. I sobretot les paraules que són iguals en català/castellà i en portuguès, però el significat és invers:

ESQUISITO > en portuguès és una paraula negativa "esta comida é esquisita" vol dir ni més ni menys que "aquest menjar és una cosa rara i dolenta... una porqueria".

ESPANTOSO > en portuguès és una paraula molt positiva. "O serviço do hotel foi espantoso" vol dir ni més ni menys que "el servei de l'hotel va ser extraordinari".

FOFO > en portuguès és una paraula entranyable. "Oh, olha a rapariga, é tão fofa" (mira aquesta noia, és tan fofa) vol dir ni més ni menys que la noia és simpàtica, agradable...

´` > Els accents en portuguès es llegeixen al contrari que en català: Évora es llegeix [èv(f)ura] o nós es llegeix [nòs].

I sabeu que a Portugal porto CALCES ??? (Calça > pantaló, mal pensats !)

Per cert, brincadeira no vol dir que la llengua salta, sinó que "brincar" vol dir jogar o fer bromes...

El món és Público

Quan viatjo per Portugal (en tren), que és bastant sobint, ja quasi s'ha transformat en una rutina setmanal, faig una cosa que mai m'hagués pensat que m'agradaria tant: Llegir el diari.

Però no de la manera que ho feia a Barcelona, llegir només allò que m'interessa o només els titulars... Aquí llegeixo totes les notícies i opinions. De la primera a l'última lletra (per amortitzar els 0,90 Eur :P)...

I m'agrada. M'agrada el Público com a diari. És simplement, genial. Fins al punt que no sé si el diari és l'excusa per viatjar o el viatje és l'excusa per llegir el diari...

A L E N T E J O

Els alentejans tenen la fama de ser persones molt tranquiles, l e n t e s, sense atabalar-se per res... deu ser també per les bastes distàncies que hi ha entre pobles...


Aquesta Setmana Santa he tornat a l'Alentejo, per primer cop, al Baixo Alentejo. I pensareu... que pesao és el JM amb l'Alentejo... però és que és una terra que adoro.

Començant per la capital, Beja, i recorrent la praça da República, la muralla i el casc antic.

I després a un poblet, sobre el riu Guadiana, un poble preciós anomenat Mértola.

Aquesta Setmana Santa, dedicada a viatjes regionals, també m'he mogut per l'Estremadura: a Torres Vedras, Lourinhã i Bombarral. Ni fu ni fa, cap de les tres.

Què fas aquí?

Tard o d'hora havia de passar. Amb la invasió d'espanyols i catalans que tenim a Lisboa per aquestes dates no és estrany topar-se amb algú conegut.

El dissabte em vaig topar amb una coneguda de Badalona. A la pregunta : "Què fas per aquí?" la resposta: "viure". Ho reconec em considero una alfacinha més !

Simplement ella feia el turista.

El meu barri

Aquí us presento el meu barri: Baixa (o també anomenat Baixa Pombalina), però per a mí, és a Baixa.

No cal dir que és el barri que més m'agrada de Lisboa. Però és veritat que a tothom li agrada el seu barri.

la Baixa està entre el riu Tejo, el Chiado, l'Alfama i Anjos. Aquest original nom és degut a que és la part més baixa de Lisboa. Sí, la que s'inunda si hi ha fortes pluges. A la Baixa tenim el Terreiro do Paço (praça do Comércio), el Rossio, l'elevador de Santa Justa, la Rua Augusta i la câmara municipal (ajuntament). I com no, la PRAÇA DA FIGUEIRA, la meva plaça:

Aquest barri manté una estructura quadriculada, semblant a l'Eixample de Barcelona. Això és degut a la reconstrucció que va fer el Marquês de Pombal després del terratrèmol que va destruir Lisboa l'any 1755.

A capital de Portugal:

Pois é, a capital portuguesa é Entroncamento

É, sem dúvida, a capital ferroviária de Portugal. Onde nasce a linha da Beira Baixa / Este, desde a linha do Norte.

Como cidade, uma porcaria, mas é o sonho dos que gostamos dos caminhos de ferro.

culebrón

I després de la festa d'aniversari, nit de diumenge a dilluns, quan jo ja intentava dormir, per volta de la 01:00, se senten uns crits de dona, molt forts. Jo em vaig llevar i pensant que venien del carrer vaig mirar per la finestra. Però res.

Més tard tornen els crits i surto al menjador, on estan les tres companyes de pis també sense saber què passa. Efectivament, els crits vénen del pis de dalt. Obrim la porta, a la par que truquem a la policia, i veiem com surt una noia, perseguida per (la parella?) que l'estava atonyinant de valent. Ella es va refugiar al pis dels veïns de l'àtic.

Arriba la policia i posa ordre, encara que la noia torna a casa seva i diu que eren atacs d'istèria (a nosaltres no ens enganya).

Nosaltres tanquem la porta i intentem tornar a la normalitat. Més val no ficar-s'hi, la bona obra ja estava feta, vam trucar a la policia (al igual que altres veïns).

Bolo

Tot entonant la cançó d'aniversari:

Parabéns a vocês,
nesta data querida,
muitas felicidades,
muitos anos de vida

Ahir, 1 d'abril, va ser l'aniversari de la Danae i la Stefania. I va ser l'excusa per fer un sopar improvitzat i un meravellós BOLO !

Bolo, fantàstica paraula portuguesa... B O L O, de xocolata... mmmm

Elvas < Alentejo

Del viatje que vam fer per l'Alentejo (desembre) ens van quedar algunes coses pendents, com ara Elvas i Castelo de Vide. Ahir vaig anar a la caça d'Elvas, l'última ciutat de Portugal, abans d'arribar a Badajoz.

Un entranyable viatje en tren de 5 hores. Un tren (o per ser exactes, vagó, ja que era un simple automotor), que encara fent el trucu-trum - trucu-trum travessava kilòmetres i kilòmetres de paissatge típicament alentejà... estacions desertes, absència de civilització, alguns cavalls i moltes cigonyes...

Al tren, només 8 viatgers, dels quals només 5 són les que arribem a Elvas. Uns avis que porten la néta al poble, una àvia de dol (i amb mocador negre al cap), un pagès que va a la "Fazenda", un militar que torna al poble i un home gran, amb bastó i trajat, el mateix que treu l'entrepà de formatge i una botella de vinho tinto per fer un refrigeri.

És la gràcia de viatjar en dies feiners, dies "normals".

Elvas em recorda moltíssim a Almeida, ciutats fortament fortificades, muralles i contra-muralles, tot i que Elvas manté l'estètica alentejana. Ha valgut la pena, sí, llevar-se a les 6:30... i és que hi ha viatjes que només es poden fer sol.

Amb la primavera... Tot s'altera

Sales que es transformen en dormitoris, dormitoris que es transformen en estudis de gravació, cases que semblen sales de concerts...

La primavera arriba i els nous projectes també. La Danae està fent les maquetes per al nou disc, i les gravacions es fan a casa. Dies de creuar-me pels passadissos músics de renom, vinguts de diferents països...

Sssht! Silêncio, grava-se !

Acontece em Portugal... (só?) IV

Hi ha coses que no s'entenen, ni del dret, ni del revés.

Explico el cas:

Ahir van fer la gran final del "o gran português da história". Es tracta d'un programa on els portuguesos devien escollir la personalitat més trascendental de la història portuguesa. Hi competien Fernando Pessoa, Amália Rodrigues, Rei D. Enriques (fundador de Portugal)... i així un munt de persones, artistes, polítics... Semblant amb el programa que va fer TV3, amb la diferència que aquí aquest programa (de la RTP-1) ha anat una miqueta més enllà, i els diaris també s'han fet ressò i hi ha hagut un debat general...

El guanyador ha sigut (i per bastanta diferència): António de Oliveira Salazar. El mateix dictador Salazar. [És com si triessin com a la persinalitat més important de la història Espanyola a Franco].

Salazar (1889-Vimieiro/Santa Comba Dão - 1970) va governar Portugal (sota una dictadura) més de 40 anys i era de la corda de Franco, Mussolini i Hitler...

I aquest especímen ara és considerat el gran portuguès de la història.

Que algú m'expliqui què passa, perque jo no entenc res. Què se n'ha fet de l'esperit de la revolució dels clavells del 25 d'abril?...

Los Otros I

Almada, Seixal, Barreiro i Montijo són les poblacions que miren a Lisboa desde l'altra banda del riu, ja al districte de Setúbal. També conegudes com a "bastião comunista", doncs són el cinturó roig de la regió i les seves câmaras estan governades pel PCP.

Tinc el propòsit de conèixar cada ciutat del bastião, i començo per Barreiro.

20 minuts de transporte fluvial (barco) i ja hi ets, ets a una ciutat industrial i obrera, aparentment horrorosa. Però com passa a Portugal, quant més lleig, més autèntic i quan més autèntic, més m'agrada. De moment, la part més decadent i autèntica del país l'he vist aquí, a Barreiro. Impensables imatges com les de Barreiro a la ja moderna Espanya (i és que vivint a Portugal veus com Espanya està molt millor del que pensava).

Properament, les altres...

Acontece em Portugal... (só?) III

La setmana passada vaig ser testimoni de dos robatoris.

El primer va ser al tramvia 28E, on un carterista li va robar la cartera (vilment) a un passatger.

El segon va ser aquest diumenge a l'Alfama: Als meus nassos vaig veure com, des d'una moto, dos "quillos" li prenien el mòvil a una noia.

Deu ser un avís per no baixar la guàrdia... però jo ja porto 8 mesos i no m'ha passat res ! :P