I després de la festa d'aniversari, nit de diumenge a dilluns, quan jo ja intentava dormir, per volta de la 01:00, se senten uns crits de dona, molt forts. Jo em vaig llevar i pensant que venien del carrer vaig mirar per la finestra. Però res.
Més tard tornen els crits i surto al menjador, on estan les tres companyes de pis també sense saber què passa. Efectivament, els crits vénen del pis de dalt. Obrim la porta, a la par que truquem a la policia, i veiem com surt una noia, perseguida per (la parella?) que l'estava atonyinant de valent. Ella es va refugiar al pis dels veïns de l'àtic.
Arriba la policia i posa ordre, encara que la noia torna a casa seva i diu que eren atacs d'istèria (a nosaltres no ens enganya).
Nosaltres tanquem la porta i intentem tornar a la normalitat. Més val no ficar-s'hi, la bona obra ja estava feta, vam trucar a la policia (al igual que altres veïns).
Subscrever:
Enviar feedback (Atom)
3 comentários:
que mal rollo
Lamentable......sembla que el tema de la violència de gènere és universal i internacional. Com podem construir un sistema social on la dona es culpabilitzi dels atacs de la seva parella?
Per començar cal combatir aquest problema abans no es materialitzi, educant als nens a les escoles en igualtat.
Quan el mal es produeix la solució la té la dona a la seva mà. És un problema semblant a l'alcoholisme, si un no n'és conscient, no es pot començar a remuntar.
Enviar um comentário