Intendente

L'altre dia vaig fer una cosa que tenia moltes ganes de fer: conèixer l'interior d'Intendente quan ja és fosc.

Intendente és el barri que està considerat més perillós de Lisboa, i no recomanen passar-hi cap al vespre. L'altre dia anava cap a casa des de Graça i se'm va acudir passar-hi, per comprovar si és com diuen. Realment passar per Intendente (pels carrerons interiors) és com entrar a un submón, a una depresió dins de la decadència. Em sentia extrany però tampoc insegur, si camines amb decisió, com si tinguéssis un destí, i no busques brega, no trobes brega.

Alguna dona de moral distreta, que parla de tú als homes i fuma em deia "amigo" quan passava, en busca de vés a saber què...

11 valores

Això senzillament vol dir que...

HE APROVAT !!!!!

Per poc, però no demano més. Només volia aprovar... Feia 5 anys que volia aprovar un examen d'aquesta assigantura ! I ho he aconseguit !

Per primer cop veig que sóc capaç de superar allò que ja creia impossible, allò que em semblava que m'havia derrotat definitivament. Ara em veig en força de guanyar al monstre. He tingut que recórrer a un altre país i a una altra llengua... Això que he guanyat ! Peró ara puc dir allò que ja va dir algú...

Esto es el principio del fin de una pesadilla...

A Lisboa, ara més que mai, tot està per fer i tot és possible !

[Avui és un dia històric en la meva vida :P]

mentres espero...

Ahir vaig anar de Rebaixes al Centre Comercial Colombo per comprar una motxila viatgera. I és que el mes més curt de l'any es preveu molt mogudet, objectiu: durant el mes de febrer posar els peus en 8 països diferents.

Mentres, espero i espero un número.

Aprofitar el F-d-S

Doncs aquest cap de setmana passat he rebut la 2a visita d'amics de Barcelona. En aquest cas el Marc, el Vicenç i el Gerard que simplement amb un parell de dies s'han pogut fer una amplíssima idea de la moguda nocturna de Lisboa. El famós Incógnito, el Tejo Bar (amb les peculiaritats diverses), el Bairro Alto, el Mexcal, la Bica i l'Óka Bar.

I una petita ruta per Lisboa, que mai em cansaré de fer, perque, senzillament, m'encanta la ciutat. Un cap de setmana ben aprofitat.

Acontece em Portugal ... (só?) I

Portugal és el país del bacallà, el gall de Barcelos, la ~, la lenta burocràcia... i d'aquestes voreres.

Totes les voreres del país són així: incòmodes, relliscoses, mortals quan plou, mal drenants, cares de construcció, precisen de molta mà d'obra, cares de mantenir, poc resistents, lentes de construir... i mil coses negatives més.

L'únic positiu que li veig a aquestes voreres és que com a mínim són boniques, sí, i peculiars. Però ni se t'acudeixi dir-li a un portuguès que utilitzi el senzill i barat peanot (el més comú en voreres). L'estètica prima a la funcionalitat, però en aquest cas ho veig desproporcionat. Caure pel terra quan plou, no és funcional, per molt bonica que sigui una vorera...

És el nacionalisme portat fins a les voreres.

El monstre és allà... i aquí també !

Surto esgotat d'un examen que ha sigut excepcionalement difícil. Ha sigut un monstre d'examen.

Espero el resultat sense gaires esperances. D'aquí a dues setmanes, la segona volta.
Serà el moment !

3 dies i...

Ja s'acosta el dia de l'examen. Del terrorífic examen.

Per primer cop en aquesta matèria, puc dir que vaig a un examen sense haver faltat a CAP aula i havent estudiat a consiència. Serà suficient per aprovar?

El Serial III

L'estimable telenovel.la Cobras &Lagartos va acabar, amb la mort de la mavalvada Leona i la destrucció de la Luxus. De totes maneres ja hi ha un altre serial, també brasiler, que la substitueix: Páginas da vida. S'apren molt d'aquests serials, sobre tot per practicar el brasiler i les seves característiques.

Per una altra banda a Portugal ha arribat també la sèrie espanyola "7 vidas". Tal i com van fer amb ANHQV, els decorats són els mateixos i han imitat els mateixos personatges: La Sole, el Paco, la Carlota... Fins i tot s'assemblen físicament, i les històries són les mateixes. Aquí també té força gràcia la sèrie... Com que aquí estan a la primera temporada i de la sèrie espanyola encara m'enrecordo, sé perfectament el que passarà i com passarà, però tens aquella curiositat de veure com sonarà amb portuguès. És una gran sort, ja que jo era un fan de 7 vidas i Tele 5 ja se l'ha carregat, però aquí tinc un succedani!

Sinceramente... Mafalda

Doncs mentre estic estudiant per l'examen de Mecânica dos Solos e Fundações, m'he anat llegint les 1920 tires de la Mafalda, aprofitant que a casa tenim tota la col.lecció.
Tot i que ella és argentina, l'he llegit en portuguès, però m'encanta la seva filosofia de vida, la seva sinceritat... Uns dels personatges que m'han agradat més són la Libertad i el Guille.

Recomano la lectura de Mafalda perquè ella s'atreveix a dir les coses que molts no gosem dir...

Imagens: Extremadura (.es) / Alentejo (.pt)

(Viagem realizada ao dezembro do 2006)

(1)(2) Mérida, la Roma Ibèrica; (3)(4) Cabeça de Carneiro, l'Alentejo en estat pur; (5) Monsaraz, un dels pobles més bonics que he vist mai, només equiparable a Pampaneira o Capileira (Alpujarra granadina) i (6) Évora, capital de l'Alentejo.

El viatge per l'Alentejo va ser un dels més bonics que he fet per la Península Ibèrica.

2007. Bons propòsits

Per mí el 2006 va néixer a Amsterdam i morirà a Lisboa. L'any més mogut que he tingut mai, en tots els sentits...

El 2007 arribarà amb retard a Lisboa. Mentre vosaltres, barcelonins, ja estareu en el nou any, jo, aquí Portugal, encara estaré al passat. I no només és qüestió de l'hora de diferència...

Ja fa tres anys que tinc un mateix bon propòsit per a un any que comença (...)

FELIZ ANO 2007 !!!!

Per Nadal, cada ovella al seu corral

5 dies he passat a Badalona per Nadal. 5 dies en que he confirmat que tot continua igual. Que 5 mesos a Lisboa no són res al costat dels 23 anys que he estat a Badalona, i aquests són capaços de fer anècdota, de fer un simple parèntesi a allò que ha sigut tant intens. M'ha espantat retrobar-me amb la monotonia i veure tant lluny allò que era la meva realitat fins feia unes hores. Si en 23 anys canvien poques coses... No es pot esperar que en 5 mesos canviï res. Però tens una esperança de veure coses noves, de veure coses canviades.... Però RES...

Nadal de sopars i dinars. De veure la família i els amics. D'explicar com em van les coses.

Ara ja torno a ser a Lisboa i no fa tant de fred. Ara toca viure la 2a part. Una recta final que serà llarga i tan de bò tan intensa, positiva i maca com la primera.

A Lisboa encara està tot per fer i encara tot és possible.

Imagens dos Açores

Lagoa do Fogo; Caloura; Caldeira da Beija (Furnas); Lagoa das Furnas; Lagoa do Congro e (...)

São Miguel (Açores)

Diuen que si Déu existís viuria a les Açores... no estaria malament que es donés una volta per aquestes latituds i deixés el món una mica més en pau...

Les Açores són 9 illes, i jo estic a l'illa de São Miguel, la més gran i on està la capital, Ponta Delgada.

Les Açores són:

Verd, rural, oceà, a 1.200 km del continent, verd, vaques, mar, aigua, aïllament, roques volcàniques, oceà, sutaque*, natura, autèntic, miradors, vaques, carreteres infernals, 2h05 min. de Lisboa, aigua termal, verd, oceà, corbes, núvol-boira-vent-sol-pluja, vaques, volcà, bacallà, mar, aigua, pendents, natura, humitat, relax, isolament, certa claustrofòbia, oceà, verd, vaques...

*sutaque = accent del português de les Açores, molt partricular.

Un viatge fascinant perque gràcies al Paulo, a la seva família i als seus amics hem descobert els racons més verges de l'illa i la manera que tenen de viure-hi. OBRIGAD@ !

-----------

Demà a Lisboa, el meu present. Avui a les Açores, 1 h menys, demà passat a Barcelona 1 h més. Acabaré amb Jetlag !

2on viatge

Demà a les 05:00h marxo 5 dies al mig de l'oceà Atlàntic... Vou aos Açores !!!

Nadal a Lisboa

Per Nadal Lisboa es vesteix de gal.la. Els carrers de la Baixa i Chiado llueixen unes magnífiques llums de Nadal, que fins i tot a mí m'agraden. Al Terreiro do Paço (Praça do Comércio) hi han ficat un horrorós arbre de Nadal, segos diuen, el més gran del món i es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat.

I és que a la societat lisboeta li agrada això d'aparentar... Gastant una millonada en llumetes i arbres per semblar no sé què... Aparentar el que no són! I jo em pregunto perquè es gasten una millonada en posar llumetes a una de les artèries de la ciutat, l'avinguda Almirante Reis, quan és l'avinguda amb més droga, prostitució, pobresa, brutícia i mendicitat que he vist mai en la meva vida?... Aparentar el que no són... i a aquest pas el que no seran mai.

Canvi de nom... El mateix blog

He decidit rebatejar el meu blog. Donar-li un nom més personal, ja que el blog, un cop torni, continuarà existint i llavors el títol no tindrà sentit. L' 1 any a Lisboa / Portugal passa a dir-se samarqand{a. I aquest nom?... Samarqand és el nom d'una ciutat (Uzbequistan), en uzbec, i Samarcanda el nom en català. La simple sonoritat de la paraula em fascina, Samarcanda... Només pel nom hi vull anar... I com que m'agrada tant aquesta paraula, com sona, l'he posat com a títol del meu blog.

Doncs una petita explicació per a un nou nom. Però el blog continuarà sent el mateix...

El temps de Lisboa: HORRIBLE

S'acaba la tardor a Lisboa i el sol ha sortit derrotat d'una manera escandalosa... Malauradament la segona imatge ha sigut el pa nostre de cada dia. No exagero si dic que més del 75% dels dies ha plogut des de setembre, i quan no plovia havia una humitat com la que mostro en la fotografia... Dues imatges preses des de la finestra de casa... Dies en que sorprenia més si no plovia que no pas si plovia. Només espero que la primera imatge a partir d'ara es repeteixi més sobint...

d'Estremadura a Extremadura

El primer viatge "en sèrio" des de que estic a Lisboa m'ha portat des de l'Estremadura (Lisboa) fins a Extremadura (Espanya), passant per l'Alentejo. Un total de 958 km. realitzats en cotxe (llogat). 3 dies que hem aprofitat fins l'últim minut, on l'avançar i retrocedir el rellotge una hora he permès aprofitar encara més el temps. Un total de 14 poblacions visitades, d'Espanya i Portugal.

El millor del viatge, Monsaraz, Cáceres (que ja coneixia), Vila Viçosa, Marvão, Évora (que també coneixia), el paisatge de l'Alentejo, Mérida i Estremoz.

L'Alentejo és una regió fascinant, pels paisatges i pels típics pobles alentejans. Cases blanques amb tocs de colors grocs, blaus o fins i tot vermells. D'Extremadura hem visitat les tres capitals (Cáceres, Mérida i Badajoz), a part de la llunyana població d'Alburquerque.

Si comparem dues ciutats molt properes i de similars proporcions, Badajoz i Portalegre, les dues capitals provincials, el ritme de vida és radicalment diferent. Sembla mentida que una simple frontera canviï tant el tarannà d'una ciutat, i no només és qüestió idiomàtica... Cincerament, a Badajoz em sentia com a casa... amb les parts bones i dolentes que això comporta... I a Portalegre em sentia... senzillament, a Portugal, amb les parts bones i dolentes que això comporta...

Un viatge en que per primer cop des de que vaig aprobar, he conduït. I he conduït molt, de dia i de nit, per Espanya i per Portugal, per carreteres comarcals, Nacionals i Autovies... I m'he sentit "a vontade". Com diu l'anunci... "me gusta conducir", com a mínim més que si vaig de paquet.

Un viatge en que, com estem acostumats aquí Lisboa, els números i les poblacions juguen amb nosaltres... o nosaltres amb ells... molt graciós... o preocupant ;-)

Recomanació

No puc evitar recomanar la pel.lícula que vaig anar a veure ahir al cinema, no us enganyo si us dic que és una de les millors, per no dir la millor, pel.lícula que he vist en la meva vida. Fantàstica, meravellosa i molt romàntica, amb una fotografia també molt bonica. Un seguit de petites històries que formen un film encantador...

Paris je t'aime