Contrastos

Al dia següent d'anar a Grândola, que només pel nom ja es respira a comunisme... vaig anar a Fátima. Sí senyors, he anat a Fátima. I és que un bon viatjer ha d'anar a tot arreu.

Fátima és un lloc únic. És un parc temàtic dedicat a la religió. Una monstruositat. Hotels, museus, tendes, tendes i més tendes de souvenirs de verges de Fátima. No m'imaginava una papanatada de tal calibre.

Gent anant de genolls fins al punt on a la Jacinta i al Francisco, dos joves pagesos (que es devien acabar de fumar un porro) deien que se'ls va aparèixer la Verge. Ja veus tú quina gràcia, a dos els dóna per dir que els apareix un fantasma, i monten un circ a Fátima.

I un grapat de cartells ens recorden que la majoria som uns pecadors, que fem polítiques de la mort i en contra de la família...

Val la pena anar-hi, ho dic en sèrio. Als catòlics-practicants perquè allà se sentiran més a prop del Cel, i als ateus per veure com l'ésser humà pot fer coses tan patètiques i ridícules com les de Fátima. Patètic, sí, i cutre, caspós. I per confirmar que allà on alguns hi veuen vés a saber què els altres hi veiem un simple negoci d'una institució que s'autoanomena Justa, Respectuosa... No sé com no se'ls cau la cara de vergonya.

I tot això ho dic amb el respecte (relatiu) que li puc tenir a aquesta institució.

Nota: Fátima no és un lloc com Montserrat o Núria, on a part del simbolisme religiós, hi ha una certa armonia i respecte. Fátima és un circ i un Parc Temàtic.

He dicho.