Portugal és el país del bacallà, el gall de Barcelos, la ~, la lenta burocràcia... i d'aquestes voreres.
Totes les voreres del país són així: incòmodes, relliscoses, mortals quan plou, mal drenants, cares de construcció, precisen de molta mà d'obra, cares de mantenir, poc resistents, lentes de construir... i mil coses negatives més.
L'únic positiu que li veig a aquestes voreres és que com a mínim són boniques, sí, i peculiars. Però ni se t'acudeixi dir-li a un portuguès que utilitzi el senzill i barat peanot (el més comú en voreres). L'estètica prima a la funcionalitat, però en aquest cas ho veig desproporcionat. Caure pel terra quan plou, no és funcional, per molt bonica que sigui una vorera...
És el nacionalisme portat fins a les voreres.
3 comentários:
...Gairebé ...en Joan Barril..
Uala....estic recordant un gran moment on el meu cos així de sobte, es va precipitar en direcció terra....I tu hi eres..!!! Que ho recordes?? Espero que no t'hagis trencat res, no fotem!
De totes maneres, a mi m'encanten aquestes voreres i només les persones que cauen i són a punt de trencar-se la crisma a Lisboa les troben un incordi!!!
Apa guapo, a disfrutare moito! Um beijo!
Vá,não compreendo catalã, mas do pouco que percebi, pareces estar a criticar a nossa calçada portuguesa...mau, mau. !!!
vês como é bonita, até dás um destaque aqui no teu blog...lololol
abraços
Enviar um comentário