...ve de (1/3) (25/06/2007)
Va arribar a Lisboa, però no la va voler ni veure. Per això ja tindria molt de temps. Primer havia d'aprendre portuguès a Covilhã, una petita ciutat interior. Va arribar sol a una ciutat on el van recollir i portar a la residència on viuria més d'un mes. Va entrar a un pis amb unes vistes meravelloses, però encara estava sol. Tenia ganes de saber amb qui viuria. I de mica en mica van anar arribant els companys (que sempre recordarà a D, L i V, tots italians). I dels veïns/es recordarà a A, D, J, A, C, B, R, N i L. Però entre tots erem més de 40. D'aquest mes destaca el bon ambient entre els companys, el fantàstic curs de portuguès amb la professora R i les amistats esmentades, de com les 40 persones li van cantar un Aniversari Feliç i de les excursions fetes.
Però l'hora de posar-se a prova va arribar quan va baixar a la capital, a Lisboa. Aquí tenia que ser ell qui havia de buscar-se la vida. Es va instal.lar en una pensió i els primers dies van tenir un sol objectiu: buscar pis. Dies d'anar a taulers d'anuncis de les universitats, trucades i visites a apartaments. Finalment un anunci de la universitat de Belles Arts el va dur a la praça da Figueira. Era genial, el pis. Primer va dir que no (pel preu) però després de valorar-ho... Trucada per veure si encara estava lliure i al final allà es va quedar. Compartiria pis amb A, D, S i la gata Lola. A i D resulta que eren parella, i D una cantant famosa. A amb una trajectòria espectacular en temes d'art i S, la poliglota, fins i tot apareixeria en una pel.lícula.
Va arribar a Lisboa, però no la va voler ni veure. Per això ja tindria molt de temps. Primer havia d'aprendre portuguès a Covilhã, una petita ciutat interior. Va arribar sol a una ciutat on el van recollir i portar a la residència on viuria més d'un mes. Va entrar a un pis amb unes vistes meravelloses, però encara estava sol. Tenia ganes de saber amb qui viuria. I de mica en mica van anar arribant els companys (que sempre recordarà a D, L i V, tots italians). I dels veïns/es recordarà a A, D, J, A, C, B, R, N i L. Però entre tots erem més de 40. D'aquest mes destaca el bon ambient entre els companys, el fantàstic curs de portuguès amb la professora R i les amistats esmentades, de com les 40 persones li van cantar un Aniversari Feliç i de les excursions fetes.
Però l'hora de posar-se a prova va arribar quan va baixar a la capital, a Lisboa. Aquí tenia que ser ell qui havia de buscar-se la vida. Es va instal.lar en una pensió i els primers dies van tenir un sol objectiu: buscar pis. Dies d'anar a taulers d'anuncis de les universitats, trucades i visites a apartaments. Finalment un anunci de la universitat de Belles Arts el va dur a la praça da Figueira. Era genial, el pis. Primer va dir que no (pel preu) però després de valorar-ho... Trucada per veure si encara estava lliure i al final allà es va quedar. Compartiria pis amb A, D, S i la gata Lola. A i D resulta que eren parella, i D una cantant famosa. A amb una trajectòria espectacular en temes d'art i S, la poliglota, fins i tot apareixeria en una pel.lícula.
El primer contacte a la universitat va ser amb F, que es convertiria amb un gran amic fins al final, però va ser amb A amb qui va compartir les aventures de l'Erasmus. Conèixer a A va ser com trobar la persona adequada en el moment adequat. A, i els seus, P/L, M, R, M i S van fer que, en un ambient plenament portuguès, el féssin estimar la nit lisboeta. El famós Incógnito, el sempre Baliza a la Bica. I també a la Bica anava a concerts d'una altra amiga, G, persona peculiar on les hagi... Gràcies a aquetses amistats, en que es va sentir tan lliure com realment és, es va allunyar definitivament del món Erasmus. Va aconseguir el que tan volia: estar en un ambient portuguès.
I durant els tres primers mesos va passar una cosa inesperada: E viuria també a Lisboa. Això ja va ser una casualitat curiosa, però durant el poc temps en que van conviure a Lisboa inexplicablement aquesta paraula "casualitat" seria una constant, sobretot per a E, per gràcia o per desgràcia. Amb E, que va arribar com amiga i va marxar com AMIGA van fer viatjes (Extremadura/Alentejo) i Açores, el viatje més exòtic de Portugal. E vivia també amb T.
I durant els tres primers mesos va passar una cosa inesperada: E viuria també a Lisboa. Això ja va ser una casualitat curiosa, però durant el poc temps en que van conviure a Lisboa inexplicablement aquesta paraula "casualitat" seria una constant, sobretot per a E, per gràcia o per desgràcia. Amb E, que va arribar com amiga i va marxar com AMIGA van fer viatjes (Extremadura/Alentejo) i Açores, el viatje més exòtic de Portugal. E vivia també amb T.
Al principi T semblava que seria una amistat per molt de temps, però ja li ha perdut el contacte, com també ha perdut el contacte de T (del curs de portuguès), i ara T + T = 2T (!). Encara que del curs de portuguès, tot i ser una a pèrdua de temps i de diners, va treure, al final, una gran amiga: M, persona a la que admira moltíssim.
Durant un Erasmus els diners volen, per molt que tingués estalviat, volen, i li va sortir l'oportunitat de treballar com a "teleoperador". La pitjor feina que va fer en la seva vida, la pitjor, i no perque també fos la feina més mal pagada, sinó que treballar per una empresa podrida, que a sobre treballa per a una empresa, els senyors dels palets blaus, on tenen una forma de treballar irracional. Se sentia inútil, explotat i trepitjat per dues empreses fastigoses. Va durar poc allà, ni tres mesos, no va tenir més paciència per aguantar aquella vergonya, no tenia més paciència per aguantar més insults (insults que rebia amb tota la raó del món) per culpa d'una colla d'imbècils i profundament incompetents. Però no se'n penedeix, segurament van ser els diners (molt pocs) que va guanyar amb més suor (no suor d'esforç de treball, sinó per paciència). Després de cobrar el sou més ridícul per hora treballada, al final va passar a cobrar per hora treballada el que mai havia imaginat, va ser fent de professor de castellà a R, que a part d'alumne també el considera amic.
Durant aquest any a Portugal va voler pentinar el país, recórrer pràcticament tots els llocs, i amb orgull reconeix que ho ha fet, a vegades sol, altres amb E i últimament amb M. I encara va tenir temps de fer un Interrail per Europa, amb U, i un viatje a Italia per veure a D i fer turisme per aquell país. A part d'una escapada a London, on es retrobaria amb M i JC i una altra a Madrid on va estar amb B i E. Per Nadal va anar 4 dies a casa, i encara no sap com definir aquell viatje... Després d'aquest any té clar que de gran vol ser viatjador, si existís aquesta feina!
Durant aquest temps va rebre les més estimades visites: M, JC, també van venir L i G i van passar per Lisboa M, G i V. R i X van venir quan va anar a Madrid, però encara van poder fer alguna cosa junts. 2 vegades m i una inesperada, E i J. I a última hora anirà I.
Durant un Erasmus els diners volen, per molt que tingués estalviat, volen, i li va sortir l'oportunitat de treballar com a "teleoperador". La pitjor feina que va fer en la seva vida, la pitjor, i no perque també fos la feina més mal pagada, sinó que treballar per una empresa podrida, que a sobre treballa per a una empresa, els senyors dels palets blaus, on tenen una forma de treballar irracional. Se sentia inútil, explotat i trepitjat per dues empreses fastigoses. Va durar poc allà, ni tres mesos, no va tenir més paciència per aguantar aquella vergonya, no tenia més paciència per aguantar més insults (insults que rebia amb tota la raó del món) per culpa d'una colla d'imbècils i profundament incompetents. Però no se'n penedeix, segurament van ser els diners (molt pocs) que va guanyar amb més suor (no suor d'esforç de treball, sinó per paciència). Després de cobrar el sou més ridícul per hora treballada, al final va passar a cobrar per hora treballada el que mai havia imaginat, va ser fent de professor de castellà a R, que a part d'alumne també el considera amic.
Durant aquest any a Portugal va voler pentinar el país, recórrer pràcticament tots els llocs, i amb orgull reconeix que ho ha fet, a vegades sol, altres amb E i últimament amb M. I encara va tenir temps de fer un Interrail per Europa, amb U, i un viatje a Italia per veure a D i fer turisme per aquell país. A part d'una escapada a London, on es retrobaria amb M i JC i una altra a Madrid on va estar amb B i E. Per Nadal va anar 4 dies a casa, i encara no sap com definir aquell viatje... Després d'aquest any té clar que de gran vol ser viatjador, si existís aquesta feina!
Durant aquest temps va rebre les més estimades visites: M, JC, també van venir L i G i van passar per Lisboa M, G i V. R i X van venir quan va anar a Madrid, però encara van poder fer alguna cosa junts. 2 vegades m i una inesperada, E i J. I a última hora anirà I.
Però el motiu de l'exili a Portugal només va ser un, aprovar una assignatura que el va conduir al pou, després de tres examens...
continuarà...
1 comentário:
maleït pou.... grrrr!!!
mai més jm, mai més!
ara a gaudir com has gaudit tot aquest any. però a badalona, eh!
Enviar um comentário