(3/3)

...ve de (2/3) (02/07/2007)

I així va arribar al final de l'Erasmus. Encara que encara li falta presentar el treball final de carrera, ara ja veu el final a una etapa que va ser gris. Una etapa en que va tenir la desgràcia d'estudiar a la UPC, perque ara veu que el problema no va ser la carrera sinó que va ser la universitat. En aquest últim any va fer una cosa que durant els darrers 5 anys no va aconseguir fer ni un sol dia: anar feliç a la universitat. Anar feliç a un lloc on l'ambient no és depriment, on no et fan sentir una autèntica merda i porqueria humana. Els últims temps a la UPC se sentia una persona absolutament inútil i profundament imbècil, amb la sensació d'haver perdut molt de temps, d'haver malgastat molta energia en estudiar una cosa que al final odiava. Una universitat que enlloc d'ajudar als alumnes els humilia i insulta i els empeny a un pou, on els més dèbils poden caure i fer-se mal. A l'IST (Lisboa) va trobar un lloc on el companyerisme entre alumnes prima a la competitivitat absurda, on els professors fan entendre una matèria i ajuden a antendre-la. Amb la geotècnia aprovada (gràcies a un exili, cosa que agraeixo, però a la vegada no perdonaré mai), ja tanco tots els anys curriculars. No vol tornar, però sap que ha de tornar. Per desgràcia i amb pena ha de dir que Portugal no és un país per fer una carrera professional. Però millor tornar amb aquest sabor de boca, amb la sensació que ha sigut massa curt, que no pas amb la sensació d'aborrimant o per cansament. El que més trobarà a faltar, a part d'algunes persones, serà fer una vida en portuguès, una llengua que adora.

----

I és hora de fer la maleta, per tornar a casa. Una maleta que torna molt més plena de com va arribar. Una maleta on portaré el més important, nous amics, persones amb qui he conviscut un any, un nou idioma, noves experiències, viatjes... Una maleta indispensable i innolvidable en la meva vida, segurament la millor etapa de la meva vida. Una experiència que per damunt de tot m'ha fet persona. He canviat, ho reconec, i m'agrada. Sóc més lliure, i això és una sensació genial.
I per acabar, dir que la decisió que vaig prendre aquell dia en que vaig optar per fer l'Erasmus... HA SIGUT LA MILLOR DECISIÓ QUE HE PRES EN LA MEVA VIDA.