03/02/07

Porto

L'esperat febrer ha arribat i ja han començat els viatjes... Començant per Portugal, he estat 3 dies a Porto amb visites a Guimarães i Coimbra.

Ha sigut un viatge espectacular. On m'he retrobat amb l'Alba i ja m'he assebentat de tots els despropòsits i desgràcies ferroviaries que hi ha a la meva terra amb en Ricard.


Porto està esplèndida, de dia, i de nit, amb moltes millores urbanístiques des de l'última vegada que hi vaig estar. Amb una espectacular nova xarxa de metro i noves avingudes.

Caminar, veure vi i sortir... Tot plegat no dona per dormir. A Porto vaig veure un espectacle "pecador", digne de veure, i és que vaig acabar al que podem dir un gran tugurio.

Eskerrik asko Alba, benetan.


5 comentários:

[eva] disse...

Pecadoooor de la muerteeer. Quin espectacle??? :P

Anónimo disse...

jaajja....vas nar a dir-li hola al gran amic Oportès???Vas menjar una pizza a casa seva????jejeje

Explica l'espectàcle!!
Ah, han posat un nou tren de rodalies, hospi-mataró que lo flipes! Ultra modern! Un sol vagó, uns seients acoixinats amb lo más in de la tapisseria ferroviària, unes teles planes de la muerte que t'anuncien les parades i et diuen que gaudiràs d'un grat trajecte amb renfe (jajaiuausjaisjusjajaujaususjaujsu)

No et perds res, tu tranqui!

1 petó

Anónimo disse...

Metro a Oporto? Ver para creer... si que canvien les coses... Espero que hi hagués més ambient del que vam trobar nosaltres fa 2 estius. Un espectacle? Un tugurio? Espero que no fos el "Pink", tindria gràcia... ja ho explicaré algun dia
Salut!

Anónimo disse...

josepmaridaaaaaa!!!!!!!
ai quins records de porto! aquelles cases destrossades i aquells carrers bruts i aquella mena de port que feia pudor! pero que bé que ens ho vam passar.
crec que una de les vegades que m'he rigut més va ser quan les portes de l'ascensor del pirat aquell es van tancar i ens vam mirar del rollo "on ens estem fotent??!" i vam començar a riure com bojos. jeje
ara m'estic rient davant de la pantalla de l'ordinador

Josep Maria disse...

:...) Jo també crec que va ser del moments en que he rigut més de la meva vida...