L'altre dia vaig veure una cosa que em va indignar moltíssim.
En un programa de TV (supermodelo'07, cuatro) a les criatures els feien una proba de llengües amb l'argument de que una model havia de parlar bé. Fins aquí correcte. Ara, el que entenien els professors per parlar bé era que no s'havia de notar la teva procedència... és a dir, sense accent. I clar, una pobre andalusa va acabar dient una cosa terrible: "es que yo hablo mal".
NO. Que no te engañen estos talibanes lingüísticos (cosa muy común en la lengua castellana). Tu no hablas mal. Hablas perfectamente tu varidad lingüística o dialectal del castellano. Por lo tanto, hablas perfectamente castellano.
Una llengua serveix per comunicar-se. Per tant CAP llengua és més important que una altra. L'anglès és igual d'important que l'aranès. Una altra cosa és que una sigui més parlada que una altra, però el volum no altera el producte.
Una societat és rica i lliure quan cadascú es pot expressar amb la llengua amb que ha sigut criat, i això contempla també les variants dialectals. Una normalització, com es fa en totes les llengües, és útil i necessària, però mai substitutòria de les variants dialectals.
I el pitjor que li pot passar a una llengua, o a una variant dialectal, a part de la seva mort, és que els propis parlants creguin que parlen malament, o, encara pitjor, que s'avergonyeixin de la llengua que parlen.
Que a una persona la facin creure que parla malament perque simplement parla la seva variant, em sembla, senzillament, nazi.
05/10/07
Subscrever:
Enviar feedback (Atom)
2 comentários:
visca els dialectes! jo parlo vallesà amb tot de barbarismes ben formosos!
por momentos senti que a minha variante de castelhano noutros tempo tão gozada, também tem ouvintes :P
taliban linguístico com muito orgulho!
Enviar um comentário