Patrimonis

En un dia he visitat 4 llocs de Portugal:

NAZARÉ

Començant de bon matí a Nazaré, boniquíssima població pesquera, amb una impressionant platja, i una part del poble penjada en un penya-segat.

Però el que més em va impressionar de Nazaré són les seves dones i la seva manera peculiar de vestir. Totes, per sobre dels 60 anys, van amb unes faldilles molt pintoresques, amb brusa de colorins, amb monyo i un mocador al cap. Tot molt de color, excepte les que van de dol, que vesteixen les mateixes robes però totalment negres.
I mentres esperava l'autobús qu em portaria a Alcobaça vaig passar una bona estona al mercat municipal de Nazaré. Molt bonic. I allà vaig simplement observar. Observar la gent com compra, com ven i sobretot escoltar. Escoltar la gent com parla, intentar captar possibles variants d'una llengua. Això tan apassionant ho he après gràcies a la María.


ALCOBAÇA / BATALHA

De Nazaré a Alcobaça, on hi ha un monastir que és patrimoni de la humanitat. I a pocs kilòmetres es troba el també monestir patrimoni de la humanitat de Batalha.

SÃO MARTINHO DO PORTO

I per acbar el dia vaig anar a São Martinho do Porto. Des del Google Earth vaig intuir que aquest lloc se semblaria a la meva Donostia. I sorprenentment té moltes coses similars:

Una platja en forma de "Kontxa", creada per una obertura estreta de mar. Un port que se situa a una de les bandes, un passeig al llarg de la platja... SMdP és la Donostia portuguesa !!!!!

(1/3)

Hi havia una vegada un noi que per tal de poder acabar una carrera es va veure obligat a marxar de la universitat en la que estudiava. No és que ningú l'obligués, era ell mateix que va veure que era l'única manera de sortir-se'n. Després de moure cel i terra va aconseguir una beca Erasmus (fora de terminis, fora del perfil...). Com que no sabia ni un borrall d'anglès, tenia pocs llocs a escollir, i va escollir aquell lloc que li semblava més accessible: Portugal. Per dir la veritat, sempre li havia fet gràcia aquell país i sobretot aquella llengua. Veia la oportunitat d'aprendre-la d'una vegada.
Però abans de dir que sí a l'Erasmus encara s'ho va haver de pensar molt. Tenia un bon treball amb bones prespectives... I el treball li agradava molt! Però encara se sentia jove i amb les ganes de complir el somni de viure a l'estranger. Opta per l'aventura. Marxar. Deixar la rutina en que havia caigut i obrir-se al món. En el fons, sabia que necessitava un canvi radical, que anava més enllà d'aprovar una simple assignatura. A grans mals, grans remeis, va pensar. I la solució a un problema és inversament proporcional a la magnitud del problema (així que si la solució va ser d'aquesta índole, el problema era d'aquesta índole).
La decisió la va prendre sol. Escoltava opinions dels propers, però ell sabia que faria el que ell voldria fer, per a un pas tant important, va pensar, l'únic responsable d'aquella decisió havia de ser ell. Tant si sortís bé com malament, havia de ser un mateix el responsable de les conseqüències.
Un cop presa la decisió, sabia que encarava una important etapa en la seva vida. Donava una gran sensació de seguretat als altres, però reconeix que mentia, en el fons estava amb aquella por per allò que és desconegut. Però sabia, i temia, que per malament que sortís l'aventura no podria ser pitjor del que ja estava vivint, quan es toca fons, el que t'espera només pot ser millor.
I va arribar el dia en que va fer una gran maleta i va deixar enrere una realitat. I la deixava amb tan mal sabor de boca que des d'aquell dia no va tenir nostàlgia de la seva terra, perque, ja se sap, les persones que estimem sempre les sentim a prop.
Es deia, i deia, "marxo un any i només tornaré per Nadal", ho deia per fer-se el fort, més ben dit, ho deia perque era el que desitjava, però en el fons sabia que potser tindria la necessitat de tornar més sobint... Poc imaginava que acabaria complint aquelles paraules.

I va arribar el dia en que, amb l'enorme maleta, va agafar un avió que el va dur fins a Portugal on en arribar...

continuarà...

Será que...?

Será que na próxima 2a-Feira farei o meu último exame da minha história académica? Para isso, estou-me a preparar !

E hoje exame de português... nível C2 ! O máximo possível.

Serà que el proper dilluns faré el meu últim examen de la meva història acadèmica? M'estic preparant per que així sigui !

I avui examen de portuguès. Nivell C2! El màxim possible.

Estudar ! Estudiar !

Los Otros III

Una vegada més agafo la barca per passar el riu i visitar una de les ciutats de "los Otros". Aquest cop Seixal. Petita població de cases baixes, sardines i olor d'aigua de riu estancada... (olor de cloaca).

Amics famosos :P

Dedico aquest post als amics que últimament están sortint als diaris oferint entrevistes:

El meu amic Ricard Riol, i ara també presi de la PTP !!!

El Periódico de Catalunya (16/05/2007)
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=406166&idseccio_PK=1072

Diario. Notícias de Álava (17/06/2007)
http://www.noticiasdealava.com/ediciones/2007/06/17/sociedad/euskadi/d17eus13.653257.php

Raul de Orofino (el meu alumne de castellà a Lisboa).

El País (3/06/2007)
http://www.elpais.com/articulo/servicios/poco/comedia/mejora/productividad/elpepueconeg/20070603elpnegser_8/Tes

Bona iniciativa !

Aquesta iniciativa ens recorda que 1 de cada 4 víctimes mortals en accidents viaris a la ciutat de Lisboa és un peató. Això ens ho diu la franja de color fosforecent. I les típiques ratlles blanques dels passos de vianants, estan formades per noms de víctimes mortals.

Bravo. M'agrada molt aquesta iniciativa. És xocant i creativa.

PERÒ

Està bé conciaenciar als peatons dels perills... però ara esperaria una altra campanya d'aquest estil, o molt més dura, per tal de concienciar als veritables culpables d'aquestes morts, al càncer terminal al que les ciutats estan exposades: els cotxes. Campanyes per concienciar als conductors acompanyades de mesures realment sancionadores per aquells que se salten les mínimes normes de convivència.

Mafra | Ericeira

I ja a la desesperada estic fent les excursions pendents. Aquest cop a Mafra i Ericeira. A Mafra el convent que és candidat a ser una de les 7 maravilhas de Portugal, i on he vist una de les biblioteques més espectaculars de la meva vida. D'Ericeira, bonic poble pescador, amb cert aire alentejà, però estem al Nord de Lisboa (!)

Santo António. Festa Major

Per Santo António són les festes de Lisboa.

I les festes de Lisboa són com les de Villarriba y Villabajo. Imagineu una capital europea, on els carrers s'omplen de gent (milers i milers de persones) i al més pur estil Macarena o Paquito el Chocolatero (a la portuguesa) fan el tren i ballen per les places i carrers on la música és cantada per un hombre-orquesta (amb un orgue elèctric i un micròfon). Tot amenitzat per l'olor a sardines, que és tradició menjar-les pel carrer...

I aquest és el resum de les festes de Lisboa.

Els meus racons de Lisboa I

Aquí comença una sèrie, els meus racons, de llocs de Lisboa que vull destacar i vull que conegueu, amb el temps us aniré mostrant llocs especials o llocs que m'agraden d'aquesta ciutat.

(...)

I començo per un lloc que no diré on és. Algun(a) lector(a) espero que sí ho reconegui... però aquest lloc quedarà entre nosaltres, com moltes paraules que allà van ser dites...

Post dedicat a l'amistat... Parabéns ;-)

Shtttt! No ho diguis a ningú!

Havia de passar...

I ha arribat el dia en que la Caipirinha me l'ha jugada... Ressaca !

Tornar ?

Doncs ja ho veieu. Ha sigut comprar el bitllet de tornada i Lisboa s'ha omplert de cartells amb aquest lema. "En Josep fa falta". Encara no he marxat i ja em troben a faltar, no conceben un futur sense mi...

Però el cas és que a la meva terra també faig falta ;-)... Ho sento Lisboa, ho sento Portugal, però marxaré d'aquest país que m'ha acollit un any i en que m'he adaptat tan bé...

Viva Eu !

Los Otros II

Recordem, "Los Otros" són les ciutats que estan situades a l'altra banda del riu Tejo. Vam començar per Barreiro i avui toca Almada. Situada a la part més estreta del riu entre Lisboa i el marge Sud, és la primara ciutat que va estar comunicada amb Lisboa mitjançant el pont (el famós 25 d'Abril). Encara que la manera més romàntica d'anar-hi continua sent en barca.

A Almada està el Cristo Rei, un enorme monstre de formigó, que no té por de les moltes estàtues restants de la ciutat només dedicades a figures comunistes (recurdeu que estem al bastião comunista de Portugal).

Almada no té tant d'encant com Barreiro, però les vistes que té cap a Lisboa i del pont són espectaculars.

Danae em concerto

Depios dos ensaios lá em casa, chegam os concertos da Danae nos jardins da Fundação Calouste Gulbenkian, Lisboa.

Bonito trabalho Danae, parabéns

Recta final

Ara sí. Si no em torna a agafar una bogeria de les meves, el proper avió que agafaré serà per anar a Barcelona :(

Amb el temps que em queda a Portugal el principal objectiu (a part d'aprovar l'assigantura) serà acabar de conèixer el país de la P a la L. Turisme Regional.

Però continuo i continuem planejant més viatjes...